Infància i autoestima
Crec que tots coincidirem en considerar que l'aliment més imprescindible per créixer és l'AMOR.
La meva feina en consulta em corrobora, dia darrere dia, les conseqüències d'una infància sense sentir l'amor i la valoració dels pares, especialment de la mare.
Especifico la importància de sentir l'amor de la mare, pel paper tan quasi màgic de l’oxitocina, paraula d'origen grec que significa "part ràpid" i que és la responsable de regular el ritme del part i facilitar la lactància.
Alhora però, cal saber que l'oxitocina és l'hormona de l'amor, de la calma i del contacte. És un gran regulador de les emocions i conductes socials. I sent així, la seva presència i protagonisme durant el naixement de tots nosaltres, genera un lligam quasi sobrenatural amb la nostra mare, i respecte del qual sempre ens mantindrem connectats.
Per això, entre d’altres motius, sempre dic que els fills estem "obligats" a fer les paus amb els nostres pares, i molt especialment amb la nostra mare, doncs separar-nos emocionalment no és possible. Pel nostre bé, hem de treballar per entendre què vàrem viure respecte de la major o menor valoració rebuda durant la infància, acceptar-ho, re informar-ho i transformar-ho.
Avui proposo la lectura d'una entrevista feta a la psicòleg Olga Carmona. Va ser publicada a l'ABC, a la secció família, amb el títol: "No hay un maltrato más destructivo que la falta de amor de unos padres a un hijo".
Per tal de facilitar la seva lectura, he escollit algunes idees que convido a reflexionar:
- "Somos seres gregarios, el serlo nos ha permitido sobrevivir siendo tan vulnerables e indefensos al nacer. Necesitamos de otros para poder ser. Hay numerosos estudios que demuestran que cuando un recién nacido no recibe contacto físico puede enfermar hasta morir. Aprendemos a relacionarnos con el mundo y quienes lo conforman a partir de esta experiencia primera, donde el recién nacido no puede distinguir entre su madre y él, creyendo que son un única identidad, un continuo".
- "El psicólogo John Bowlby, creador de la teoría del apego, en su monografía para la Organización Mundial de la Salud, presentó la hipótesis de que el recién nacido y el niño deben experimentar una relación continua, íntima y cálida, con su madre (o madre sustituta permanente) cuya falta puede acarrear consecuencias negativas e irreversibles para la salud mental".
- "La falta de afecto maternal produce un estado de avidez afectiva y un patológico miedo a ser abandonado, tanto si la privación de afecto ha sido real o percibida. Esto se traduce en un estado crónico de búsqueda afectiva que compense el agujero, muchas veces indefinible, que arrastramos de por vida".
- "La seguridad en uno mismo proviene siempre del amor primero y es a través del amor de donde somos capaces de construir y construirnos. No hay autoestima sin amor”.
Com deia abans de seleccionar parts de l'entrevista que considero bàsiques, tots els fills ens hem de plantejar fer les paus amb el viscut durat la infància.
Per fer-ho, cal estar disposat a fer una feina terapèutica on es connecti amb les emocions viscudes per tal de percebre-les i comprendre-les, així com per re informar les memòries, també emocionals, que condicionen, inconscientment i de forma automàtica, el nostre estat present, actituds, reaccions, prejudicis... Només així és possible SER UN i no solament el resultat condicionador de l'anatomia emocional dels nostres pares i de com l’hem percebut i sentit.
GABINET PSICOPEDAGÒGIC I MÈDIC NATURISTA ESTHER MOLINSAv. Llibertat, 20, 2n C. MOLLET. 93 570 43 04 / 618 07 72 20