Com saben els lectors, no és precisament un tipus de menjar cardiosaludable si es fa de forma regular, ans el contrari. L’hamburguesa doble formatge se’n porta la pitjor fama. Fama immerescuda? En absolut. En les seves gairebé 500 calories, hi ha 23 grams de greix (11 d'ells, saturats) i 80 mil·ligrams de colesterol, segons la base de dades del sector Self Nutrition Data. Atès que l'OMS suggereix que només el 10% de l'energia ha de provenir d'aquests àcids, engolir una per dia (9 quilocalories per gram de greix), ens deixa sense opcions de carn, llet i derivats sense desnatar per a la resta de la jornada.
Fa uns anys, un grup de cardiòlegs del International Center for Circulatory Health, National Heart and Lung Institut, Imperial College London and Imperial NHS Trust, London, UK, van publicar un article* que va aixecar certa polèmica. Vàren calcular després de revisar 7 estudis controlats i aleatoritzats que comprenien més de 47 mil pacients que el fet de menjar una d’aquestes hamburgueses al dia com a promig, augmenta les possibilitats d’un atac cardíac en un 18%, un cheeseburger i un batut diari incrementa el risc en un 23%, i que dosis regulars d’estatines (simvastatina, atorvastatina, etc...) redueix el risc d’atac cardíac aproximadament en la mateixa proporció. En conseqüència, proposaven en el seu article que els restaurants fast food proporcionessin blisters de simvastatina en les safates al costat dels ja habituals sobrets de quètxup, mostassa, maionesa, sal, sucre, i demés condiments.
Després de tot, argumenten, en altres esferes de l'activitat humana a aquells individus que trien activitats arriscades (motociclisme, fumar, conducció de vehicles ...) se'ls aconsella o obliga a fer servir mesures que minimitzin el risc (equipament protector, filtres, cinturó de seguretat ...). De la mateixa manera, alguns individus mengen de forma malsana, poc saludable. L'accessibilitat als medicaments que baixen el colesterol (estatines com a grup genèric) en els establiments de cadenes fast food i hamburgueseries seria, doncs, una mesura racional i moderna de contrarestar l'increment de el risc cardiovascular de tant alt contingut de colesterol i sucre. En procedir a la comanda, el menjar arribaria retolat amb un missatge similar a la dels paquets de cigarrets ("aquest menjar augmenta el risc de malaltia cardíaca i mort").

En qualsevol cas, els autors, avançant-se a les crítiques que els poguessin ploure, declaraven que encara que no substituïssin mesures com ara millora de l'estil de vida inclouen dieta sana, exercici de forma, regular, pèrdua de pes i abandonament del tabac, els sobrets amb simvastatina afegirien a baix cost una opció positiva a una panòplia de negatives. Se m'acut que aquesta gran idea té alguns inconvenients. Primer, les cadenes de menjar ràpid-escombraries potser no es trobin encara prou disposades a reconèixer que els seus productes siguin causa de problemes cardiovasculars. Segon, actualment les estatines anti-colesterol només s'aconsegueixen amb recepta mèdica ...
I tercer, què impediria que alguns clients emprenedors sortissin dels fast foods amb dotzenes de sobrets d'estatines per revendre?

Mirin, millor tenir molt en compte que aquest “nou condiment”, “MacEstatina”, si arribés a oferir-se, en cap cas seria una "cura per a tot", sinó que cal considerar que cap pastilla pot neutralitzar completament el risc que comporta menjar regularment de forma no saludable; la millor manera de reduir el risc d'atac cardíac inclou menjar saludablement, practicar exercici de forma regular, mantenir pes correcte i no fumar.

Afegeixo, i visitar al cardiòleg per prevenir!

* “Can a Statine Neutralize the Cardiovascular Risk of Unhealthy Dietary Choices?” The American Journal of Cardiology 2010; 106,4:587-592

Dr. Jordi Trias de Bes
Cardiòleg. Doctor en Medicina i Cirurgia
Fellow de la Societat Europea de Cardiologia (ESC). Asociación Española contra la Muerte Súbita (AEMS JoseDuran#7)
www.triasdebes.es
drjtriasdebesc@gmail.com