Ha hagut de passar més d’un any des de l’inici de la pandèmia abans que a un treballador dels serveis sanitaris se li reconegui com a malaltia professional el contagi per Covid-19 i les posteriors seqüeles que el van obligar a estar de baixa entre el passat 23 d’octubre i el 15 de gener d’enguany per la persistència de símptomes com ara dificultats respiratòries. Tot un any i no pas perquè l’INSS ho hagi reconegut sinó perquè un jutge, el del Jutjat Social 3 de Toledo, així ho ha determinat en una sentència, la primera a tot l’Estat espanyol en aquest sentit.

Des de la declaració de l’estat d’alarma, el Ministeri de Sanitat reconeix, segons les darreres dades publicades, que un total de 128.280 persones ocupades al sector sanitari han patit el contagi per SARS-CoV-2, popularment conegut com a coronavirus. Però d’aquesta ingent quantitat de persones afectades, només el 10% han vist reconegut el contagi com a accident de treball i, fins ara, ni una sola d’elles com a malaltia professional.

Com és possible aquesta situació quan tothom sap que el personal de centres sanitaris i sociosanitaris han estat especialment exposats al risc de contagi al seu lloc de treball?

Doncs, senzillament, perquè es pretén privar a aquest col·lectiu del major grau de protecció que ofereix la condició de malaltia professional respecte la malaltia comuna, especialment en termes econòmics i en aquells casos en què, malauradament, la persistència dels símptomes pugui derivar en una incapacitat permanent.

En plena pandèmia, el Govern va aprovar una norma excepcional declarant que tots els processos d’incapacitat temporal derivats de contagis per Covid-19 entre el personal de centres sanitaris tindria la consideració «d’assimilada a accident de treball exclusivament a efectes de la prestació econòmica». Però aquesta norma sembla ignorar, com no ens hem cansat de repetir des de l’inici de la pandèmia, que el Quadre de Malalties Professionals ja des de fa anys estableix el contagi per coronavirus com un risc professional específic d’aquest col·lectiu professional. O, el que és el mateix, la norma que havia de blindar la protecció jurídica d’aquest personal, en realitat els reduïa els drets que ja abans de la pandèmia tenien reconegut.

Bàsicament, la normativa que ja existia –vigent durant tot el període d’excepcionalitat sanitària– estableix que en el cas de totes les persones que treballen a instal·lacions sanitàries i sociosanitàries (dedicades a tasques sanitàries o a qualsevol altra funció) el contagi de SARS-CoV-2 tindrà la consideració de malaltia professional, sense necessitat de cap prova addicional ni de demostrar que el contagi efectiu ha estat al lloc de treball. El mateix que diu aquesta sentència pionera que ha trigat més d’un any a dictar-se en el país que més casos de contagis ha patit entre el personal de centres de salut.

La manca de reconeixement com a malaltia professional és un atemptat contra els drets de les persones que han estat en primera línia de lluita contra el coronavirus, vetllant per tots nosaltres. I una vergonya més per a un dels Estats d’Europa que menys casos de malalties professionals reconeix any rere any.

Jaume Cortès
Advocat de Col·lectiu Ronda

Granollers
Pl. Josep M. Folch i Torres, 12, 1r C
Tel.: 93 870 87 42 · Fax: 93 860 01 66

Mollet
Rambla Nova, 26, 1r 
Tel.: 93 593 33 46 · Fax: 93 570 33 44

www.cronda.coop