Inquilins incòmodes

Editorial

Els darrers anys les cotorres argentines s'han convertit en part del paisatge i de la banda sonora de molts dels parcs i jardins del Baix Vallès.

Aquestes aus sorolloses de color verd llampant provinents d'Amèrica van arribar al país com a mascotes exòtiques, però, quan algunes van aconseguir la llibertat –sigui per descuit o irresponsabilitat dels seus propietaris– van adaptar-se a l'entorn i han acabat creant colònies que s'han convertit en un perill per a les aus autòctones, que es veuen desplaçades per una espècie invasora, que les fa fora dels seus nius.

També han esdevingut un risc per a la salut pública, tant per la transmissió de possibles malalties com pel perill que suposen els grans nius als arbres de la via pública.

En el cas de les espècies invasores, les administracions tenen l'obligació de prendre mesures per evitar-ne la proliferació i, en segons quins casos, la normativa vigent preveu el sacrifici d'exemplars, una actuació que pot ser polèmica davant l'opinió pública i els col·lectius animalistes.

Existeixen mètodes ètics de control d'espècies que han de ser tinguts en compte a l'hora de planificar les actuacions perquè el sacrifici dels animals sigui, si no hi ha altre remei, l'últim recurs.

 

Edicions locals