Martorelles acaba d'aprovar un nou model de la gestió de la taxa de residus. Aquest serà progressiu i tindrà en compte el nombre de persones que viuen a cada domicili, per fer pagar més als que més deixalles generin. La proposta, pionera a la comarca, ha captat l'interès d'alguns Ajuntaments vallesans que els darrers anys estan patint un increment dels costos de la gestió dels residus.

–A finals d'octubre Martorelles aprovava un nou model per la gestió de la taxa dels residus. Per què aquest canvi?
–El cost de la recollida de residus ha pujat moltíssim durant aquests darrers anys, però els veïns i veïnes han seguit pagant el mateix des del 2014. Això és insostenible amb el temps i calia revisar la taxa, però hem sigut valents i aprofitant aquesta pujada, hem canviat el model.
–En què consisteix aquest nou model?
–Aprofitem la revisió de les ordenances que ha fet el Consorci de Residus del Vallès Oriental per modificar el model de taxa i incorporem aquest factor més just que el que hem tingut fins ara de la progressivitat i el valor que agafem és el nombre d'habitants empadronats a cada domicili.
–Quina és la raó de fer-ho d'aquesta manera?
–Ens semblava injusta la tarifa plana, on tothom pagava el mateix. És molt lògic entendre que una família de sis, que genera 3.000 kg de deixalles l'any, no té el mateix cost que l'àvia que viu sola i en genera 500 kg. Quan dic 500 kg és perquè és una dada que ens dona l'Agència Residus de Catalunya, en concret la mitjana de Martorelles són 513 kg per habitant i any. Si la mitjana és aquesta, això vol dir que hi ha gent que ho està fent molt bé i genera només 400 kg i gent que ho deu fer molt malament i en genera 600. És una dada injusta, però és l'única que tenim.
–Injusta?
–Sí, perquè aquest model progressiu és més just que l'anterior, però injust pels que ho fan molt bé i són més persones convivint en un domicili.
–A banda, també heu incorporat dues noves bonificacions a les ja existents de fer sevir la deixalleria i l'autocompostatge?
–Vam preguntar-nos a qui volíem ajudar i vam decidir bonificar les persones que els costa pagar, aquelles famílies amb menys recursos econòmics i també a aquells que gestionen bé els seus residus. Així, hem incorporat una bonificació del 10% per participar en una de les dues jornades mediambientals que cada any organitza l’Ajuntament i el mateix tant per cent, per fer ús del servei de recollida de mobles.
– No es fa un bon ús d'aquest servei?
–Tenim un problema, ja no a Martorelles, sinó a tot el Vallès amb els voluminosos. Anem desbordats. Això que el primer i el tercer divendres de cada mes a Martorelles passem a recollir els mobles. Tot i ser un servei gratuït ens trobem amb molts mobles al carrer cada dia.
–No només sou pioners en incorporar aquesta taxa sinó també en com recollir els residus...
–L'any que ve farà 15 anys que fem el porta a porta. Sóc un gran defensor del model. De fet, Martorelles i Santa Maria de Martorelles som els municipis que millor reciclem de la comarca. Només generem el 18% de fracció resta, mentre que la recollida selectiva està en gairebé en el 82%. Estem tocant l'excel·lència. Matadepera és per ara el millor poble de Catalunya i nosaltres encara volem fer-ho millor.
–És una qüestió de sistema, doncs?
–El que s'està promocionant des del Consorci és la càrrega lateral, això ens fa més eficients, ja que el conductor no ha de baixar del camió i pot fer més contenidors que els que feia abans, però això no ens farà arribar al 50% de recollida selectiva que ens imposa Europa. No perquè recullis més contenidors cada hora, la gent reciclarà més.
–És viable aquest sistema en poblacions més grans?
–Hi ha ciutats com Milà o Nova York que fan porta a porta. Al final s'ha de ser valent. A Berlín que també fan porta a porta, a l'entrada de totes les comunitats de veïns hi ha un lloc on es guarden els contenidors. Els dissenys dels edificis ja contemplen la generació de residus, aquí no. Aquí el gran vici és col·locar contenidors als carrers, i quan es llança una bossa a dins es converteix en anònima. Aquí és on s'enfonsa tot el sistema.
–Així, queda molt per fer?
–Europa ens porta anys llum. Per a l'any 2020 Catalunya ens vam posar l'objectiu d'arribar al 60% de la recollida i només a la comarca tenim municipis que estan molt per sota d'aquesta xifra. Sobretot en la fracció resta.
–I això?
–Per exemple, a tots els barris de Martorelles on tenim el porta a porta, la fracció resta es recull un cop a la setmana, però a carrers amb més densitat vam haver d'augmentar la recollida d'aquesta fracció a dos dies a la setmana. En canvi, hi ha països d'Europa on la recollida d'aquest contenidor habitualment és una vegada al mes i em consta experiències a Anglaterra on aquesta es fa cada tres mesos. Si aquí recollíssim la fracció resta cada tres mesos, puc assegurar que en 15 dies sortiríem en titulars a TV3.
–I què cal fer?
–La gent sap el que paga de Netflix, però no sap el que val que els recollim els residus. Estem intentant que la gent entengui que reciclar és caríssim. És a dir, ho estem fent molt bé, però aquesta gestió dels residus té un cost. A Martorelles ens costa més de mig milió d'euros i el que ens diu Europa és que la gent començarà a reciclar quan assumeixin el cost que val gestionar els seus residus, això encara no passa. Amb aquesta taxa que hem aprovat, el 70% del cost el cobreix el veí i veïna i l'Ajuntament segueix pagant encara el 30%. Això va en contra del que diu Europa. De fet, es parla que arribaran sancions i es multarà els municipis que no gestionin bé els residus.
–Què s'està fent al respecte?
–Per incentivar que els municipis generin menys fracció resta, el cànon d'incineració ha pujat moltíssim, un 700% en 10 anys i d'aquí fins al 2024, que ja estan els preus aprovats, encara queda apujar-lo un 55% més. Hem de ser valents a nivell de govern, endurint la legislació per exemple als fabricants que produeixen aquell plàstic innecessari que serveix per embossar una a una les magdalenes que conté un paquet. Això no es pot fer des de l'Ajuntament de Martorelles.
–I a nivell de comarca?
–A nivell de comarca hem de ser valents i anar cap a aquest model més just i hem de premiar els municipis que millor ho fan, entre ells Martorelles. Igual que hem de penalitzar el qui ho fa malament, hem de buscar eines per premiar els municipis que fem aquest esforç, perquè val diners. No és el mateix que et vingui un camió un cop a la setmana que   et vingui cada dia a fer el porta a porta. Apujar impostos a ningú li agrada. Hem estat enganyant a la gent, i ara els ho estem explicant. Hem d'anar a cobrir el 100% del cost del servei. Això vol dir que si aquests diners que hauria de dipositar el ciutadà els està posant l'Ajuntament, no els estem destinant a altres coses.
 –Quins objectius us marqueu com Ajuntament?
–Volem anar cap a un model de generació encara més just. La tecnologia ens haurà d'ajudar a fer-ho més just. Per exemple, s'està fent una prova pilot aquí a Catalunya amb municipis porta a porta, els quals incorporen en el cubilet de la brossa un codi de barres que durant la recollida el camioner llegeix a través d'un braçalet. D'aquesta manera l'Ajuntament sap les aportacions que aquell domicili ha fet durant l'any.    anna mir