Parets del VallèsSergio Carrillo

Fa més de tres anys i quatre mesos que el paretà es troba empresonat. L'any passat va poder començar a sortir a treballar i en alguns períodes a passar els caps de setmana a casa, tot i que ell ha reiterat que ni és cap regal, ni això de la semillibertat existeix: "O tens llibertat o no en tens". Amb una Fiscalia decidida a impedir que pugui passar ni els caps de setmana a casa, Jordi Turull ens parla de com està vivint l'estada entre reixes.

–Com està sent la teva estada a presó?
–Ara a la presó ja som uns veterans i ja sabem com funciona. El que costa més és cada vegada que ens han canviat de presons, però t'hi has d'acostumar. A partir d'aquí, quan tu estàs a la presó pots tenir dues opcions: o aprofitar-ho al màxim des de tots els punts de vista o caure en una situació de decadència. Si una cosa té la presó, és temps, per tant pots aprofitar per conèixer-te molt més a tu mateix, per formar-te més o per fer esport, i el 99% dels presos opten per aprofitar el temps. És molta monotonia i t'ho has de mirar cada dia de fer-t'ho diferent.

–En què ha canviat la presó des de l'arribada de la Covid-19?
–Amb la pandèmia ha canviat sobretot que les activitats queden més reduïdes. Hi ha un poliesportiu, però no s'hi pot anar; hi havia una escola de formació, i tampoc pots anar-hi. Totes les activitats estan més condicionades, i mires d'adaptar-te. Com al carrer, tot està molt més restringit, però el que passa és que a la presó el confinament el portes molt millor, perquè presó és confinament. Ara amb el tercer grau amb pandèmia, quan entrem, hem d'estar aïllats i no podem tenir relació amb els altres presos.

–Quines activitats hi fas?
–Faig molta bicicleta estàtica, llegeixo molt i faig anglès. A més, també contesto tantes cartes com puc. Les cartes et donen absoluta llum i una força increïble dins de la cel·la, però et generen una angoixa perquè no pots arribar a contestar tothom com voldries. Quan et tanquen a la cel·la i sents aquell cop de porta, tu tens el plec de cartes per obrir, per llegir, per saborejar i et donen una força increïble. Per tant, molta part de les hores a la presó la passes escrivint.

–Els partits independentistes reclameu l'amnistia. Creus que és viable mentre governi el PSOE?
–Encara que sigui complicat i difícil o que molta gent ho vegi impossible, no ens podem posar el fre de mà nosaltres mateixos. El problema polític de Catalunya se solucionarà per dos grans vectors: més democràcia, que vol dir autodeterminació, que la gent decideixi el futur polític d'aquest país; i més llibertat, que vol dir amnistia. La resta seran pedaços. Es parla d'indult, però l'indult pot solucionar el problema a nou persones, no als 2.500 represaliats. Que és difícil? Sí. Però si la gent no s'hi hagués posat amb reptes ingents i difícils, no hauríem tingut eleccions al Parlament de Catalunya el febrer, perquè no hi hauria Parlament de Catalunya; o no hauríem tingut una candidata a la presidència, perquè les dones no tindrien dret a vot. Com s'ha guanyat tot això? A base del sacrifici d'uns i el compromís actiu de molts.

–Què has trobat a faltar en aquests tres anys de reclusió?
–En una edat en què les filles moltes vegades necessiten l'orientació del pare, no poder-hi ser. Quan als pares els tens malalts, no poder-los atendre com a qualsevol fill li agradaria fer. Aquesta és la part més humana que m'ha sabut més greu perdre'm. I d'altres coses senzilles: trobes a faltar més una sobretaula amb amics, coneguts i familiars, que un faristol. El faristol hi ha molta gent que el pot fer i tu no ets imprescindible; en canvi, aquelles trobades més relaxades amb amics i amb gent estimada... A més, ara les filles ja tiren pel seu compte i la meva dona i jo podríem disfrutar una altra vegada del novieg, i això fins ara ens ho hem perdut. Acabes trobant a faltar allò més senzill i més humà.

–Pel que fa a Parets, recentment hi ha hagut un canvi de govern. Què en penses d'aquesta moció?
–Vaig rebre la visita del grup de govern de Parets i els hi agrairé sempre; i vaig quedar absolutament sobtat quan m'ho van dir (la moció de censura). Però què ha passat? Hi ha hagut un daltabaix? Encara no ho entenc i també em falta molta informació, però no ho entenc. Vaig voler donar suport al govern que hi havia i el segueixen tenint. Tot i això, seré molt respectuós institucionalment amb Parets i sobretot amb la gent de Parets. La gent de Parets ha estat increïble, al marge de què pensin i de què votin. Sempre m'hi sentiré en deute, governi qui governi.

–Vas tancar la llista de Parets per la República en les municipals. Quin és el teu paper en el partit?
–El meu paper és ajudar en el que em demanin. Jo me'ls estimo molt i la Neus Jordà té el meu mòbil, i ja li vaig dir: "Neus, qualsevol cosa que cregueu que us pugui ajudar, amb les meves mil limitacions de la presó, però compteu amb mi". En qualsevol cosa que sigui positiva per a Parets i que algú cregui que jo puc ajudar, estaré a la seva disposició, perquè, insisteixo, jo sempre em sentiré en deute amb el meu poble. És el poble de tota la vida. Com sempre dic, és el millor poble del món, perquè té una cosa que no en té cap altre, que és el meu, que és el nostre.