Sergio Carrillo

El 2018, quan faltava una any per a les eleccions municipals, en Francesc Juzgado va rellevar Sergi Mingote a l'Alcaldia paretana. El passat gener, després d'una moció de censura presentada conjuntament amb Sumem Esquerres, va tornar al càrrec, a meitat de mandat. El socialista fa balanç dels primers mesos de govern amb Sumem.

–El gener vau tirar endavant una moció de censura que el va retornar a l'Alcaldia. Com vau viure el dia de la moció, amb la mobilització a la plaça i havent d'entrar i sortir acompanyats pels Mossos d'Esquadra?
–Suposo que cada membre la va viure d'una manera diferent. Jo puc dir que amb tristor, perquè és una mala imatge per a la ciutadania de Parets. No estàvem fent res il·legal; tan legal era la moció de censura, com tan legal va ser que totes les forces polítiques s'ajuntessin per fer fora el PSC, que va ser el guanyador de les eleccions i el que més regidors tenia. El 2019 no hi havia ningú a la plaça increpant ni insultant, sinó que evidentment hi havia decepció per part del Partit Socialista, però les regles de joc de la democràcia són aquestes, i un dia et van de cara i un altre dia no. Que es creés aquest clima, crec que no tocava per part de qui el va potenciar.

–Què creu que feia falta canviar al govern local?
–El que estem fent. Un projecte de poble no només són les inversions, sinó el servei a les persones. Això és el que ens ha portat a aquest nou govern, a treballar i a entendre'ns. Treballem principalment per a les persones, tot i que evidentment hi ha projectes. Treballar per a les persones és millorar el servei de neteja del poble, per exemple, una part que tenia moltes queixes per part de la ciutadania.

–En aquest sentit, al març es va aprovar la renovació del contracte amb Urbaser. Què canviarà, per tant, d'aquest servei? O com preteneu millorar-lo?
–D'entrada, contemplem l'adquisició d'una màquina baldejadora per desinfectar els espais de més trànsit, com el CAP, les escoles o les zones comercials, mentre estiguem en aquest període de la Covid-19. És un salt qualitatiu que fem en la neteja viària. D'Urbaser, es va fer la primera pròrroga del contracte de recollida de residus i de neteja viària. Nosaltres teníem la voluntat d'haver licitat novament aquest contracte. No perquè sigui dolent, sinó senzillament perquè després de 10 anys de vida l'hem d'adequar a les necessitats actuals. Són contractes laboriosos a l'hora de preparar el plec de condicions i de clàusules, i hem arribat al venciment del contracte sense tenir acabat aquest plec de condicions i, per tant, el prorrogarem un any.

–La Covid ha estat la protagonista del darrer any, en què heu insistit a incorporar una partida de 500.000 euros. Hi compteu?
–Entenc que la pandèmia és una cosa sobrevinguda, que a qui li ha tocat governar ho ha fet amb la millor voluntat i amb totes les ganes, perquè no hi ha una experiència prèvia sobre com gestionar-ho. Nosaltres hem demostrat lleialtat institucional perquè no hem criticat en cap moment la gestió de la pandèmia, però des de l'abril sí que havíem demanat la creació d'un fons de contingència per a la recuperació econòmica i social del municipi, aquells famosos 500.000 euros, i en això les dues forces polítiques de l'actual govern coincidim al 100%. Els pressupostos contemplaran una part important d'aquestes partides per a ajuts que encara ara són necessaris. No els solucionarà la vida, però sí que servirà com un gra de sorra més per ajudar el petit teixit econòmic, comerços, bars, restaurants o estètiques. Volem que sàpiguen que la seva administració més propera no està només per cobrar impostos, sinó que en moments complicats també està per donar-los un cop de mà.

–Les relacions entre el PSC i Sumem no sempre han estat igual de ben avingudes com ara semblen i, de fet, durant la campanya us van acusar de governar l'Ajuntament com si fos el vostre cortijo... Què ha canviat perquè ara estigueu junts?
–Si en parléssim, veuríem que el cortijo el practicaven uns altres. Però aquí no val la pena entrar. Més enllà d'això, nosaltres, l'endemà de les eleccions, amb qui ens vam posar en contacte per formar govern va ser amb Sumem Esquerres a Parets. El dia de la investidura ens van dir que havíem estat molt generosos, però que havien decidit apostar pel canvi. Amb els únics amb els quals nosaltres vam negociar va ser amb ells i els únics que han negociat amb nosaltres per la moció han sigut ells. Què ha canviat? Res. Si en aquell moment ells haguessin apostat per nosaltres, aquests 19 mesos que hem trigat a governar junts s'haurien avançat i jo crec que haguéssim estat igual de bé que ara. A vegades fem unes campanyes dient unes coses... No només a Parets, sinó a tot arreu, es marquen unes línies vermelles, i jo crec que qui les marca, s'equivoca, perquè a l'hora de negociar segur que hi trobes punts de confluència. Amb Sumem, el principal ha estat basat en la confiança; si no hi hagués confiança mútua, no valdria la pena que ens féssim mal, perquè no arribaria a bon port. La confiança permetrà que algunes de les dificultats que ens trobarem, les puguem anar superant.

–Us veieu governant plegats més enllà d'aquests dos anys que manquen de mandat?
–Si és necessari, podem fer-ho. Però ens veiem governant amb una majoria molt àmplia el 2023; no diré absoluta, perquè sinó se'ns pot titllar de prepotents. Si cal una coalició i aquesta funciona, per què buscar-ne una altra? Tot i que si al final en calgués alguna altra, estaríem oberts. Però la voluntat del 2023 és guanyar i poder governar nosaltres.

–Quin feedback vau rebre per part de la militància local i de la comarcal socialista quan vau plantejar la moció?
–Som el partit que va guanyar les eleccions i la militància veu fabulós recuperar el que havia d'haver estat el 2019. A nivell comarcal, evidentment van estar al nostre costat, però nosaltres pugem un esglaó més i anem a la direcció. Em vaig entrevistar amb el secretari d'organització del PSC i a la vegada ministre de Sanitat en aquell moment, Salvador Illa. Ens vam trobar, li vaig transmetre aquesta possibilitat i poso en valor el que em va dir: 'Vosaltres què en penseu, Francesc?'. Després hi ha tota la resta, que es queda a dins, però això és molt de valorar.

–Què ha canviat des del primer dia que pren l'Alcaldia en aquest mandat i el primer dia en el mandat passat quan la va prendre, rellevant Sergi Mingote?
–El 2018 vaig agafar l'Alcaldia i hi havia una pressió molt forta per part de l'oposició amb situacions com les de la plaça –del dia de la moció de censura–, però a la sala de plens. Tot i que ara també hi ha pressió per part de l'oposició, la del 2018 hi era perquè tenia poc temps, perquè venien unes eleccions a un any vista i, per tant, havia de treballar també en altres coses que ara en aquest moment no passa. Són el 2023 i ens queden més de dos anys. Aquesta Alcaldia és diferent, perquè és fruit d'una moció, i l'altra va ser fruit d'una decisió del meu antecessor, a qui li estic molt agraït, perquè em va brindar l'oportunitat de ser alcalde en un moment en què jo no hi pensava ni ho havíem previst. D'altra banda, abans no m'havia de trobar res, perquè jo era també artífex i partícip de la gestió de govern; i ara hem arribat amb un pressupost per aprovar, que ens ha fet haver-lo de revisar i poder-lo portar en dos mesos, que no és gaire temps.

–Quina relació teniu amb els tres partits de l'oposició?
–La relació que tenim el govern amb l'oposició és de mà estesa, de participació i de comptar amb ells. Així ho hem fet amb aquests pressupostos. A les tres forces polítiques els hem recollit la majoria de propostes que ens han fet. La nostra relació és cordial i d'entesa, però jo puc estendre't la mà, que si no me l'agafes, em quedo amb la mà penjada. En tot cas, no estic dient que no l'agafin. De fet, no sent nostre l'institut escola, perquè nosaltres portàvem una cosa diferent, com que està molt avançat i Serveis Territorials ens van confirmar que signarien el conveni abans del maig, ja hi ha una partida als pressupostos que el contempla. Nosaltres hauríem preferit un institut, perquè permet donar una formació que l'institut escola no, que només arriba fins a l'ESO. Ho mantenim i ho tirem endavant, perquè també tenim ganes del que havia d'haver passat fa un parell o tres d'anys, de passar dels mòduls de la Sínia a un edifici. Ja avançarem més endavant amb algun institut, si és necessari, i mirarem de quina manera es pot compaginar que tirem endavant l'institut escola, però que deixem una base prevista per, en un futur, ampliar-ho si cal. Però això és encara embrionari.

–Amb l'anterior govern hi havia aquesta mà estesa?
–L'hem trobat a faltar moltes vegades i ens hi hem queixat molt. Volíem fer una oposició constructiva aportant propostes. Veníem de gestionar i de governar i, per tant, érem coneixedors de com funciona l'administració i les nostres no eren propostes trampa i inassumibles, sinó senzillament era una qüestió de prioritats. Les dues trobades que hem tingut pel tema de pressupostos han funcionat molt bé amb totes les forces polítiques i confio que seguim endavant amb aquesta línia i que quan els hi fem extensiu poder participar i opinar en altres temes de poble, trobem aquesta recepció per part d'ells.

–Ara Parets ERC va presentar un recurs de reposició a un punt del plenari i us va denunciar al Síndic de Greuges. Com entomeu la seva oposició?
–Nosaltres no hem anat ni hem volgut esgotar el pas d'anar al Síndic de Greuges i podríem haver anat des del minut 0. Han passat 19 mesos i no hi hem anat cap vegada perquè hem cregut que ens ho podíem fer aquí, però hi ha a qui li agrada més anar al Síndic de Greuges, fer-se la foto i penjar-la. Cadascú fa l'oposició com creu que l'ha de fer. La nostra oposició no era en aquesta línia ni amb aquest tarannà. Amb la resta, estem fent el que se'ns feia a nosaltres, estem contestant dintre dels mateixos temps. Hi ha qui va al Síndic i demana empara per allò que abans no practicaven amb nosaltres. Com que no hi ha res a amagar, contestarem al Síndic i a l'oposició. Se'ls contestarà les seves preguntes, però n'hi ha algunes que fan que és com si no haguessin estat 19 mesos governant. No em demanis a mi perquè jo et digui què és el que heu deixat.

–Què hi ha de la presumpta incompatibilitat de Rosa Martí per encapçalar la tramitació de l’expedient de delimitació del terme municipal de Parets del Vallès en el seu límit amb el terme municipal de Lliçà de Vall?
–S'ha demanat un informe a secretaria, s'ha d'emetre i se'ls traslladarà. Jo li vaig preguntar al secretari al ple, i tres cops em va dir que no ho trobava incompatible. Si és incompatible, ho serà. Però nosaltres creiem que en aquest cas en concret no ho és, tot i que en altres casos, possiblement sí. El fet és que hi ha altres qüestions en què ja s'ha fet que ella no hi participi –perquè hi té propietats en els àmbits involucrats–. Jo no sóc jurista i per això també demano aquest informe.

–Parli'm dels dos anys que resten de mandat. Quins projectes prioritzaran?
–Ara ens posarem a treballar per fer el PAM fins al 2023 o fins al 2027, perquè potser hi ha projectes que han de ser de futur i que no es poden fer només en dos anys; encara que els engeguéssim ara, després ja veuríem a qui li tocaria executar-los. El primer que va parlar d'una piscina descoberta va ser el PSC. La portàvem tots, excepte Ciutadans, i el pressupost ja recull una partida pel projecte. Hi ha l'institut escola, la rehabilitació de Ca n'Oms, que crec que cal. També tindran molt de pes els projectes dirigits a les persones: via pública, neteja i manteniment d'equipaments.

–Fareu el projecte d'habitatge de lloguer social a l'edifici de Lluís Companys, arrencat pel Govern Plural?
–Un cop marxi la policia, l'hem de mantenir, perquè hi estan ubicats Serveis Socials i la ràdio. Nosaltres donem prioritat a l'habitatge i hi ha una partida oberta per si ens surt un tanteig d'algun edifici o d'algun habitatge que valgui la pena. Tenim en compte que Lluís Companys no és una actuació d'immediatesa, estem parlant d'anys, però és cert que l'habitatge és un tema de poble on voldrem fer partícip a la resta de forces polítiques. Estem tantejant i mirant altres possibilitats que siguin més ràpides i més àgils. No descartem res, però ens estem intentant moure per tenir alguna cosa més aviat.

–Quan es traslladarà la Policia Local al Sector Iveco?
–Crec que possiblement al juny podrem fer-ne el trasllat. Les obres i les comunicacions estan acabades i supervisades. Ens queda l'adequació del mobiliari i poques coses més, però un trasllat com el d'un cos sencer de Policia no el podrem fer en dos dies.

–Amb aquest canvi, el veïnat del Barri Antic trobarà a faltar la Policia?
–La voluntat és deixar una oficina de gestió i captació de queixes i denúncies al Barri Antic. L'actual equipament ja no reunia les condicions, se'ns va donar aquella ocasió i crec que és un lloc bo, és accessible, hi ha aparcament, li és fàcil d'arribar a la gent i, a la vegada, la sortida d'allà a la resta del municipi és tan ràpida com des de Lluís Companys. Hi traslladem també Promoció Econòmica i l'SLOP. No hauria estat la nostra decisió, ja que nosaltres haguéssim traslladat Serveis Socials, però l'edifici està acabat i complirem els usos previstos.

–La sortida de Vallès Visió va generar una gran discrepància entre el PSC i Sumem. Com encareu aquest tema?
–Pensàvem diferent. Tampoc hi estava en contra, sinó que deia que el nou canal audiovisual es podria haver fet paral·lelament i mentrestant haver mantingut Vallès Visió fins que allò funcionés. Anem en la línia de tirar endavant aquest canal de comunicació local i, ara, a dos anys de les eleccions, tampoc ens hem plantejat remoure res amb Vallès Visió. Tot continuarà igual com a mínim fins al 2023, després pot ser que continuï igual o no.

–Heu mantingut el llaç groc a la façana de l'Ajuntament, després d'enretirar-lo durant la campanya de les eleccions catalanes. Quin posicionament té el govern respecte als presos polítics?
–Vam acordar mantenir el llaç, per respecte i solidaritat amb el veí de Parets que està empresonat. Políticament, cada formació opinem una cosa o una altra. Amb en Jordi Turull, en èpoques anteriors, sempre hi ha hagut una relació cordial. Al marge d'estar en una força política diferent de la que governava a Parets, cada cop que se li ha requerit o ha pogut donar un cop de mà per ajudar el poble ho ha fet. Per tant, jo amb la persona de Jordi Turull només puc tenir un reconeixement i una vàlua. Políticament, ens hauria agradat trobar-nos amb ell i com a mínim haver-hi parlat els pocs dies que els van deixar en llibertat. No descarto fer-ho en algun moment. Sempre hem pensat que estem per governar a nivell local, no entraré en el debat de presos polítics o polítics presos, però sí que considero que se'ls hauria d'haver facilitat algun tipus de llibertat. Hi porten tres anys i crec que podrien estar fent alguna altra tasca que no sigui estar a Lledoners.

–Li faríeu una rebuda com la que se li va fer l'estiu passat?
–No sé què faríem, perquè parlar de política ficció és molt complicat i a mi no m'agrada, però sí que puc dir que el govern anterior no li va fer una rebuda, ens ho ha negat sempre. Va ser una voluntat popular i jo entenc que el govern anterior tampoc li va fer una rebuda.

–A finals del 2020 vau publicar tot un seguit de propostes que fèieu al govern aleshores encapçalat per Jordi Seguer de cara als pressupostos de 2021. Recentment els han aprovat vostès. Les incorporan totes?
–Una part importantíssima, sí. Creem dos fons, un molt concret per ajuts directes a comerços, bars, restauradors i estètiques de 200.000 euros i n'hi ha un altre per destinar-lo, si cal a això, o a altres necessitats que puguem trobar, de 138.000 euros. Però també n'hi ha un tercer de 69.000 euros. Dels 500.000 que demanàvem, estem al voltant. N'hi ha d'altres propostes que no hem pogut posar: hem assumit una part dels pressupostos que hi havia i hem pogut incloure tot el que el nou govern prioritzem, que és l'atenció directa al ciutadà.

–Demanaven uns pressupostos participatius per a joves de 400.000 euros. Hi són?
–No ho hem inclòs, però no vol dir que no ho incloem. Tenim una llista d'ampliacions del pressupost que hem de fer quan estiguin aprovats, quan tinguem tancat el 2020 i sapiguem el romanent. Tot i això, en aquests moments la participació és complicada, però no descartem fer una part del pressupost participatiu per a joves.

–Els llibres de secundària seran gratuïts?
–De moment estem encara amb els de primària. Els nostres pressupostos de debò seran els del 2022.

–I la tercera sala polivalent o pavelló?
–No. En aquests moments ja tenim la piscina, el Tenes i l'institut escola. És un compromís que tenim, i ens hagués agradat, però ja s'han variat les coses. De fet, havíem demanat propostes d'ubicació i ens ho dibuixaven a la zona on hi ha el petit camp de futbol de terra. Allà és on en teoria el govern anterior pensava ubicar la piscina i hi estem treballant en aquesta línia, però haurem de repensar-ho. La voluntat seria que tot estigués més o menys a prop i a l'entorn. Quan ens hi posem a treballar, si alguna de les fórmules no encaixa allà, haurem de mirar on seria. És una necessitat imperiosa per descongestionar les hores d'entrenaments dels clubs, i nosaltres hi hem de donar resposta.