Fa vuit mesos naixia a Mollet el grup de consum agroecològic Cinc Quarteres amb l'objectiu de fer un "consum transformador" i abastir-se de productes alimentaris de proximitat. La Raquel Jiménez i el Marc Fernández, consumidors d'aquest grup de consum molletà, valoren les necessitats i possibilitats alimentàries del territori.

– Les dades de l'estudi Terres que alimenten revelen que la producció agrícola actual només pot alimentar el 2,2% de la població dels 8 municipis del Baix Vallès. Què en penseu?
–Marc Fernández (M.F.): La dada és molt reveladora. Mengem producte que viatja milers de kilòmetres mentre al nostre territori fem piruetes amb la logística i el turisme, però no sabem realment de què hem de viure. Al final depenem d’altres territoris per a alimentar-nos... És difícil saber quina és l’escala ideal a què s’ha de resoldre cada necessitat, però nosaltres apostem per alimentar-nos el més local possible.
–Per incrementar aquest percentatge BCN Smart Rural proposa recuperar per al conreu terres abandonades i reduir el malbaratament alimentari. Què us sembla la proposta?
–M.F.: És una mica naïf i insuficient… És obvi que s’ha de reduir el malbaratament alimentari, faltaria més, però no és suficient, no ataca l’arrel del problema que reflecteix la dada. S’ha de recuperar sòl fèrtil per al conreu i sobretot protegir i potenciar els que ja tenim i redreçar-los a la producció ecològica i la comercialització en canals de proximitat.
–Com ara quins?
–M.F.: És incomprensible que amb aquesta dada sobre la taula encara es pensi a seguir urbanitzant terrenys com el Calderí a Mollet o el triangle de Riera de Caldes a Gallecs pertanyent a Palau-solità. En el cas del Calderí, a més, és un territori amb més accés a l'aigua del que compta Gallecs i, en aquest sentit, potser podria proveir més del que ho fa ara, només amb un altre model de gestió.
–Quin seria aquest model?
–M.F.: S’ha de guanyar tot el sòl que es pugui al ciment en aquest sentit, els horts urbans comunitaris en solars buits són una altra política de pedaç que es podria activar i que ens aportaria molts beneficis, però insisteixo que la qüestió és un canvi de model econòmic.
–Quin paper ha de jugar l'administració?
–Raquel Jiménez (R.J.): L’administració ha de facilitar l’accés dels pagesos i pageses joves a les terres i protegir-les. La figura de les dinamitzadores agroecològiques pot ajudar, a més, pot ajudar a potenciar els canals curts de comercialització, fent que els aliments que es produeixen a Gallecs es consumeixin a la seva rodalia. El Consorci de Gallecs sovint no dona l’abast i en aquest sentit sempre els recomanem que comparteixin més idees i projectes amb els Ateneus Cooperatius del Vallès Oriental i Occidental, que tenen objectius en la mateixa línia i disposen de recursos molt interessants.
–Com pot contribuir un grup de consum com el vostre a millorar aquestes dades?
–R.J.: D’una banda, creant un canal de comercialització curtíssim, que parteix d’una relació de confiança i compromís amb les pageses i que busca precisament donar sostenibilitat econòmica amb el nostre consum al projecte agrícola. Els grups tendim a escoltar per aprendre sobre el treball al camp, sovint oblidat i desconnectat del nostre dia a dia a la ciutat, i a adaptar-nos a les necessitats de les productores per tal de garantir aquesta sostenibilitat: consumint el producte de temporada, adaptant-nos a les fluctuacions de l’horta, o fins i tot hi ha casos de grups en els quals s’ha avalat la inversió inicial per arrencar una producció.
–I per altra banda?
–R.J.: D’altra banda, un grup de consum és una comunitat organitzada i enxarxada a nivell territorial i pot influir en les polítiques públiques actuant com un interlocutor més amb una postura clara. Nosaltres apostem per garantir un relleu a les pageses, donar oportunitats a les joves que volen començar a treballar al camp i avançar cap a una transició cap a la producció ecològica i la comercialització en canals curts.  I sobretot i pensem que cal dir-ho més, protegir el poc sòl fèrtil que ens queda i mirar de guanyar-ne.
–El setembre farà un any de la vostra creació. Com us està anant?
–M.F.: Doncs fem una valoració molt positiva. Hem anat tenint altes i alguna baixa, però amb una tendència a l’alça quasi cada mes. De fet vam tancar temporalment l’acollida de noves consumidores per la incertesa que ens trobàvem amb la notícia que el Rave Negre plega.
–I això?
–M.F.: Elles porten 13 anys a Gallecs fent una feina fantàstica i molt dura, han estat mares i necessiten unes altres coses ara mateix. Des del grup de consum hem pressionat una mica al Consorci perquè dins les possibilitats es pogués garantir un relleu del projecte i sembla que finalment hi ha l'opció que això passi i estem molt orgulloses. Això encara s’ha d’acabar de concretar i per això estem en un moment de transició com a grup de consum.
–Com valoreu tot el que heu fet fins ara per seguir endavant?
–M.F.: Pensem que l’important és la cohesió i la dinàmica de grup que s’ha generat. Estem organitzades, hi ha noves persones implicades i la gestió és cada cop més compartida i això ens dona molta empenta.
–I amb la Tramolla com va la col·laboració que vau iniciar?
–M.F.: Estem molt contentes de compartir espai a la Tramolla i trobar-nos amb altres persones i col·lectius. De moment només tenim aquest punt de repartiment i no ens plantegem buscar-ne de nous.