Laura Ortiz

PIMEC al Vallès Oriental ha signat un acord de col·laboració amb l'Ajuntament de Mollet per disposar d'una seu a la ciutat i materialitzar el Consell Territorial de la patronal de la petita i mitjana empresa al Baix Vallès. El seu president, Daniel Boil, valora amb SomMollet aquesta implantació i fa una anàlisi de les potencialitats del Baix Vallès en un moment de transformació de l'economia, un procés accelerat per la pandèmia de la Covid   

–Què suposa per a PIMEC i per al territori la signatura d'aquest conveni amb l'Ajuntament de Mollet?
–Fa temps que tenim una gran implantació al Vallès Oriental central, però volem estar més pròxims als nostres socis per detectar amb més eficiència els problemes reals d'aquests territoris amb realitats diferents, com el Baix Vallès, millorar els canals amb les administracions públiques amb una relació encara més estreta. El conveni ens ha de permetre sumar serveis de Mollet Hub i PIMEC tant per a socis com per a empreses que no siguin sòcies.  
–Fa un temps que PIMEC va engegar una política de descentralització amb la creació de subdelegacions i ara poseu en marxa el consell territorial al Baix Vallès.
–Sí. El pla estratègic del 2019 marcava obrir un al Baix Vallès i un altre al Baix Montseny. Hem començat amb el Baix Vallès amb una sintonia total amb Mollet, a qui agraïm l'esforç per cedir-nos un espai i tota la col·laboració oferta per integrar-nos dins el Consell Econòmic i Social de la ciutat. El Consell Territorial del Baix Vallès l'estem formant ara i el tindrem llest al setembre. Ja comptem amb tres membres de l'executiva actual al Vallès Oriental que són l'empresa Gomplast, Sancor Transformadores, totes dues de Montornès, i el Gremi d'Instal·ladors, el president del qual té l'empresa Serveis Elèctrics Dida a Mollet. A més, hi ha socis que han mostrat interès a formar-ne part, entre els quals Iman i Escola Sant Gervasi.
–Quina és la implantació actual de PIMEC al Baix Vallès?
–Tenim uns 1.000 associats i estem creixent en nombre de socis, directes o a través d'associacions. A la comarca gestionem 14 polígons industrials, associacions de comerciants... El Baix Vallès no és la zona on tenim més presència, però hi ha una implantació important a municipis com Montornès i Parets. Ara volem enviar carta a tots els associats del Baix Vallès perquè sàpiguen que tindrem seu al Mollet Hub perquè comencin a fer-ne ús.
–Hi tindreu una persona de referència?
–No. Tenim una persona que coordinarà les subdelegacions de Baix Vallès i Baix Montseny i que serà itinerant. Més que tenir una persona rebent a la gent, que això ja ho té Mollet Hub, l'actitud de Pimec no és esperar que vingui el soci sinó visitar nosaltres al soci i explicar-los que tindran aquesta seu i que podran fer-ne ús. És important que el facin servir com un espai de trobada perquè es creïn ecosistemes i el Mollet Hub és una bona alternativa, ens agrada molt més que l'espai on estava la Cambra [masia de Can Lledó], apartat amb una oficina tancada. El concepte és potenciar la col·laboració de tots els que estem allà i que s'hi sumin agents socials, universitats, altres empreses...
–Diu que la filosofia és anar a buscar al soci. Què ofereix PIMEC als seus socis, quin és el vostre tret distintiu com a patronal?
–Hi ha molts motius per associar-se. Tenim una àmplia cartera de serveis en acompanyament tecnològic, laboral, estem en la majoria de taules de convenis col·lectius i venim de ser una patronal que donava molts serveis centrals per a pimes que no disposen de departaments especialitzats com puguin ser comerç internacional, per ajudar-les a créixer. En els darrers anys s'ha sumat l'àmbit de la formació, molt important amb el programa Singulars, col·laboracions amb els instituts...; també el networking, i el vessant que per a mi és més important: la feina de lobby, perquè ens permet donar veu a les pimes que, de per si, no en tenen. Les multinacionals poden interactuar de tu a tu amb l'administració, però les pimes o autònoms només poden fer reivindicacions i incidir en la presa de decisions polítiques a través d'una patronal. Al territori es fa amb tots els ajuntaments, el Consell Comarcal, Diputacions, però també amb la Generalitat. A més PIMEC tenim delegació a Madrid i oficina a Brussel·les, on tenim contacte amb els eurodiputats catalans que estan a la Comissió Europea.
–Quina és la relació que teniu amb la resta de patronals del territori?
–Des que he arribat a la presidència fa dos anys, he intentat mantenir relacions de màxima col·laboració perquè el problema és tan greu que si cadascú fa la seva batalla no ens en sortirem com a país.  Tenim més relació amb la Unió Empresarial Intersectorial UEI (cercle d'empresaris del Vallès central) i amb la Cambra hi va haver una relació més complicada arrel de les últimes eleccions. Vam passar un moment més tens sobretot quan el senyor Canadell era president, però la relació està millorant amb el senyor Aragall, el president de la Cambra del Vallès Oriental, que crec que és una persona molt assenyada amb qui podrem revitalitzar la relació. Amb l'Agrupació d'Industrials del Baix Vallès (AIBV) tinc reunió pendent. Amb ells volem buscar projectes per sumar, per exemple, als polígons. Nosaltres tenim la força que som agents socials a nivell català, ells són més d'àmbit local i comarcal però això no vol dir que no puguem treballar plegats. Al igual que hi ha col·laboració público-privada i també ha d'haver amb els sindicats, amb qui la relació és molt bona.
–PIMEC s'integrava fa uns mesos en el Consell Econòmic i Social de Mollet. Què hi podeu aportar?
–Una de les persones que ha tingut més a veure amb aquest acord ha estat el regidor Raúl Broto, amb qui ens vam posar d'acord en cinc minuts perquè teníem molt clar que s'havien de fer canvis i millores de treball compartit.
–Quina valoració fa dels polígons del Baix Vallès?
–Els polígons en general tenen moltes mancances. Seguretat, comunicacions, neteja... només en aquests tres temes hi ha moltíssima feina a fer. Polígons bons, bons n'hi ha pocs. Els de Parets, en general, estan bé. A Mollet, Can Magarola està bé, però, per exemple, Can Prat és un desastre; a Montmeló tenim el Circuit molt bé i el Pedregar fatal, Riera Marsà de Montornès ha millorat i Can Bosquerons, també, però hi ha problemes per exemple de transport públic.
–La manca de comunicació és un problema...
–Des de les estacions de tren hauria d'haver-hi xarxa de transport públic cap als polígons i també seria important fer rutes ciclables. Quan una empresa busca ubicació té molt en compte poder tenir a la vora les infraestructures bàsiques de transport. Aquí tenim l'AP-7, C-17, que són estratègiques, però tenim una línia de rodalia paupèrrima. La futura millora de l'R3 i la futura estació del Circuit són bones notícies, però això s'ha d'acabar de teixir amb autobusos, microbusos, rutes ciclables, punts de motorsharing per compartir vehicles, perquè la mobilitat arribi.
 

Com a estratègia de país industrial no podem aspirar a ser un país que fabriqui 'low cost', que és el que érem

–Qui ha de fer la despesa perquè això sigui una realitat?
–L'administració ha d'arribar allà on pugui i segurament on no arribi hi haurà empreses que tindran interès a fer-ho i hi col·laboraran. No és un tema de manca de voluntat política o empresarial sinó que ens hem d'acostumar a treballar junts. S'ha de canviar la dinàmica de treball per poder detectar les mancances més urgents a través dels nostres associats i traslladar-les a les administracions públiques perquè en siguin conscients i puguem fer un treball conjunt per trobar fórmules de millora. Però per això hem de caminar de la mà per generar confiança, i la confiança és el que permet crear aquests projectes perquè si no, l'empresari té una certa desconfiança del món públic i l'administració moltes vegades no acaba d'entendre què passa al món empresarial, i aquesta dinàmica s'ha de trencar.
–Quines són les potencialitats del Baix Vallès?
–Té una posició geoestratègica absolutament privilegiada amb una distància molt raonable de Barcelona i de la frontera francesa, que és la nostra principal ruta de serveis i productes. Tenim l'AP-7, la C-33, la B-30 i la C-17. Si a això li sumem el corredor mediterrani i l'estació de mercaderies, que tard o d'hora arribarà, fa que estiguem en molt bon lloc. Des del punt de vista logístic, és normal que s'instal·lin aquí moltes empreses logístiques.
–Però el Baix Vallès i el Vallès en general és principalment industrial...
–Sí, i no ens ho hem de deixar perdre. A més, tenim clústers i infraestructures estratègiques que són fantàstiques com el Circuit de Catalunya, el Sincrotron Alba, universitats.... això ens han de permetre créixer en innovació. Fa temps que PIMEC treballa amb les comarques metropolitanes per reforçar i reclamar aquelles infraestructures que no arriben, necessitem reindustrialitzar el Vallès Oriental, fomentar les polítiques d'innovació.
–I això com s'ha de fer?
–Amb recursos. Europa recomana que es destini un 3% del PIB a innovació i Catalunya i Espanya estan molt per sota. Cal posar recursos sobre la taula i s'han de millorar les infraestructures i la formació perquè no la tenim adequada a les necessitats del nou món que està arribant. Estem en un dels millors llocs d'Europa en oportunitats, es tracta de començar a treballar. Ens ho hem de creure i treballar plegats perquè com més temps passi sense començar a fer això d'una manera sistemàtica, altres països i altres zones ens passaran.

Al Baix Vallès tenim pocs polígons realment bons. Només en neteja seguretat i xarxa de comunicacions i transport ja hi ha molta feina a fer

–Parla de la necessitat de reindustrialització, però com ha de conviure amb la implantació cada cop major de la logística?
–Logística i indústria són totalment compatibles. Crec que s'ha fet un discurs equivocat oposant els dos camps. Les empreses logístiques estan mirant el sud d'Europa i estan mirant bases per distribuir. Si tu tens una empresa logística que et permet tenir matèria primera amb una curta distància li dones més capacitat de fabricació a la teva indústria. La indústria necessita la logística i al revés. Si nosaltres tenim les xarxes logístiques desenvolupades i som un hub important al sud d'Europa la nostra indústria serà més competitiva. La indústria i la logística sumen.
–Però moltes pimes i autònoms veuen un problema en un gegant logístic com Amazon...
–Hi ha molta més logística a part d'Amazon. Amazon ens està canviant els hàbits de consum i està representant una amenaça per a molt comerç tradicional com a canal de venda. No és el model que nosaltres defensem perquè nosaltres defensem el petit comerç però ens està obrint els ulls i això està facilitant la transició a l'e-comerç i sense logística no tens e-comerç. La logística és una eina que ens ha de permetre desenvolupar la indústria, no una amenaça cap a la indústria.
–Però la indústria tradicional aporta molts més llocs de treball que la logística.
–Evidentment, el factor mà d'obra és molt més intensiu en la indústria, però hem de ser conscients que aquest factor decreixerà en el futur perquè anirà substituint-se per robots. Aquelles fantàstiques línies de producció que recordem dels anys 70, 80 i 90, que és quan s'instal·len aquí totes les multinacionals alemanyes, franceses, angleses... estan desapareixent. Què hem de tenir, una indústria que ocupi el major nombre de persones? No, el que hem de tenir és una indústria que ocupi el major nombre de treball qualificat. Com a estratègia de país industrial, no podem aspirar a ser un país low cost de fabricació, que és el que érem. Això s'ha acabat. Hem de tenir indústria i serveis de molt alt valor afegit amb personal amb molta qualificació, que no tenim i que hem de crear. Sense formació no anirem enlloc. La indústria fa de motor de desenvolupament de la resta de sectors, i s'ha de pensar més en el paper de la indústria com a catalitzador i no tant com a sector de contractació de grans quantitats de persones. Hem de fer aquest camí mental de reconversió de la indústria i l'administració pública ha de donar suport a aquesta reconversió. Si això no es fa, la mortaldat empresarial que tenim, que és molt alta, continuarà. Cada vegada que una multinacional deslocalitza s'emporta moltes empreses auxiliars. Ens enfrontem a un canvi de model econòmic bestial i com abans ens treiem la bena dels ulls i comencem a treballar per aquesta reconversió, millor.

–I quin paper ha jugat la Covid en aquest escenari?
–La Covid ha estat un accelerador dels canvis que ja s'havien iniciat abans de la pandèmia. Quan arriba la Covid el teixit empresarial està ja molt perjudicat, especialment l'industrial, i necessitat de grans canvis. La Covid ha evidenciat totes les mancances: la dependència del sector turisme, la manca de diversificació, la mida petita de les empreses perquè les nostres pimes són massa petites comparades amb les europees i tot això ha de canviar. La Covid evidencia tot això però també propicia que, per exemple, empreses del sector de l'automoció estiguin diversificant en línies que no són automoció, com l'electromedicina, i també ha fet que una part del món polític s'hagi adonat que hem d'anar de la mà. Ha fet veure a molts governants que la taxa d'atur se'ns dispara i que potser hauran de seure amb les patronals per veure què necessiten. Un canvi que potser haguéssim pait en deu anys el pairem en quatre o cinc.
–Està bé veure la part positiva...
–Sí perquè són deures que s'havien de fer igual. Al maig o juny de l'any passat jo ja deia a alguna alcalde que fer plans de xoc amb ajudes directes estava bé però que el que s'havia de fer eren plans per la sortida de la crisi, per transformar-ho tot, i crec que ara hi ha una millor predisposició per part dels polítics. És un tema de sentit comú, hi ha gent sensata independentment del grup polític i la majoria s'està conscienciant perquè el 2021 començaran a tancar multinacionals a marxar empreses i això ja està passant.
–Però això ja venia, no ve de nou.
–Sí però s'ha accelerat. Quan fas un canvi de sistema econòmic, hi ha un moment en què el nou sistema se solapa amb l'antic i el desplaça. Si tens més temps per fer-ho l'impacte sobre la ciutadania, les empreses i l'economia és menor perquè es fa de manera més còmoda, però la Covid ha fet que això no sigui així i ha provocat que s'hagi acabat el model de fàbriques de sèries llargues, producció intensiva, mà d'obra barata, al sud d'Europa amb un model basat en el turisme low cost. Tot això suposa entre el 30 i el 40% del nostre PIB, i això despareixerà.
–I quina ha de ser la resposta?
–Fer indústria innovadora en sectors com l'agroalimentari, que el tenim molt interessant al Vallès Oriental –sort que encara el tenim–, el logístic, la tecnologia, la medicina, la farma, els serveis a les persones grans... són sectors que aniran a l'alça, però s'ha de començar a fer ja el canvi perquè, si nosaltres no el fem, a altres llocs del món ja s'està fent i molt ràpid, és a dir que mentre ens ho romiem, això ens pot caure com un tsunami. Si no anem junts no hi haurà possibilitat de fer aquesta conversió.