Sergio Carrillo

Carmen Mejías i María Ortega –a la imatge– són la secretària i la presidenta de l'Associació de Veïns de Lourdes, que també compta amb Tere Bocanegra a la junta com a vicepresidenta.

–Com era el barri fa 44 anys, quan es va constituir l'Associació de Veïns?
–María (M): No té res a veure amb el que és ara, està tot molt diferent. La meitat de les cases i blocs no hi eren, i també abans hi havia molts més socis i col·laboradors.

–Quines eren les necessitats de l'època?
–M: Arreglar el passeig de Ronda. S'inundava el barri i s'hi havien de posar els homes obrint el clavegueram perquè l'aigua no entrés a les cases. Més tard ja es van posar canonades noves i a Parets també ho van canalitzar tot millor i tot es va anar normalitzant.

–I què caracteritza Lourdes avui?
–Carmen (C): La tranquil·litat. S'hi viu tranquil i no hi ha conflictes com en altres barris. Però està més apartat de Mollet: per a les botigues t'hi has de desplaçar al centre de Parets o Mollet, perquè aquí no hi ha gaires comerços. Això és com una urbanització, estem més aïllats. El que sí que tenim a prop és l'estació de tren de Parets.

–Parleu de tranquil·litat, però a mitjan agost es van cremar uns contenidors, causant desperfectes en alguns vehicles. Són habituals actes incívics com aquests?
–M: Va ser una cosa puntual. Un bandarra va cremar dos contenidors i quatre cotxes a l'Eixample.

–Expresseu que esteu "aïllats" de la ciutat. Com valoreu la connexió en transport públic amb Mollet?
–M: Haurien de venir més autobusos de Mollet. Ara som un barri de gent gran i venen molt pocs busos. Sempre ho estem demanant, perquè ets a l'ambulatori o a l'hospital i veus un bus però sovint no arriba a Lourdes. Però si els busos van fins a Can Pantiquet, per què no arriben aquí? Són només dos minuts més.

–Quina és la resposta del consistori a aquesta reclamació?
–C: Hem enviat instàncies i fins i tot signatures, però ho arxiven. Es veu que és un suplici haver de canviar l'horari, tot i que aquest barri és també de Mollet. Tenim els mateixos drets que la resta, i mira que a Lourdes paguem més impostos que a Mollet. Es paga més, però de privilegis en tenim menys.

–Com és que pagueu més impostos?
–M: Perquè representa que això és una urbanització. En tots els papers que tenim posa 'Urbanització Barri de Lourdes'.

–Feu frontera amb carrers de Parets, mentre que per arribar al nucli de Mollet hi teniu un bon tros. Com es viu aquesta situació a Lourdes?
–C: T'hi acostumes i gairebé que ets més de Parets que de Mollet. Jo vaig més cap a Parets que cap a Mollet, i com faig jo, tothom al barri. Només ens separa un carrer, i jo m'hi sento més de Parets.
–M: I jo també. Fa 50 anys que hi visc aquí i de tota la vida tot ho hem fet a l'Eixample de Parets, menys anar a l'ambulatori o a l'hospital.

–Per tant, quin sentit té que Lourdes sigui un barri de Mollet?
–M: Cap sentit, però és el que hi ha.

–Hi ha hagut mai cap moviment al barri per formar part de Parets?
–M: Fa molts anys, sí, però no es va poder fer res, encara que abans hi havia més unió al barri. Aleshores érem tots joves, i ara ja som grans. De fet, nosaltres abans pagàvem la llum i l'aigua a Parets, tot i que després es va canviar i ho va gestionar Mollet. Què podem fer? A Mollet estem sempre donant la tabarra a veure si ens fan cas algun cop. Com aquí al Centre Cívic, on volem l'aire condicionat.

–No n'hi ha o cal arreglar-ho?
–M: No hi ha hagut mai. Ens han dit diverses vegades que estava aprovat, però el pressupost no ha arribat encara. Aquí hi ha bastantes activitats, però quan comença la calor no s'hi pot estar, i hem de portar ventiladors i deixar-ho tot obert. Però, així i tot, alguns pleguen abans perquè no ho poden aguantar.

–Hi ha altres peticions que hàgiu fet arribar a l'Ajuntament?
–C: Sí, el tema de la riera. Fa temps (el 2018) van venir perquè la gent votés i va sortir una proposta que incloïa netejar la riera i fer les voreres més accessibles. Però passen els anys i no veiem que facin res.
–M: No demanem que arrenquin els arbres de la riera, però els que s'assequen o es trenquen i fan un tap al pont, que els treguin. Quan vingui una tempesta gran i s'inundi el barri, aleshores vindran les reclamacions, però no serà perquè no els hi hem enviat escrits i fotos.

–Dieu que dels pressupostos participatius votats el 2018 hi manquen les voreres accessibles i la neteja de la riera. Llavors, què es va fer?
–M: Només van posar l'enllumenat. Vaig demanar que no canviessin els fanals, que deixessin els mateixos però que posessin uns llums blancs, perquè la llum groga que hi havia feia pena. En comptes d'haver-se gastat tants diners en aquests fanals, que haguessin canviat els llums i que la resta ho haguessin dedicat a una altra cosa, com per exemple a arreglar la carpa del parc.

–Quin és l'estat de la carpa?
–C: És de plàstic, i de tants anys que té, està esquerdada i hi entra aigua. S'hauria de posar una de nova, però costa molts diners.
–M: Quan el problema era petit, encara es podia arreglar, i vam enviar fotografies a l'Ajuntament per mirar si ho arreglaven. D'això ja fa com a mínim 5 o 6 anys. Però ara ja està tota feta pols i no es pot arranjar.
–C: El dia que hi hagi forats grans, que caigui l'aigua com si no existís la carpa, aleshores la canviaran, però com que encara aguanta... Les esquerdes van fent-se cada cop més grans i cada cop n'hi ha més.