Santiago Vidal: "Només amb la república catalana es podrà acabar amb els judicis sumaríssims"

El jutge i diputat d'ERC participava divendres en l'homenatge als alcaldes i regidors paretans represaliats pel franquisme organitzat per ERC

Política

El senador d’Esquerra Republicana de Catalunya i exjutge de l’Audiència Provincial, Santiago Vidal, va participar divendres en el segon homenatge als alcaldes i regidors paretans represaliats pel franquisme, que va tenir lloc a l’auditori de l’Escola Municipal de Música, on va afirmar que “només amb la república catalana es podrà acabar amb els judicis sumaríssims”.

Per a Vidal “el franquisme sociològic perviu a Espanya i per això només la nova república catalana podrà acabar amb els judicis sumaríssims. Per poder passar pàgina cal primer que els seus botxins demanin perdó”, deia el senador d’ERC a Madrid.

Tot i valorar molt positivament l’aprovació de la proposició de llei al Parlament de Catalunya per anul·lar els judicis sumaríssims, Santiago Vidal va avançar que “el PP tornarà la Llei –que s’aprovarà molt probablement abans de Nadal- al Tribunal Constitucional”.Vidal veu més possibilitats de fer justícia a través de la Querella que es tramita a l’Argentina malgrat que la Fiscalia espanyola ja ha anunciat que no pensa col·laborar “perquè podria vulnerar la Llei d’Amnistia de 1977”.

A més de Vidal, l’acte organitzat per Ara Parets ERC va comptar amb les intervencions d’Albert Lucero Pagès i Jaume Rocabert Nadal, besnéts de l’exalcalde Amadeu Pagès Xartó i de l’exregidor Esteve Seguer Forés, afusellats al Camp de la Bota de Barcelona entre 1939 i el 1941. Tots dos van centrar la seva intervenció en els treballs de recerca que havien elaborat durant la seva etapa estudiantil. Per a Lucero “l’aprovació d’aquesta proposició de llei arriba massa tard ja que el reconeixement l’haurien d’haver tingut els néts de tots els represaliats pel franquisme”.

Rocabert, bésnet d’Esteve Seguer, va explicar totes les fonts orals a les que va recórrer per elaborar el seu treball i es va mostrar impressionat per les vivències de la seva àvia, Montserrat Seguer, que va visitar el seu pare amb només 10 anys a la presó de Barcelona. El silenci i la por a les represàlies en el nostre poble són un dels aspectes destacats del document.

Durant l’acte, el portaveu d’Ara Parets ERC, Jordi Seguer, va anunciar que el seu grup ha demanat per segon cop al govern municipal –durant la negociació del pressupost- que s’habiliti un monument públic que dignifiqui la memòria dels 8 electes paretans represaliats: els alcaldes Antoni Arimon, Joan Brunat i Amadeu Pagès, i els regidors Jaume Massaguer, Projecte Forns, Amadeu Ramon, Esteve Seguer i Pere Xicota.

L’auditori de l’Escola Municipal de Música de Parets es va omplir de gom a gom per escoltar les intervencions dels tres ponents. A l’acte van assistir-hi familiars de les víctimes i els exalcaldes de Parets, Joan Seguer i Rosa Martí, familiars de dues de les víctimes.

Edicions locals