Més d’un miler de firmes per salvar les masies de Can Cabassa a Parets

Famílies afectades pel pla urbanístic de l’antiga Béndix presenten un projecte alternatiu

Societat

Al bell mig de Parets, entre el Tenes i l’avinguda Catalunya i a mig camí entre el Barri Antic i l’Eixample, existeix el barri històric de Can Cabassa, ara conegut com Quarter Migdia, on s’aixequen diverses edificacions, algunes de les quals daten d’abans del segle XVIII. Aquestes masies històriques –on actualment viuen tres famílies– i part de la verneda de Ca l’Isidre Coix poden tenir els dies comptats.

Al setembre de l’any passat, quedava aprovat definitivament el projecte d’urbanització del sector de l’antiga Bèndix, un espai d’unes 5,5 hectàrees, on es preveu aixecar blocs de pisos de fins a 8 plantes amb un total de 520 habitatges. El projecte, en tràmits des de fa anys i que compta amb el vistiplau de l’Ajuntament i de part dels propietaris de la zona, condemna les masies de Can Cabassa, que hauran de ser enderrocades.

 

Davant aquesta realitat, les famílies afectades pel projecte urbanístic, el 2014, promovien la creació del col·lectiu Sempre hem existit, que proposa una remodelació del projecte que inclogui la preservació del bosc i les cases antigues. “No és només que volguem mantenir les nostres cases és que creiem que el bosc i les masies són patrimoni de tot el poble i s’ha de salvaguardar”, explica Joan Colin, un dels veïns.

 

Projecte alternatiu

En paral·lel a la creació del col·lectiu, aquestes famílies van encarregar a un arquitecte un projecte alternatiu. La proposta vol concentrar la construcció dels habitatges previstos a la façana de l’avinguda Catalunya i mantenir les masies antigues. “Com a propietaris cedim el coeficient de construcció que ens pertoca i la resta de propietaris no perdrien res de l’edificabilitat prevista”, explica Maira Espriu, companya d’en Joan. L’alternativa també proposa la conservació de la verneda i l’habilitació d’alguna de les masies, com la de Ca l’Isidre Coix, com a equipament municipal. “És un projecte més econòmic i sostenible i creiem que podria ser de consens, que és el que volem”, diu.

 

El 2015, aquestes famílies van presentar al govern municipal el projecte alternatiu. “Ens van dir que no estava malament però que ja era massa tard”, lamenta en Joan, que, amb tot no perd l’esperança. Per aquest motiu, el col·lectiu ha dut a terme algunes accions per donar a conèixer la situació a la població i fer pressió social. “Gent que als anys 50 o 60 havia jugat per aquí està tornant a connectar amb aquest espai i molta gent jove l’està descobrint”.

 

Patrimoni històric i natural

Fa unes setmanes, el col·lectiu iniciava una recollida de signatures, amb la qual ja han aconseguit uns 1.100 suports. “Aquest racó és un petit pulmó patrimoni històric i mediambiental del poble i no el podem deixar perdre. La gent ha de fer-se’l seu”, opinen els afectats. Precisament, la casa on viuen el
Joan i la Maira, filla d’una família amb set generacions paretanes, és la casa on molt probablement va néixer el primer alcalde de Parets, Llorenç Armadans Farrés, que va ser batlle del municipi després que el 1849 Parets aconseguís segregar-se de Mollet. També n'és parent directe de la família un altre alcalde, Ramon Casals Basart, germà de l'àvia de la Maira i alcalde entre 1940 i 1943. La casa, ara Cal Roget i abans coneguda com Ca la Capó, "també va ser la llar de la llevadora del poble segons explicava l'àvia", diuen.

 

A banda de la recollida de signatures, les famílies afectades també busquen la complicitat d’altres col·lectius per socialitzar l’espai com l’Assemblea de Joves de Parets, amb qui fa uns dies feien una neteja de part de la verneda, o l’Escola de la Natura i el CEM Maria Grever per realitzar tallers i activitats.

Edicions locals