Abans ningú deia t’estimo

És el títol del llibre que es publica avui amb els testimonis de cinc fills de presos polítics, entre ells les dues filles de Jordi Turull

Cultura, Societat, Política

Laura Turull Bragulat, filla gran de Jordi Turull, a la fotografia que apareix al llibre que avui es publica.
Laura Turull Bragulat, filla gran de Jordi Turull, a la fotografia que apareix al llibre que avui es publica.

Parets del VallèsJaume Ribell

Avui surt a la venda ‘Abans ningú deia t’estimo’ (editorial Catedral), un llibre amb el testimoni de cinc fills de polítics empresonats pel procés, entre ells les dues filles del paretà Jordi Turull: Laura i Marta.

Tot va sorgir després d’una aparició al programa televisiu Preguntes Freqüents (FAQs) de TV3 on van parlar de l’experiència i el mal tràngol que representa tenir als seus pares a la presó. El periodista Francesc Orteu els va dir que allò ho havien d’explicar amb més calma, per que calia explicar-ho.

“Jo no ho tenia massa clar”, reconeix Laura Turull, la filla gran (Marta encara és menor d’edat). “Soc molt reservada amb els meus sentiments. No m’agrada explicar quant ploro. Però vam veure que era una bona manera de parlar-ho”, explica. Quant parla en plural ho fa referint-se també a Beta i Anna Forn, filles de Quim Forn, i a Oriol Sánchez, fill de Jordi Sánchez. De fet, la frase que titula el llibre és d'aquest últim.

Primer vis-a-vis

Ahir diumenge la Laura i la Marta, així com la seva mare, Blanca Bragulat, van poder veure per primer cop a Turull des de que es troba a la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada. Un lloc “molt més càlid comparat amb Estremera”, recorda Laura. “Allà ni tan sols hi havia paper higiènic als lavabos. Estava tot molt deixat. Amb el personal, els funcionaris, cap problema. Però l’entorn era molt més hostil. Era un lloc horrible”, assegura.

És un dels detalls que es poden trobar al llibre, on cadascun dels cinc explica la seva experiència personal sobre cóm han patit (i segueixen patint) aquesta situació. “Es que són ja nou mesos. Nou mesos a la presó...”, lamenta Laura. “Abans ens feia por parlar-ne. A mi em feia pànic. Però ara ens hem fet més forts i en tenim ganes. Per que a més, ens hem fet molt amics entre nosaltres. Un fet així uneix molt”.

Sobre la promoció i distribució del llibre no en sap “res. Només que surt avui però que les presentacions oficials i demés es faran cap al setembre. Però tampoc en sé gaire més. L’únic que sé és que ens hem obert molt. Hem parlat des de dins de cóm ens hem sentit i ens sentim”. Per que, si abans ningú deia t’estimo, ara sí.

Edicions locals