Sergi Mingote viatja al Nepal per fer la segona part del repte: el Manaslu i el Dhaulagiri

Provarà de fer els dos cims entre setembre i octubre

Esports

Sergi Mingote comença la segona part del repte de coronar sis vuitmils en un any
Sergi Mingote comença la segona part del repte de coronar sis vuitmils en un any

Parets del VallèsSergi Escudero

L'alpinista paretà Sergi Mingote va agafar una avió dijous a l'Aeroport del Prat per dirigir-se cap el Manaslu (8.156 m) i el Dhaulagiri (8.167 m), la vuitena i la setena muntanyes més altes del món respectivament, situades totes dues al Nepal. Amb elles, vol sumar dos 8.000 als dos ja aconseguits durant el mes de juliol, el Broad Peak (8.051 m), la dotzena més alta, i el K2 (8.611 m), la segona.

"Un periodista especialitzat en muntanya em deia l'altre dia que per al públic general en Kilian Jornet havia desmitificat l'Everest i, ara, jo he fet el mateix amb el K2", explicava Mingote al diari Som fa una setmana a la plaça de la Vila de Parets. "Però això passa perquè no veuen la dificultat del que hem fet. Els dos ho vam plantejar sense oxigen artificial, el contrari del 99% d'alpinistes que intenten pujar-los", afegia. 

Aquestes ascensions formen part del repte World Record Guinness 3x2x8000 Solidary Project, amb el qual Mingote pretèn pujar sis 8.000 en menys d'un any, una fita que seria històrica en el món de l'alpinisme. Per completar el sextet hi haurà una tercera part del repte a la primavera: l'Everest (8.846 m) i el Kachenjunga (8.586 m), la primera i la tercera muntanyes més altes del món.

Però primer arriben dos colossos poc coneguts per a les persones no implicades en el món de l'alpinisme: el Manaslu i el Dhaulagiri, en aquest ordre. I els farà sense xerpa. "El Manaslu és una muntanya molt perillosa perquè té molta concentració de neu i provoca moltes allaus. L'any passat un bon grapat d'expedicions va aconseguir pujar-la, però totes anaven amb oxigen artificial".

"També hi ha hagut temporades que no s'ha aconseguit fer cap ascens. Sense anar més lluny, dos companys bascos que em trobaré allà hi tornen per segon any perquè la temporada anterior no van poder passar dels 7.300 m", deia el paretà.

"Però tècnicament no és massa complicada. En canvi, el Dhaulagiri és una muntanya complexa en tots els sentits. Carlos Soria, alpinista espanyol, aquesta temporada hi va per sisè any consecutiu sense haver aconseguit fer cim en cap d'ells. I aquesta primavera, cap del centenar d'alpinistes que hi ha anat ha arribat a dalt de tot".

Mingote va coronar el Broad Peak el 16 de juliol, el K2 el 23 i va aterrar a El Prat el 5 d'agost. Un mes i un dia és el temps que ha tingut per 'descansar' a Parets del Vallès. "Els del CAR de Sant Cugat -entitat que porta el control mèdic, físic i esportiu de l'alpinista durant aquest repte- no m'han deixat parar. Portar l'alt rendiment a la muntanya significa seguir entrenant de forma intensa. Durant l'agost he fet rutes llargues en bicicleta i he escalat en roca dura, entre d'altres activitats. En canvi, abans et deien que havies de descansar i guanyar pes per marxar amb reserves".

Tot i així, admet fatiga muscular. "Els del CAR senten molta curiositat per saber com reacciona el meu cos a quatre 8.000 en quatre mesos. No tenen precedents d'un cas així".

Perdut durant quatre hores al K2

Una bona quantitat d 'alpinistes han perdut la vida al K2; molts d'ells mentre baixaven després d'haver fet el cim. I Mingote va estar perdut quatre hores durant el descens perquè la neu que havia caigut durant 10 hores havia cobert les cordes fixes i el camp 4.

"Per sort, l'Ali, el meu sherpa, i jo vam trobar la punta d'una bandera enganxada a una canya de bambú. Allò significava que a sota hi havia la corda fixa. En aquell moment, vaig saber que estàvem salvats", deia el paretà. Van tardar 23 hores en arribar al camp base. 

Edicions locals