El nou propietari del Petit Cirerer afirma que ‘va ser un cop de sort’

L’única persona que va presentar una oferta pel Petit Cirerer no s’explica per què no es van presentar més licitacions

Societat

Cartell a la porta de l'antiga escola bressol anunciant la seva venta.
Cartell a la porta de l'antiga escola bressol anunciant la seva venta.

Jaume Ribell

No vol donar el seu nom. “No vull que em reconeguin”, afirma el nou propietari de l’antic Petit Cirerer. L’únic que va presentar-se a la licitació per la subhasta de l’immoble. “Per això també vaig esborrar l’anunci de la pàgina web”, reconeix. “No vull formar part de cap polèmica política, i al veure que en publicar l’anunci es feia la pilota tant gran, el vaig treure”.

Això sí, el preu es manté: 220.000 euros. “S’han interessat sobretot constructors, però quant pregunten i els hi dic el preu, es fan enrere. Potser l’hauré d’anar rebaixant, o potser al final me l’acabo quedant jo. Sigui com sigui, vaig tenir un cop de sort”.

Afirma ser “un privat que no tenia cap experiència en aquest terreny. Soc veí de Parets i conec la zona, a vegades hi passo per davant, i vaig saber que el terreny sortia a subhasta i vaig pensar que per què no internatr-ho. Vaig pensar que hi hauria moltes més ofertes i que no em tocaria”. Però “el mateix devia pensar tothom, per que ningú més es va presentar. I la loteria no et toca si no jugues”.

I se la va jugar: va demanar un crèdit al banc en funció de que guanyés la subhasta o no: “Si no la guanyava, perdia 1.900 euros de consignació. Però me’l van concedir per que sabien que el preu del sol era més alt”. De fet, reconeix que “segons el cadastre, el valor seria d’uns 150.000 euros. Això ho sé ara, per que no en sabia res de temes immobiliaris. Vaig decidir provar i em va tocar. Jo vaig ser el primer sorprès en que no s’haguessin presentat més ofertes”.

Oferta presentada al darrer instant

El cas és que no se’n van presentar i ara la parcel·la és propietat seva. “Vaig decidir anar a l’Ajuntament a fer la proposta un dia abans que es tanqués el termini”, és a dir, el 2 de maig. “I després de sis mesos de tràmits i demés, quant he pogut posar-la a la venta, ho he fet. He mirat els preus del mercat i he posat 220.000, però per provar. No esperava que això anés a aixecar tantes ampolles”, assegura.

Amb tot, considera que “l’Ajuntament ho ha fet bé posant un preu de sortida atractiu, per atraure més ofertes. El per què no se n’han presentat més sí que no ho entenc. Però està clar que si l’haguessin posat a subhasta a preu de mercat, jo tampoc ni m’ho hagués plantejat. Però pensant que no em tocaria, vaig presentar l’oferta. Va ser una absoluta casualitat, una d’aquelles ocasions que et passen un cop a la vida. Però la sort és pels que la busquen”. Per això opina que “després de tota la polseguera que s’ha aixecat, un cas així no es tornarà a repetir mai més al poble”.

Edicions locals