L’oposició s’uneix contra les obres a l’antiga Bendix

Tots els grups excepte Ciutadans han presentat al·legacions conjuntes al projecte de reparcel·lació

Societat, Política

Masia de Can Roget, una de les sis que poden ser enderrocades.
Masia de Can Roget, una de les sis que poden ser enderrocades.

Jaume Ribell

Tots els grups de l’oposició de Parets excepte Ciutadans (és a dir: Sumem Parets, Ara Parets-ERC, NOPP i PDeCAT), s’han unit per presentar al·legacions conjuntes contra les obres als terrenys de l’antiga Bendix, a l’entorn de la mina de Can Berenguer. El motiu és l’aprovació ara fa un mes, en Junta de Govern, del projecte de reparcel·lació de la zona quan encara està en procés de descontaminació.

Segons el plec d’al·legacions presentat, “al sector objecte de reparcel·lació s’hi estan portant a terme treballs de descontaminació que no sabem a hores d’ara on poden arribar ni quines són les afectacions que poden comportar”. Es tracta dels terrenys adjunts a l’aparcament públic de l’avinguda Catalunya a l’entorn de la masia de Can Roget.

“Hem sabut –continua el text- que en aquest indret s’ha detectat un focus important de contaminació. Desconeixem les causes, motius o estudis que han permès localitzar aquests nou punt problemàtic, perquè mai s’ha donat una explicació de quins són els problemes concrets d’aquest sòl, ni els estudis que s’han fet, ni els resultats obtinguts, ja que sempre s’ha mantingut amagada aquesta informació”. Per això consideren “que qualsevol figura de planejament urbanístic s’ha de desenvolupar una vegada els terrenys ofereixen garanties suficients per poder-se destinar als usos que correspongui”.

Per tot plegat es demana “que es replantegi aquest pla i el projecte de reparcel·lació en benefici d’un millor urbanisme i d’un millor paisatge sense menystenir en cap cas els propietaris ni pensar en cap moment que aquests es puguin sentir perjudicats”.

Conflicte d’interessos

I és que, més enllà del problema de la contaminació del sòl, existeix un conflicte d’interessos que afecta als propietaris del terrenys. A grans trets, es tracta d’un projecte de construcció de prop de 400 pisos, la projecció dels quals comportaria l’enderrocament de sis de les set masies que hi ha a la zona, conegudes per les masies de Can Cabasses, que daten de finals del segle XVIII. Una part dels propietaris hi està d’acord, però una altra no. I per això els seus advocats també han presentat al·legacions amb un pla alternatiu que mantindria en peu les masies.

Josep Cortés és el propietari d’aquesta part, que és la que inclou Can Roget. I explica que aquesta mateixa setmana ha presentat les al·legacions pertinents “perquè la Junta de Compensació va repartir els espais com va voler. Ho van aprovar sense dir-nos res”. En elles es presenta una proposta que afirma que “és molt més coherent i lògica. El que volen fer és una bestiesa. I a l’ajuntament ja veuen bé la nostra proposta, però es veu que es demoraria massa. Es veu que tenen pressa. Molta pressa. I no entenc per què. Segons els nostres advocats, que són urbanistes, no portaria més de dos anys refer el projecte. I si ja portem 10 ó 12 anys amb això, no crec que vingui d’un parell d’anys més perquè es faci millor el projecte”.

Per Cortés el problema és que “a l’altra part ja l’hi va bé vendre els terrenys quant abans millor. Però és que viuen tots a Barcelona i no els hi importa gens. A mi sí, per què allà hi viuen les meves filles, i és la meva casa. Per mi no és una qüestió de diners. No em serveix de res que em donin diners per anar a una altra banda. No tinc per què. No fem nosa a ningú. Es pot fer el que volen fer sense tocar cap de les masies. No té sentit deixar-ne només una com a testimoni. La gràcia és que quedi tot el conjunt, com a mostra de cóm era la vida de la pagesia abans, en petits agrupaments”.

Cortés afegeix que “en diuen pla de millora –en concret, el nom tècnic és Projecte de Reparcel·lació del Polígon d’Actuació 1 del Pla de Millora Urbana del sector PE4 subsector Nord-, però no deixa de ser una expropiació. I es veu que ara queda lleig dir aquesta paraula”, conclou.

Edicions locals