‘Hola, sóc Edu, i he patit bullying’

Enrique Espinosa, de Parets, recorda 20 anys després l’experiència d’haver estat el nen del popular anunci nadalenc

Societat

Enrique Espinosa junt amb la seva parella, Ariadna Pla, al costat de la pista de gel de la plaça de la Vila de Parets.
Enrique Espinosa junt amb la seva parella, Ariadna Pla, al costat de la pista de gel de la plaça de la Vila de Parets.

Parets del VallèsJaume Ribell

Si parlem d’Enrique Espinosa potser ningú el reconeix. Però si parlem del nen que va protagonitzar el popular anunci de ‘Hola, soy Edu, feliz Navidad’, segur que tothom se’n recorda. Fa vint anys d’aquell espot televisiu, i ara torna amb la famosa frase, en una campanya nova, i explicant la seva experiència després d’haver patit abús escolar.

Potser per això poca gent sap que és de Parets, on va venir a viure amb només cinc anys. El bullying que va patir a partir d’aquell anunci va fer que els canvis d’escola fossin constants. De fet, només va estudiar un curs a una escola de Parets (al Pau Vila, amb 13 anys). I tot i que se n’anés fins i tot a Tarragona, l’Edu-feliz-navidad el perseguia allà on anava.

“No sé com s’ho feien, però sempre m’acabaven trobant i reconeixent”, recorda ell mateix, que aprofitant aquestes festes nadalenques, ha vingut a Parets on encara hi viu la seva mare, i al domicili de la qual ell encara manté la direcció fiscal de la seva empresa, Agencia Ninja, dedicada al màrqueting digital. Per que sí: ara, amb 28 anys, l’Enrique té la seva pròpia empresa creada fa dos anys junt amb la seva parella, Ariadna Pla, i que ja té una plantilla de 10 persones.

Un èxit inesperat

Tot va començar quan ell tenia 7 anys. A un programa de TV3 d’aleshores (any 1997) que es deia ‘Cap problema’ demanaven nens que hi volguessin participar. I ell volia anar-hi, així que li va dir a la seva mare que truqués al número que sortia en pantalla: “Sempre m’ha agradat aquest món, i d’allà al de la publicitat, perquè m’ho passava molt bé als càstings, on coneixia altres nens i estàvem tota l’estona jugant”.

Ja havia fet una desena d’anuncis quan va arribar la prova per a la famosa campanya, que era de la companyia de telefonia mòbil Airtel, avui en dia dins de Vodafone. A la prova, ell havia de parlar per un mòbil amb naturalitat. El telèfon de mostra estava sense bateria i apagat, però ho va fer tan bé que fins i tot va fer dubtar als qui li feien l’entrevista. “El meu pare sempre era fora de viatge, i vaig simular una conversa amb ell, amb pauses i tot. Fins al punt que una noia va preguntar si m’havien donat un mòbil amb bateria i estava trucant de veritat”.

Naturalment, el van agafar. I la resta és allò que se’n diu història... La fama fugaç, la popularitat inesperada, el van convertir en el nen ‘diferent’ de la classe on anés, fos la que fos. I allà va començar l’assetjament: “Es burlaven de mi, m’insultaven... i tot i que em van arribar a tirar escales avall, molts cops fan més mal les agressions verbals que no pas les físiques. Deixen més marca”, afirma.

Per això, ara un dels seus objectius és lluitar contra aquesta xacra social explicant el seu propi cas a escoles no només per als alumnes, sinó també i sobretot pels pares. “Que sàpiguen que els comportaments assetjadors no es poden premiar mai”.

El nou ‘Edu’

Ara l’Edu ha tornat. Amb el temps i la maduresa necessària, li van oferir protagonitzar de nou un anunci amb aquell personatge de la seva infantesa que tants problemes l’hi havia portat, tant a ell “com a molts ‘Edus’ que m’han explicat el calvari que van patir per aquell anunci”. I ho ha fet perquè la nova campanya, de la marca automobilística Volkswagen, “li dona la volta completament. L’Edu, ja d’adult, enlloc de trucar per telèfon com tothom, va a trucar el timbre de les portes per felicitar en persona. La idea em va semblar tan genial que, quan m’ho van proposar els creatius de l’agència, vaig acceptar sense pensar-m'ho”.

Perquè ara, dues dècades després, l’Enrique ha aprés a conviure amb l’Edu, i per això vol explicar a tots els nens i nenes que pateixin o infligeixin bullying, que “ser diferent pel que sigui no és un problema, sinó una virtut. Que han de saber apreciar allò que són i treure’n partit. Per que sí, jo ‘soc Edu, i he patit bullying’, però no guardo rancor ni haig de perdonar a ningú. He seguit el meu camí i no m’haig d’avergonyir de res. I si jo ho he aconseguit, ells segur que també poden”, conclou.

Edicions locals