Els (més de) 50 anys del CEP fent cims

Un llibre recull les cinc dècades d’història del Centre Excursionista de Parets, un dels més antics de Catalunya

Cultura, Societat

Imatge de la I Fira de Mostres del CEP feta per l'expresident del centre, Josep Lluis Negredo.
Imatge de la I Fira de Mostres del CEP feta per l'expresident del centre, Josep Lluis Negredo.

El Centre Excursionista de Parets (CEP) ha complert 50 anys d’història. I ara, un nou volum de la sèrie de llibres ‘Entitats locals’ editats per l’Ajuntament de Parets recull aquestes cinc dècades de vida d’un dels clubs muntanyencs més antics de Catalunya.

De fet, ja en són més de 50, ja que les seves activitats ja van començar l’any 1964 als soterranis de Can Rajoler, abans coneguts com ‘El Cau’. Allà es reuneix el grup dels Patrullers, germen del que seria el CEP, que va néixer oficialment l’any 1967, quan es constitueix com a la ‘secció muntanya’ de la biblioteca SOL (la Sociedad de Organización Literaria d’aleshores). Un lloc on, com a tants altres municipis, es catalitzaven moltes de les activitatsque duien a terme joves del poble des dels més diversos àmbits.

El seu primer president va ser Baldomer Parera, més conegut pel ‘Mero’, qui recorda com “als anys 60 encara estàvem sota la dictadura franquista, una època sòrdida, però el CEP se les enginyava per mantenir viva la flama de l’esperança, essent un focus de cultura, civisme i catalanitat”. I d’entre aquestes activitats cíviques, més enllà del mateix muntanyisme, van sorgir la Fira de Mostres comarcal, el pessebre vivent del bosquet de la Fàbrica (La Linera), o la creació del grup teatral Corrioles, que va estar actiu fins al 1979.

Van ser els temps del CEP de Joan Olivé, conegut per ‘kinito’ pel popular anunci de l’època de la Quina San Clemente; de Quim Esteve de Can Maco (actual president de la penya blaugrana de Parets); del Mingo i la Lourdes Turull, o de la Carme Babot (única membre d’honor del CEP juntament amb Sergi Mingote). Precisament el nom de l’exalcalde Mingote és el més representatiu del canvi que ha experimentat l’entitat durant tot aquest temps, que va portar el CEP de pujar els pics més alts de Catalunya, fins a fer-ho als de tot el Món, amb els cims de l’Everest dels anys 2001 i 2003.

Un canvi que la que ha estat l’única dona presidenta del centre, ElyCórdoba, resumeix com “el pas d’un CEP analògic al CEP digital. Abans tot es parlava i decidia a les trobades que es segueixen fent cada dijous. Però amb l’ús d’Internet i les xarxes socials tot això va canviar i va obrir molt més el seu funcionament”.

Bona prova d’això n'és que el centre, amb uns 200 socis, continua amb molt bona salut. En paraules del seu actual president, Carlos Martínez: “Els joves són el futur de l’entitat. Sempre ho han sigut, i així ha de continuar sent”. I per això demana que “la gent s’apropi al CEP. Que vingui més gent, i vingui disposada a gaudir. Perquè un centre que mou tantes persones és gràcies a la seva base, a tota la gent que abans i ara, han fet que el club es mogui i segueixi tant viu”.

A la Ferrada de les Baumes de Centelles l'any 2009. Foto: Pep Miró

L’altre llibre del cinquantenari

A l’acte de presentació d’aquest llibre, però, no hi eren tots els que hi surten. Particularment persones vinculades als Patrullers i la primera etapa del CEP, la de Mero Parera i Kinito. No hi van voler anar. El perquè l’explica Maria Jesús Mulà que, quan va començar a treballar en els 50 anys de l’entitat quan es complien, l’any 2017. Amb tot el material recopilat, Mulà va trucar a la porta de l’Ajuntament per explicar el projecte. “I aleshores van dir que no”.

L’autor del llibre que sí ha editat l’Ajuntamet, Francesc de la Torre, va demanar disculpes durant la seva presentació “per si algú s’ha sentit exclòs o creu que ens hem oblidat. La taula aquí present és la que he cregut més representativa, i lamento si algú no ho entén així”. Però Mulà no accepta aquestes disculpes públiques: “Com que l’havien esguerrat, volien com fos que hi participés, i vaig dir que no. No vaig voler entrar a aquest joc. M’havia estat vuit o nou mesos treballant en el llibre, i van tirar per terra el meu treball i el de molta altra gent que hi va voler col·laborar desinteressadament”. Entre molts d’altres, la exalcaldessa Rosa Martí, que "com a historiadora va col·laborar en la recopilació de imatges i fotografies. I ni una menció, tot i que les han utilitzat”.

Mulà ha viscut aquest procés “com una humiliació. Una cosa que podia ser molt maca l’han hagut d'acabar fent d’aquesta manera. És lleig. I la prova és que l’acte de presentació va fer fallida. L’assistència arribava just a la mitja entrada, quan els 50 anys ja els havíem celebrat i vam omplir Can Rajoler. Però clar, allò no era ‘oficial’. I els que volien penjar-se la medalla i sortir a la foto ho han fet a la seva manera i com han volgut. I per això no vam voler anar-hi. Els que vam tenir la iniciativa de fer el llibre i ho vam fer de cor, perquè crèiem que calia fer-ho, no volíem cap foto ni cap medalla. Simplement que es reconegués el treball fet, i van dir que no. Després, ja era massa tard. Han intentat tapar-ho com han pogut, però tot el que ha envoltat l’edició d’aquest llibre ha estat molt trist”, conclou.

Edicions locals