El ‘drac’ de Plandiura

L’escultor inaugura aquest diumenge un monument pels represaliats pel franquisme al parc de La Linera

Cultura

El ‘drac’ de Plandiura
El ‘drac’ de Plandiura | Jaume Ribell

Parets del VallèsJaume Ribell

L’escultor Josep Plandiura inaugura aquest diumenge, dia 20, un nou monument al parc de La Linera de Parets. Es tracta d’un memorial pels represaliats pel franquisme la realització del qual va ser acordada l’any 2016.

L'escultura, una peça de fusta i ferro forjat d'uns 150 quilos de pes, segueix la línia d'aquest artista nascut a Taradell i resident a Barcelona, però que ja fa 5 anys que té el seu taller a la masia paretana de Can Serra. Una línia basada en formes abstractes però inspirades en la natura.

De fet, el cos de l'obra és un tros de fusta de lledoner partit per un llamp i que s'assimila a un drac. "El primer cop que vaig veure la peça, vaig veure un dinosaure", explica el mateix autor. Ja és això. El tros de tronc travessat pel foc feia molt temps que estava enterrat als terrenys del voltant de l'era de Can Serra. Fins que un dia Plandiura es va fixar que en sobresortia una part del terra, i va decidir desenterrar-lo. "Jo només observo l'entorn. I a partir d'aquí, el transformo", afirma.

En aquest cas, destaca el simbolisme del Lledoner: "A pagès, a qualsevol racó de Catalunya, si trobes un lledoner, saps que a prop hi ha o hi ha hagut vida, alguna masia, perquè com és una fusta molt poc dúctil però molt resistent, la feien servir per fer les eines del camp".

Ho diu des del seu taller, on l'escultura descansa "des de fa més d'un any", per raons on l'artista no hi vol entrar massa. "No s'acabaven de posar d'acord amb el text que havia d'aparèixer a la placa commemorativa". Finalment, el que segur que hi anirà serà un codi QR a través del qual es podrà accedir a un enllaç al web municipal amb informació sobre els vuit alcaldes i regidors assassinats: Antoni Arimon Farrés, Joan Brunat Escona, Projecte Forns Ninou, Jaume Massaguer Gallart, Amadeu Pagès Xartó, Amadeu Ramon Briquets, Esteve Seguer Forés i Pere Xicota Álvarez.

Plandiura al seu taller de Can Serra davant la base d'una escultura monumental de 16 metres d'alt en la que està treballant actualment i que s'instal·larà properament a Santa Maria de Palautordera.

La part política

L'elaboració de l'escultura és fruit de l'acord entre l'Ajuntament i l'Associació Taula Memòria Històrica de Parets. Però la seva gestació no es queda aquí: quan s'havien de votar els pressupostos per 2017, el PSC governava junt amb el PDeCAT. "I tot i que això assegurava la seva aprovació, vam intentar buscar més consensos", afirma el portaveu de la formació nacionalista, Raul Urtusol.

En aquest context, es va pactar l'abstenció d'Ara Parets ERC amb, entre altres punts, la instal·lació d'aquest memorial pels represaliats. Un dels aspectes "clau", afirma el portaveu de la formació republicana, Jordi Seguer. "Vam fer bandera d'aquesta causa des del principi i, tot i que arriba tard i no hem participat en el projecte, valorem positivament que per fi s'acompleixi aquell acord".

Eren finals de 2016, i el PDeCAT va estar "naturalment d'acord", recalca Urtusol. De fet, fruit d'aquell pacte de govern que va durar poc més d'un any, es va instal·lar l'escultura monumental, també de Plandiura, que es troba a la rotonda d'entrada a Parets des de la C-17. "Volíem dotar al poble d'una certa identitat, que fos reconeixible que al passar per allà, s'era a Parets i, a més, amb l'obra d'un escultor reconegut internacionalment com ell".

Però quan el pacte es va trencar, "ja no vam saber res més del projecte", afirma Urtusol. Coincideix Seguer, que recorda com des d'ERC van insistir sobre què passava amb el memorial "perquè havia passat quasi un any i mig, sabíem que l'escultura estava acabada, i no sabíem res al respecte". 

De moment, l'escultura ja ha estat instal·lada aquest dijous a la bassa d'aigua de La Linera per evitar possibles actes vandàlics, i es manté tapada fins al moment de la inauguració. Aquest diumenge, es descobrirà finalment quin és el text definitiu de la placa.

No assistència del NOPP

Per altra banda, el NOPP ha fet públic que no assistirà a l'acte d'inauguració. "No perquè no estiguem pas d'acord en retre homenatge a les víctimes del franquisme, el nostre grup sempre ha considerat que això és un deute pendent", afirma la seva portaveu, l'ex alcaldessa Rosa Martí. Així doncs ho fan com a protesta "per dos acords més que no es compleixen: per una part el fet que es va decidir parlar amb les famílies de les persones que varen ser assassinats pels nazis per posar davant casa seva unes rajoles que les recordin". 

I per altra part "es va acordar posar una placa a la sala de plens amb els noms dels alcaldes i regidors que varen morir precisament per ocupar càrrecs públics, i sens dubte el millor lloc per honorar-los i tenir-los sempre presents és la sala de plens. L'incompliment d'aquests dos punts fa que nosaltres no assistim a la inauguració d'aquesta escultura, perquè considerem que és un reconeixement parcial de la memòria històrica", conclou.

Edicions locals