Mollet del Vallès, Parets del VallèsSergio Carrillo

El passat mes de juny, l'Ajuntament de Mollet va engegar una campanya de civisme per a animals de companyia a Gallecs amb un comunicat que ha portat cua. L'escrit deia: "Un dels comportaments incívics més habituals, i amb més incidència al medi ambient i a les persones, és que els gossos vagin deslligats. Aquesta conducta provoca un impacte negatiu a la fauna salvatge i als conreus de Gallecs, a més de causar greus molèsties a la ciutadania que gaudeix de l’entorn natural".

Arran d'això, el col·lectiu Espai Gos Mollet es va sentir atacat i per això, en veu de Toni García i Cisco Falip, contradiu el consistori i denuncia altres aspectes "que sí que malmeten Gallecs".

Sobre el comunicat de l'Ajuntament, García afirma que "des de la plataforma som els primers en defensar el medi ambient" i que "normalment els gossos van lligats a Gallecs. La normativa ens obliga a portar els gossos lligats i l'hem de respectar fins que no canviï".

Tot i això, Falip es pregunta: "Com hem de portar el gos lligat a Gallecs quan no hi ha ningú, un divendres a les 8 del matí, per exemple?". I afegeix: "Sóc el primer que un dissabte o un diumenge al camí de la Riera, que semblen les Rambles, porto el gos lligat per seguretat fins i tot del mateix gos, però hauria de sortir d'un mateix, no pot ser que es prohibeixi tot".

Presència d'amiant als camins

Més enllà de les seves valoracions sobre l'accés de les mascotes a Gallecs, Espai Gos Mollet demana "que entre tots puguem posar el nostre granet de sorra" i "en comptes de tirar les culpes a algun col·lectiu específic, mirar realment quins problemes hi ha i posar-nos d'acord entre el Consorci de Gallecs, els ajuntaments i les plataformes i associacions de l'entorn" per evitar-los i solucionar-los.

En aquesta línia, García i Falip mostren alguns dels elements que, per al col·lectiu, realment malmeten Gallecs, com la presència de restes d'amiant arreu dels camins, un material amb una confirmada perillositat per a la salut. Des del Consorci de Gallecs, però, asseguren que ja retiren amiant "quan es fan les intervencions de desmuntatge i enderrocs d’annexes de les edificacions que presenten un problema de seguretat per als usuaris" i també es netegen les zones on es detecten restes de fibrociment.

Concretament, per a la retirada de 100 metres quadrats d'amiant s'inverteixen 2.673,75 euros.

Arbres secs i morts

El col·lectiu Espai Gos, a més, lamenta que hi hagi molts arbres secs i morts arreu de l'espai rural. Però el Consorci no considera la situació actual un problema, perquè tenen una funció biològica: "Els arbres secs dempeus tenen un gran atractiu per als picots que hi excaven els nius, els quals poden ser reutilitzats per altres espècies". A més, apunten que "la fusta morta atrau i fa proliferar multitud d’invertebrats (escolítids, tèrmits, etc.), que tan importants són en el cicle de la descomposició de la fusta i com a recurs tròfic per als ocells grimpadors (picots, pica-soques, etc.)".

Tanmateix, es contempla dins del pressupost la retirada dels arbres amb perill de caure. De fet, la gerent del Consorci, Gemma Safont, explica que darrerament han tallat set arbres grans a prop de Can Beira, en el camí de la Torre de Malla i en el camí de l'Església.

Plaga de conills

La plaga de conills també malmet Gallecs, però no és res nou. Ja fa anys que el Consorci hi treballa per combatre-la, però en aquest cas Falip considera que hi ha un problema de neteja que provoca la seva proliferació: "Si no tens els camps nets i no te'n preocupes, hi entraran conills i rates".

Pel que fa als conills, Safont explica que n'extreuen "2.000 exemplars l'any que es capturen amb fures i que es porten a altres indrets". I sobre la suposada manca de neteja, la gerent assevera que, entre d'altres, s'inverteixen 17.666 euros cada dos anys perquè l'empresa Gsis-Verd –d'integració laboral per persones amb discapacitat intel·lectual– porti a terme tasques de neteja setmanalment. A més, "mensualment es fan retirades d’abocaments com palets, runes o tanques", i aquesta retirada dels voluminosos i dels abocaments incontrolats es realitza amb la col·laboració dels ajuntaments.

Per últim, i seguint el fil d'evitar la brutícia a l'espai, el Consorci també manté un conveni de col·laboració amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya "per proporcionar activitats adequades per a l’execució de la pena de treballs en benefici de la comunitat". Així que entre dues i quatre persones per setmana realitzen un suport a les tasques de neteja, principalment de la brossa petita (mocadors de papers, ampolles de plàstic, etc...).

Després de comunicats, queixes i respostes, per mantenir la convivència entre les 800.000 persones que visiten Gallecs anualment amb els residents i la defensa del medi ambient segurament caldrà que els diferents col·lectius que en fan ús puguin seure tots plegats amb el Consorci i els ajuntaments per trobar el millor encaix.