Parets del VallèsSergio Carrillo

La plaça dels Països Catalans, amb el monument de l’Onze de Setembre al centre, ha acollit aquest dimecres al matí els actes de celebració de la Diada de Catalunya a Parets, que enguany ha comptat amb un missatge del paretà Jordi Turull, l'exconseller de Presidència empresonat, que ha llegit la seva dona, Blanca Bragulat.

"Poques coses m'agradarien més que ser avui aquí a Parets, a casa, amb tots vosaltres", inicia el text escrit des de la presó de Lledoners, que ha fet memòria dels orígens d'aquesta celebració: "Per la Diada commemorem els fets de 1714, retent homenatge a aquells homes i dones que fins a les darreres conseqüències van defensar els drets i llibertats nacionals de Catalunya, i lluny de commemorar una derrota, ens refermem amb l'actitud de tots aquells que el dia 12 de setembre de 1714, l'endemà, lluny de caure en la renúncia, la rendició o la resignació definitiva, que ens hagués esborrat de tots els punts de vista nacional, no es van donar per vençuts, van persistir al llarg dels anys en l'afirmació de la nostra voluntat de ser com a nació i van mantenir viva la flama de les nostres senyes d'identitat". "Aquesta actitud és el que ens ha permès seguir sent, malgrat els constants i cíclics embats de l'estat al llarg de la història contra la nostra dignitat, personalitat i llibertat", ha continuat la lectura de Bragulat.

Turull també ha fet esment en el seu text de la relació de Catalunya amb l'Estat: "Després de tots els intents per trobar un encaix que faci compatible la nostra voluntat d'autogovernar-nos amb l'estat espanyol, cada cop que hem aixecat el dit per fer-ho possible, l'única resposta que hem rebut ha estat la resignació com a camí i l'amenaça com a resposta. I des de la resignació i l'amenaça no es pot construir cap futur esperançador, ni a nivell personal, ni a nivell nacional".

I, evidentment, el text també ha retrocedit fins a l'1 d'Octubre de 2017. "La reacció de l'estat va ser més pròpia de meitats del segle passat que d'un país europeu del segle XXI: va ser la repressió policial contra els ciutadans i la presó als seus representants polítics". I reivindica la rellevància del que va passar aquell dia: "L'1 d'octubre no va acabar res, va començar tot. No ens vam posar en un carreró sense sortida, vam començar un camí sense retorn, el camí de la radicalitat democràtica i exercici dels drets i llibertats fonamentals sense por per a l'assoliment de la independència de Catalunya, si així ho decideixen els seus ciutadans".

La carta no incloïa només referències als fets passats –alguns de més antics i d'altres de més recents–, sinó també missatges de futur: "Per culminar allò que va començar aquell 1 d'octubre, cal ara, més que mai, que siguem ferms, i que de manera unitària, autoexigent, activa, pacífica i determinada, persistim fins que hi hagi un moment en què no hi hagi prou repressió per fer front a tanta democràcia".

I Bragulat ha conclòs, fent arribar les paraules del seu marit als paretans, dient: "Patirem i costarà, però tard o d'hora sempre s'imposa la voluntat lliure i pacífica de les urnes, de la ciutadania i de la gent, i no els efectes i l'acció de les porres, les presons o les togues. Us convido a persistir, persistir i persistir. Si persistim, guanyarem, res haurà estat en va i tot haurà valgut la pena".