Josep Xicota, de 82 anys, passa més de quatre hores en l'aigua gelada del pou de casa seva
Va entrar-hi per arreglar un tub i va estar més de quatre hores al fons després que se li trenqués la corda, fins que el van rescatar
Parets del Vallès
El passat divendres 13 de setembre al migdia, el carrer Josep Maria Folch i Torres, que és un cul-de-sac, es va omplir de vehicles de bombers, ambulància i de policia per rescatar un veí, en Josep Xicota, de 82 anys, que havia caigut dins del pou del seu domicili amb 13 metres de fondària.
Tot va començar quan Xicota es va lligar a una corda i va entrar dins del pou amb l'objectiu "d'ajuntar un tub per on passa una mànega, per aprofitar l'aigua de la piscina". Però "la corda es va trencar i vaig baixar molt de pressa", explica el protagonista, qui afegeix: "No sé si vaig baixar sense sentit i amb l'aigua freda vaig tornar en si". Precisament, la sort que va tenir va ser que hi havia gairebé tres metres d'aigua, que van amortir la caiguda. Un cop avall, va intentar pujar els gairebé 10 metres que hi havia fins a la superfície: "Hi ha forats per posar els peus i poder pujar o baixar, i vaig fer tots els esforços possibles, però amb el fred que feia, l'aigua era gelada, vaig perdre les forces".
Gairebé tres hores més tard va arribar la seva dona, "i jo cridant-la des del pou com un boig". I va ser ella qui va trucar demanant ajuda. Primer hi va anar la policia local, qui en veure que no podien fer res van avisar als bombers de Mollet. I ells ja van trucar al Grup d’Actuacions Especials (GRAE) de Sabadell. I Xicota recorda com va ser el rescat: "Van muntar un trípode a dalt i va baixar un tio amb una cadireta, vaig seure-hi, i no sé com em van pujar, però em van pujar. Em van posar a dalt d'una llitera i cap a Mollet (a l'Hospital)". Només li van detectar alguns "cops sense importància", assegura.
El paretà va trucar l'endemà a tots els cossos de seguretat i d'emergència que van participar en el rescat per agrair-los-hi. Però també li agraeix a la seva parella: "No crec en Déu, però algú em va salvar. I qui em va salvar va ser la meva dona, perquè si no hagués sigut per ella, que va avisar la policia, segur que m'hauria ofegat".
Xicota també aprofita l'ocasió per desmentir una llegenda que corre sobre el pou al poble: "Diuen que tinc els quartos amagats aquí a sota, però això són ximpleries. Els diners no s'han de tenir en un pou, que es mullen", deia sorneguer.
Per últim, admet que ficar-se al pou no va ser una decisió encertada: "Amb 82 anys, què he de venir a fer al pou? Això és cosa de ximples".