Ricard de Vargas parla de la lluita social dels maquis a la Sala Basart
L'historiador, entre d'altres, havia estat company de Salvador Puig Antich al Moviment Ibèric d'Alliberament
La Sala Basart va acollir divendres una conferència sobre els maquis, a càrrec de l'historiador Ricard de Vargas i membre del Moviment Ibèric d'Alliberament (MIL) –on va ser company de Salvador Puig Antich–.
De Vargas va destacar que a Catalunya hi ha hagut sempre "unes classes populars amants de les llibertats" i que era precisament la llibertat el que buscava aquest moviment sorgit el 1939 a Catalunya. "Eren nanos d'entre 15 i 18 anys, perquè els seus pares i germans estaven morts, a l'exili, a la presó o en camps de treball", va apuntar de Vargas. Aquell moviment va començar "fent atemptats contra els comissaris i les forces d'ocupació", però també "salvant vides". De Vargas recorda que els maquis "van assaltar camions que anaven al Camp de la Bota i van anar a presons, fent-se passar per falangistes, per salvar centenars de vides".
De fet, el conferenciant va exemplificar que "els maquis estimaven la vida" amb un intent frustrat d'atemptat a Franco, en una visita a Barcelona el 1947. Els guerrillers estaven preparats per atemptar-hi mentre Franco saludava les autoritats però en aquell moment "van aparèixer desenes de nens de les escoles, i els van col·locar a les dues bandes del passadís". Aleshores, "els guerrillers s'adonen que quan Franco passi per allà davant i tirin les bombes, probablement el mataran, però també mataran molta canalla", i van decidir que no ho podien fer, que ja tindrien una altra ocasió. "Val més la vida d'un dels nostres nens i nenes, que no un dictador", van dir.
L'activitat va ser organitzada per la Taula de Memòria Històrica de Parets. I el seu president, Antoni Vicente, va explicar que des de l'entitat tenien ganes d'investigar la història dels maquis, "sobretot perquè des del règim franquista es va tractar com si fossin bandolers, persones no desitjables". Amb la ponència, l'objectiu era poder "explicar el rerefons ideològic que tenien".
Sobre els maquis també va destacar que "no eren persones que venien a buscar un benefici econòmic o polític, sinó que eren persones que es jugaven la vida per la llibertat i pels seus ideals".