Sergio Carrillo

Star Wars, Memòries d'Àfrica, La llista de Schindler, Gladiator i Joc de Trons. Les bandes sonores d'aquestes pel·lícules i sèries, interpretades en directe pel trio Spiccato, van amenitzar i van servir de fil conductor de l'homenatge que l'Ajuntament de Parets va fer divendres als 108 regidors i alcaldes que han passat pel consistori en els 40 anys d'eleccions democràtiques.

I el Teatre Can Rajoler es va omplir amb els mateixos edils, així com amb molts veïns, familiars i amics. Els electes van ser cridats a pujar a l'escenari en ordre per mandats, des dels primers, el 1978, fins als regidors vigents. Tots ells van rebre un gravat elaborat per l'artista paretà Iris Paris.

Els últims a ser cridats a l'escenari van ser l'alcaldessa i els alcaldes: Rosa Martí (1979-1991), Joan Seguer (1991-2011), Sergi Mingote (2011-2018), Francesc Juzgado (2018-2019) i Jordi Seguer (2019-2020). Tots ells es van fotografiar plegats, a excepció de Mingote, qui va excusar la seva absència per motius laborals.

Una altra de les grans absències va ser la de l'empresonat Jordi Turull, qui va ser regidor per Convergència i Unió del 1987 al 2003. En nom seu va pujar a l'escenari el seu cosí, Joan Turull –membre de la candidatura de Parets per la República–, a recollir la litografia feta per Paris, mentre els assistents cridaven "llibertat".

I si alguna ovació es va equiparar a la de Turull, va ser la que van rebre els exregidors d'Ara Parets ERC Ramon Parés (2015-2019) i Montserrat Lara (2019), qui han mort recentment arran de dues greus malalties.

Rosa Martí, en actiu 40 anys després

L'acte es va portar a terme des de la regidoria de Relacions Institucionals, en mans de Montserrat Folguera, qui va assegurar que han volgut reconèixer "la tasca dels 108 electes que han contribuït a la transformació del municipi".

En aquest sentit, el batlle, Jordi Seguer, va destacar que el govern del 1979 "es va trobar un municipi amb moltes mancances. Els objectius de la política municipal d'aquells anys no tenen res a veure amb els d'ara, perquè la transformació ja s'ha dut a terme i ara apostem per tirar endavant altres projectes".

També va destacar la primera alcaldessa de la democràcia, Rosa Martí, qui encara es manté activa i, concretament, des del mes de juny formant part del govern. "Rosa Martí s'ha sabut adaptar als temps i, a banda de tenir una gran experiència i coneixement, continua posant-se al dia i tenint moltes idees per continuar aquesta transformació".

La primera tinenta d'Alcaldia, Casandra Garcia, també va elogiar la seva companya de partit: "És tot un orgull i una il·lusió poder treballar amb ella i veure com continua treballant amb la mateixa il·lusió que quan va començar el 1979". Tot i això, va lamentar que 40 anys després encara no hi hagi hagut cap altra dona encapçalant el govern paretà i la manca de dones al capdavant dels ajuntaments: "Ens pensem que hem avançat molt en aspectes relacionats amb el pas de la dona en l'àmbit polític, i crec que no és així, i a la vista està si mirem quantes alcaldesses hi ha actualment al voltant".

Per últim, la mateixa Rosa Martí va recordar la seva entrada al govern del 1979: "Tot era nou, estava tot per fer i cada dia era una sorpresa. En un any vam tenir un munt d'eleccions i no sabíem fer eleccions; però en vam aprendre. Va ser una experiència increïble i també un treball molt constructiu, perquè partíem de zero".

Pel que fa a comparatives entre governar a finals dels 70 o principis dels 80, i fer-ho ara, va dir que "avui les administracions ja estan molt ben dotades i el funcionament és molt diferent". Tanmateix, també va criticar que "aleshores tot era més àgil i ara tot és una mica més pesat, hi ha més burocràcia".

Sobre el fet de ser encara avui l'única dona que ha ostentat l'alcaldia de Parets, va apuntar: "Esperem que aviat s'aconsegueixi que n'hi hagi una altra alcaldessa". I va cloure rememorant que "el 1979 vam ser quatre alcaldesses a la comarca, també hi havia la de Mollet, la de Sant Celoni i la de la Garriga, i ens deien el pòquer de les alcaldesses. Va ser una cosa curiosa, perquè em sembla que a tot Catalunya n'hi havia només 19".