La Cambra xifra en 550 milions l'impacte econòmic del PDU del Circuit

La Cambra de Barcelona i els ajuntaments de Montmeló, Parets i Granollers demanen un impuls en el desenvolupament del Pla Director Urbanístic

Economia

Els polígons de l'entorn del Circuit generarien uns 550 milions si es desenvolupés el PDU
Els polígons de l'entorn del Circuit generarien uns 550 milions si es desenvolupés el PDU

Gairebé 549 milions d’euros de facturació i 2.600 llocs de treball. Aquest és l’impacte econòmic directe que generaria el ple desenvolupament del Pla Director del Circuit de Barcelona-Catalunya, aprovat per la Generalitat el 2016 però pendent de desenvolupar. Les dades es van exposar dimarts en la presentació de l’estudi Desenvolupament empresarial dels polígons al voltant del Circuit de Catalunya, elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Barcelona a petició de la delegació del Vallès Oriental.

Segons els càlculs de la Cambra, elaborats a partir de la facturació mitjana per empresa i treballadors d’altres polígons de referència, com el Parc Tecnològic del Vallès, el desenvolupament urbanístic de quatre sectors del Circuit permetria la instal·lació de 144 empreses –123 de serveis i 21 industrials–. L’impacte directe de la facturació d’aquestes empreses seria de 548,7 milions d’euros, i l’impacte indirecte, la majoria per a les poblacions veïnes als polígons, arribaria als 970 milions d’euros i 6.000 llocs de treball.

Això faria que el valor afegit brut de la comarca creixés un 3,5%, i que l’ocupació al Vallès Oriental augmentés un 3,3%. Carme Poveda, directora d’Anàlisi Econòmica de la Cambra de Barcelona, valorava com a “molt positiu” l’impacte econòmic que tindria el desenvolupament del PDU per al Vallès Oriental, i posava en valor, a més, la situació estratègica d’aquesta zona per la seva connectivitat i proximitat amb Barcelona.

Per activitats econòmiques, la indústria generaria 210 milions d’euros de facturació i 840 llocs de treball, mentre que les empreses de serveis generarien 339 milions i 1.760 llocs de treball. Més al detall, les oficines o activitats comercials generarien 198 milions i 594 llocs de treball; les activitats tecnològiques o educatives, 49,5 milions d’euros i 347 llocs de treball; i les activitats recreatives i esportives i els hotels, 91,2 milions d’euros de facturació i 821 llocs de treball.

Actualment, el PDU preveu el desenvolupament de 74,7 hectàrees en diversos sectors: Torre Pardalera (11,1 ha entre Granollers i Montmeló) per a usos comercials, d’oficines, tecnològics i d’esdeveniments; Can Guitet (34,3 ha entre Montmeló i Parets) pera usos 33% industrial i 66% d’oficines, centres tecnològics i serveis educatius; Can Riba-Can Ninou (29,3 ha a Granollers) per a serveis hotelers i usos recreatius i esportius; i Palou Sud (26,7 ha a Granollers) per a activitats recreatives, de lleure i esportives.

Crides a tirar el projecte endavant

Pere Rodríguez, alcalde de Montmeló, expressava dimarts en l’acte de presentació de l’estudi que el Circuit “sempre ha estat un benefici per al municipi i per al país”, i que ara és moment de renovar l’acord entre l’Ajuntament i la Generalitat per fer que l’equipament continuï sent un motor de l’activitat econòmica de la zona. En aquest sentit apuntava que “desenvolupar el PDU és una necessitat” i assegurava que el compromís de l’Ajuntament per tirar el projecte endavant “continua intacte”.

També des de la Cambra de Barcelona apuntaven que el desenvolupament del PDU –xifrat en 15 milions d’euros en accessos viaris i 61 milions en urbanització del sòl– contribuiria a la recuperació en un moment en què l’administració pública ha de prendre el relleu a la iniciativa privada. Joan Canadell, president de la Cambra, insistia que el Circuit, que actualment genera un impacte proper als 400 milions anuals, és un pol d’atracció econòmic, generador d’inversions i d’ocupació, i que “cal apostar-hi” perquè sigui “motor econòmic i social” i “palanca d’un nou hub de la mobilitat sostenible”.

El procés, en marxa

Per a Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, desenvolupar l’entorn del Circuit és un “factor de progrés i essencial per al desenvolupament econòmic del país”. En aquest sentit, explicava que actualment estan en marxa els plans d’urbanització i reparcel·lació dels quatre sectors implicats, i no descartava iniciar el desenvolupament per fases en funció de la demanda. “Les empreses necessiten certesa, i el nostre paper és tenir-ho tot a punt per al moment en què decideixin implantar-s’hi”.

En paral·lel, Calvet també recordava que l’anomenada Agenda Verda és “la solució per a la recuperació econòmica”, i en aquest sentit defensava la necessitat de “planificar molt bé” aquestes actuacions, que “no són aïllades”, sinó que “formen part d’una estratègia”, per fer que determinats sectors d’activitat siguin tractors econòmics del territori. En el cas del Circuit, el PDU marca una orientació unitària dels polígons de Montmeló, Parets i Granollers per projectar el valor de l’equipament, que reforça alhora “la prosperitat del Corredor Mediterrani”.

Finalment, el conseller d’Empresa i Coneixement i actual president del Circuit, Ramon Tremosa, exposava com “una petita injecció de capital públic pot generar un efecte multiplicador per a les empreses i un retorn a l’administració que superi amb escreix la quantitat aportada”. En aquest sentit apuntava que la inversió pública al Circuit té sempre un retorn “molt positiu”, i que amb el PDU encara seria molt més important. “Hem de tenir mirada llarga; en 10 anys hem triplicat el nombre de multinacionals a casa nostra, i per sort Catalunya té molts projectes de futur”, concloïa.    

Edicions locals