El territori presenta el full de ruta de conservació i restauració de la conca del Besòs

Les administracions sumen esforços per aconseguir fons europeus per al projecte de millora Viu el Besòs! amb un pressupost de més de 227 milions d'euros

Societat

El territori presenta el full de ruta de conservació i restauració del riu Besòs i el seu entorn
El territori presenta el full de ruta de conservació i restauració del riu Besòs i el seu entorn

Montornès del Vallès

El territori entorn del riu Besòs, amb el treball coordinat de diverses administracions, ha presentat el Pla de conservació, restauració d’ecosistemes, biodiversitat i preservació de l’espai litoral i els recursos hídrics Viu el Besós, un ambiciós pla amb un pressupost de 227 milions d'euros que pretén ser el full de ruta per a la recuperació i conservació del Besòs i la seva conca.

Els responsables del projecte, que ha estat elaborat conjuntament entre el Consorci Besòs Tordera i el Consorci del Besòs, amb el suport d’altres administracions, com l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Agència Catalana de l’Aigua, volen aconseguir fons europeus per poder "accelerar" el seu desplegament. "El compromís de les administracions que hi hem participat en l'elaboració del pla és tirar endavant aquest full de ruta, hi hagi o no l'ajuda amb fons europeus", ha explicat el president del Consorci Besòs Tordera i alcalde de Mollet del Vallès, Josep Monràs. 

El pla vol actuar sobre la conca del Besòs, un espai que ha patit al llarg del segle XX una forta degradació i pressió urbanística, on es preveu incidir en sis àrees diferents. D'una banda, la reducció de la contaminació i millora de la qualitat de l'aigua. En aquest sentit, algunes actuacions previstes serien la construcció de tancs de tempesta en nou depuradores de la conca –entre elles les de Granollers, Montornès i la Llagosta– i control de punts d'abocament al riu, amb sistemes de control dels abocaments que es produeixen per sobreeiximents en episodis de pluges i que porten residus a l’aigua.

Un altre dels eixos és la millora de la biodiversitat i la connectivitat ecològica. El pla inclou la renaturalització d'espais on diversificar els hàbitats i augmentar la biodiversitat, alhora que es creen refugis per a la fauna. En aquest cas, una de les accions concretes seria la recuperació ambiental dels espais entre la línia d'alta velocitat i l'autopista C-33, a Mollet del Vallès, una zona actualment ocupada per espais abandonats, horts il·legals i estructures degradades, on es proposa crear un refugi de fauna.

La millora de la diversitat també s'aconseguiria amb la recuperació ecològica d'hàbitats i l'erradicació d'espècies exòtiques invasores. Es proposa la recuperació de l'espai fluvial per mitjà de la creació de meandres, zones de ràpids i zones d'aigües lentes, així com l'eliminació d'estructures no útils (restes d'obres, ponts, passos de vianants), la implantació d'escales de peixos per afavorir el pas d'espècies riu amunt, etc. Així doncs, el nou pla recolliria el pla de recuperació del riu Congost (entre la Garriga i Sant Fost), que ja compta amb un pla de gestió de la zona ja integrada a la xarxa europea d'espais naturals protegits Natura 2000. El pla també preveu la naturalització i eliminació d'alguns murs de formigó, que es van construir durant el segle XX com a mesura per mitigar els efectes de les avingudes d'aigua, un mètode que, segons els experts, s'ha mostrat ineficaç.

El tercer eix d'actuació és el de l'agricultura urbana sostenible, un àmbit que inclou l'ordenació urbanística de les zones d'horta, gestió social i restauració ecològica i la creació d'un programa de formació en pràctiques d'agricultura sostenible en l'àmbit del Besòs.

Un altre àmbit del pla és la potenciació de la mobilitat sostenible amb un pla de recuperació dels camins fluvials, que acabi amb les discontinuïtats actuals que no permeten enllaçar la mobilitat a peu i en bicicleta. En aquest cas, algunes de les accions proposades són la recuperació del camí fluvial del riu Besòs entre Montcada i Reixac i Martorelles i la integració del camí fluvial Besòs-Mogent-Tordera a la ruta EuroVelo 8, una ruta europea que passa per Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia i Andalusia

Mesures d'adaptació al canvi climàtic i innovació – com el monitoratge del risc d’inundació vinculat als efectes del canvi climàtic al Parc Fluvial del Besòs– i una potenciació de les accions de comunicació i sensibilització ambiental a la conca, acabarien d'arrodonir els principals eixos de la planificació.

Un projecte compartit

El pla s'ha presentat a escassos metres de l'empresa Ditecsa, on ara fa un any es va produir l'incendi que va provocar el greu vessament de productes tòxics al riu Besòs. "Fa un any ens vam posar a treballar les diferents administracions que avui estem aquí per tirar endavant un pla per recuperar el riu. Cal estar satisfet d'aquest treball coordinat que enforteix l'estratègia", ha dit l'alcalde de Montornès, Jose A. Montero, durant la presentació del pla.

Sobre el temps necessari per implementar el pla, el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Lluís Ridao, ha apuntat que "si aconseguim els fons europeus, podrem accelerar el projecte en 5 o 6 anys", ha explicat. Amb tot, Ridao ha assegurat que "hi ha fons propis de l'ACA perquè la Generalitat el pugui tirar endavant". En aquest sentit el responsable de l'ACA, valorava la implantació fa dues dècades de l'anomenat cànon de l'aigua "un impost que paguem tots a les nostres factures però que ens permet tenir un riu sanejat i mantenir el medi ambient". Segons Ridao, l'ACA disposarà d'uns 3.000 milions d'euros en els pròxims 15 anys gràcies a aquest cànon.

El projecte vol rebre fons provinents del Next Generation EU, el pla d'inversions que la Unió Europea ha elaborat amb un total de 750.000 M€ (2021-2027) per donar resposta als impactes de la covid-19 i pal·liar-los, 140.000 dels quals es destinaran al finançament d'actuacions a l'Estat espanyol.

A l'acte de presentació també han assistit Janet Sanz, presidenta del Consorci del Besòs, Ada Colau, alcladessa de Barcelona i presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i Núria Parlon, vicepresidenta quarta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet i l'alcalde Montmeló, Pere Rodríguez.

Edicions locals