Montornès del VallèsLaura Ortiz

La Fiscalia de Medi Ambient ha fet pública la querella criminal, que ha presentat contra l'empresa Ditecsa i alguns dels seus responsables, per l'incendi de la planta de tractament de dissolvents que va acabar amb l'abocament de gran quantitat de contaminants i productes tòxics al riu Besòs. 

En el seu escrit, la Fiscalia fa un llistat detallat d'incompliments de l'empresa situada al polígon de Can Bosquerons de Montornès en matèria de seguretat i tractament de residus. Tot un cúmul d'irregularitats que haurien estat les causants del succés, un incendi que es va originar en un dels bidons de residus emmagatzemats a la planta i que va acabar amb el que la Fiscalia qualifica d'"un dels desastres ecològics de major magnitud dels que es recorden darrerament a tot el territori espanyol".

L'empresa operava a Montornès des del 2005, amb la preceptiva autorització ambiental per desenvolupar l’activitat de centre de recollida i transferència de residus industrials i de valorització per a la recuperació de dissolvents usats. La factoria es trobava al costat de la llera del riu Besòs i a uns tres-cents metres de zona habitada, per la qual cosa, segons la Fiscalia, els responsables de la planta "eren conscients que el compliment a la normativa ambiental no es podia obviar en cap moment". En aquell moment, l’activitat autoritzada consistia en el tractament de dissolvents usats mitjançant la seva destil·lació, amb una capacitat anual de 5.800 tn/any, i també s’habilitava desenvolupar la tasca de transferència de residus (CRT), amb una capacitat anual de transferència de 2.000 tn/any. Aquella autorització imposava tot un seguit de mesures correctores per evitar possibles riscos a la salut i al medi ambient i que els responsables de l’empresa havien de fer respectar conforme a la memòria i proposta presentada per l’entitat.

Increment progressiu de la producció

L’empresa va anar incrementant progressivament i de "forma notable" la valorització de dissolvents usats en les instal·lacions: el 2006 va obtenir l’aprovació de la Generalitat per augmentar la capacitat de transferència residus en 900 tn/any, de forma que el 80 per cent fos de residus perillosos i el 20 per cent de no perillosos. Posteriorment, es van anar fent altres ampliacions amb autorització, fins que el 2015 es va autoritzar el tractament de fins a 8.650 tn/any de dissolvents i una capacitat d’emmagatzematge i transferència a la CRT de residus perillosos sense PCB’s (policlorurs de bifenil) de  2.892 tn/any i amb PCB’s de 4 tn/any.

En aquella resolució administrativa es va requerir a l'empresa complir mesures correctores per evitar possibles riscos per a la salut i el medi ambient. Entre aquestes condicions hi havia limitar la capacitat màxima de residus d’entrada per emmagatzemar, destil·lar o transferir; els residus perillosos havien d’estar sempre sota cobert; s’havia de fer un sistema de recollida de possibles vessaments dels residus i dels dissolvents per evitar que els residus i productes que hi havia a l’empresa poguessin sortir a l’exterior.

Finalment, el 2019, es va estimar l’increment de la capacitat de tractament de dissolvents usats fins a 15.325 tn/any, tot disminuint la capacitat d’emmagatzemament de residus perillosos i no perillosos en la CRT i deixant-la en 1.992 tn/any i 8 tn/any d’olis amb PCB’s.     

"Els querellats eren conscients que aquell progressiu increment de la producció de dissolvent reciclat i l’activitat de CRT, que implicaven un important acopi de residus tòxics i perillosos en les instal·lacions de Montornés del Vallès, no es realitzava de manera correcta i respectant la normativa administrativa ambiental sobre gestió de residus i de productes perillosos", apunta la Fiscalia en el seu escrit.

Emmagatzematge a llocs no autoritzats

Entre altres incompliments, l’Agència de Residus de Catalunya va descobrir que durant aquells anys l’emmagatzematge de residus es feia en llocs no autoritzats i que l’etiquetatge preceptiu dels residus tòxics i perillosos que gestionaven era incorrecte. També que els residus perillosos s’acumulaven a la intempèrie i sense recollida específica de fuites i possibles vessaments; hi havia molts bidons o recipients amb residus perillosos sense cap identificació i altres en que l’etiquetatge era incorrecte o no era visible. A més, es va comprovar que s'havia sobrepassat la quantitat de residu de destil·lació que es podia generar. També es van descobrir residus perillosos, per a la gestió dels quals l'empresa no tenia cap autorització. Aquestes infraccions es vna anar repetint en el temps i van motivar diverses sancions per part de l'Agència de Residus de Catalunya.

L’octubre de 2019, dos mesos abans de l'incendi, es va fer la Inspecció Ambiental Integrada a la planta i, segons la Fiscalia, es va comprovar que novament la capacitat d’emmagatzematge de residus era superior a la permesa. Per això es va incoar un nou expedient sancionador.

Un procediment negligent

L'incendi a la planta es va ocasionar a conseqüència, segons la Fiscalia, d'un procediment negligent en l’activitat de destil·lació dels dissolvents usats, i que feien treballadors que "no estaven degudament formats per fer barreges de productes tòxics i perillosos", una incapacitat de la qual els querellats serien coneixedors. En concret, l'operari havia d’anar buidant petits bidons de residus en un bidó metàl·lic de 200 litres tipus ballesta, que "sempre s’aprofitava sense netejar-lo per treure possibles restes de residu perillós". Segons l'escrit, "aquest procediment implicava barrejar en moltes ocasions residus perillosos no correctament identificats" i que podien provocar un incendi, ja que eren productes fàcilment inflamables.

Aquest cúmul d’incompliments greus de tota la normativa ambiental va suposar que durant la matinada del dia 11 de desembre de 2019 un treballador del torn de nit, fes la seva tasca habitual consistent en mesclar dissolvents o residus dins d’un bidó de 200 litres que contenia restes d’una altra substància que no es sabia. Dins d’aquell bidó es va iniciar un procés de reacció exotèrmica i, quan estava dipositat juntament amb altres bidons de 200 litres que s’havien omplert aquella nit de la mateixa manera per anar després al reactor de la destil·lació, va començar a treure fum cap a les 7 del matí. Els treballadors del torn de dia van veure fumejar el bidó, però no van treure'l i el van deixar al costat de la resta de recipients amb dissolvents. Finalment aquell bidó va fumejar molt més i cap a les 7.36 h va començar a cremar i el foc va afectar ràpidament primer els bidons plens de residus del costat i després a la resta de la planta. Els treballadors van marxar corrents de la planta i "no va entrar en funcionament cap equip o sistema d’extinció malgrat que l’empresa havia presentat sempre en les seves memòries i projectes per a l’obtenció de les autoritzacions ambientals que en tenia".

En el moment de l’inici de l'incendi, hi havia a la planta emmagatzemades 1.176 tones de dissolvents, que van cremar o van vessar a terra. Va ser tan gran la quantitat de dissolvents que van sortir dels seus recipients fosos per l’acció de l’escalfor que van sortir de seguida del recinte de l’empresa, que no disposava de les mesures per a impedir-ho (arquetes, mur elevats, no connexió amb el sistema de clavegueram públic...) i per això una part important d’aquests ja van sortir cap a les 7.55 h en direcció cap al riu Besòs en grans quantitats i inclús cremant parcialment. Una altra part, aproximadament unes 99,1 tones de dissolvents van anar a parar al sistema de clavegueram i des d’aquest van anar a l’Estació d’Aigües Residuals (EDAR) de Montornès del Vallès, que va quedar molt malmesa.