El ministeri fiscal demanava la desestimació de les dues demandes. Pel que fa a la presentada pel govern municipal, en la qual es demana una indemnització “simbòlica” d’un euro, la fiscal considerava que els escrits anònims “no són injuriosos i entren dins la crítica política”. A més, assegurava que les persones públiques estan obligades a aguantar alguns danys a la imatge. La fiscalia tampoc donava gaire solidesa a la demanda de Martí contra Seguer i Mingote perquè “sempre ha estat respectada la presumpció d’innocència”.
L’advocat de l’equip de govern insistia que un examen pericial conclou que Rosa Martí hauria escrit anònims a diversos membres del consistori, així com va trametre unes postals amb el logotip del NOPP i les opinions de diversos ciutadans. En aquests darrers escrits (dels quals Martí sí que ha reconegut l’autoria), l’advocat extreia frases com “debíais estar colocados cuando aprobásteis estos bloques” i “hi ha un regidor que para a tots els bars del carrer Major”, entre altres. L’advocat considerava innecessaris aquests comentaris, quan Martí té altres canals per expressar-se (plens i mitjans de comunicació).
L’advocat de Martí concloïa que “la crítica és bona i sana perquè els polítics millorin. No veig cap atac a l’honor”, deia i assegurava que l’anunci a la premsa de la demanda a Martí poc abans de les eleccions municipals sí que va danyar la campanya política del NOPP. Per això –pels possibles regidors que haurien perdut– Martí demana 20.000 euros d’indemnització.