Pocs recursos alimentaris per abastir tot el territori

La producció agrícola que actualment té el Baix Vallès només permet alimentar el 2,2% de la seva població

Economia

Pocs recursos alimentaris per abastir tot el territori
Pocs recursos alimentaris per abastir tot el territori | Espai Rural Gallecs

El Baix Vallès és un dels territoris de la comarca del Vallès Oriental amb menor capacitat per alimentar la seva població amb productes locals, amb  943 hectàrees de terres disponibles i un grau d'autosuficiència alimentària del 2,2%. Això vol dir que la producció agrícola de la subcomarca només podria  abastir  2.758 persones amb productes de proximitat dels 124.296  habitants que té actualment.  

Així  es  desprèn  de  l'estudi  Terres  que  alimenten, elaborat per BCN Smart Rural,  l'estratègia  de  la  Diputació  de   Barcelona   per   transformar   el   sector agroalimentari de la demarcació.  El  treball  aborda  l'autosuficiència  alimentària  dels  municipis  a  partir  de  la  superfície  agrícola  disponible  per  abastir  els  seus  ciutadans amb aliments de proximitat.

L’anàlisi de les dades generals posa de manifest que la demarcació de Barcelona segueix sent terra pagesa, però, a l’hora d’abastir els seus ciutadans amb aliments de proximitat, es veu afectada per l’alta densitat demogràfica.

Mollet: un 2,1% autosuficient

Per municipis, la Llagosta és la localitat amb menys capacitat d'abastiment de la comarca del Vallès Oriental. Segons aquest estudi, la població baixvallesana és només un 0,7% autosuficient i per tant, només podria alimentar un centenar de persones dels seus 13.587 habitants. Aquest municipi té actualment 32 hectàrees de secà disponibles, de les 4.413 que li farien falta per abastir tot el poble i només una hectàrea de regadiu, de les 236 previstes com a necessàries.

També a la cua, després de la Llagosta, se situa Martorelles que amb un 0,8% d'autosuficiència, només podria proveir d'aliments  amb la seva producció agrària 39 martorellesencs i martorellesenques dels seus 4.820 habitants. Pel que fa a terrenys, Martorelles té disponibles 13 hectàrees de secà de les 1.565 que necessitaria per abastir la població i tan sols una de regadiu, de les 84 necessàries.

Mentre que a Sant Fost el nivell d'autosuficiència s'eleva a l'1,6%. Amb aquest percentatge la localitat podria alimentar 1.109 habitants dels 8.853 que té. El poble disposa de 37 hectàrees de secà de les 2.875 necessàries per abastir-se i 12 hectàrees de regadiu de les 154 precises.

La situació a Mollet del Vallès no és gaire diferent. La ciutat és només un 2,1% autosuficient, i només podria alimentar 1.066 persones dels seus 51.600 habitants. Segons aquest estudi, la localitat molletana actualment   té   disponibles 325 hectàrees de secà de  les  16.756  que  s'estima  que  caldrien  per  abastir  tota  la  població,  i  39  de  conreus  de  regadiu  de  les  896 necessàries.

Mentre que l'autosuficiència de Montornès és del 2,9%, amb la qual podria alimentar 488 persones dels seus 16.644 habitants. El municipi compta amb  75 hectàrees de secà disponibles de les 5.406 que necessitaria per abastir la seva població i 92 hectàrees de regadiu de les 289 precises.  A Parets, el percentatge d'autosuficiència s'eleva al 3,9%. Amb tot, la localitat només podria abastir 747 persones dels seus 19.071 habitants. Parets té disponibles 97 hectàrees de  secà, de les 6.194 necessàries i 92 ha de regadiu de les 289 precises.

Pel que fa a Montmeló, el municipi té 17 hectàrees de secà disponibles de les 2.868 que necessitaria i també 17 ha de regadiu, de les 153 que li farien falta per abastir la seva població.

Santa Maria de Martorelles, en canvi, és amb un 8,1%, el municipi més autosuficient del Baix Vallès i podria alimentar 72 dels 890 habitants del poble. La localitat actualment  té  disponibles  22  hectàrees  de secà de les 289 que s'estima que caldrien per abastir tot el municipi i dues hectàrees de conreu de regadiu de les 15 que es preveuen necessàries.

Per  incrementar els percentatges d'autosuficiència, BCN Smart  Rural proposa recuperar per al  conreu terres abandonades  i  reduir el  malbaratament  d'aliments, dues línies d'acció municipal que  facilitarien  la  transició  cap a sistemes alimentaris més properes i sostenibles. 

Unes 2.532 hectàrees de conreu perdudes en els darrers 60 anys

Per altra banda, entre el 1956 i el 2018,  al conjunt del Baix Vallès s'han perdut 2.532,97 hectàrees de conreu. Això representa una pèrdua anual d'unes 40,85 hectàrees de camps, segons l'estudi Terres amb futur de BCN Smart Rural elaborat per mostrar l’evolució dels principals usos del sòl a la demarcació de Barcelona. Una evolució que ha afavorit els terrenys urbanitzats en detriment del conreu. Per municipis, la pèrdua de conreus a Mollet ha estat del 53,40% amb 450,82 hectàrees menys; a Parets del 62,57% amb 473,98 hectàrees perdudes; a Montornès del 75,35 % amb 478,55 hectàrees perdudes; a Santa Maria de Martorelles del 74,59 % amb 94,30 hectàrees perdudes de conreu; a Montmeló del 85,55 % de conreu perdut, és a dir 236,15 hectàrees menys; a la Llagosta del 85,93 % amb 185,73 hectàrees menys; a Martorelles del 87,50 % de conreu perdut, és a dir, 201,48 hectàrees menys i  a Sant Fost del 88,29% amb 411,96 hectàrees de conreu menys.

Edicions locals