Per què la C-17 entre Mollet i Lliçà és un tram de concentració d'accidents?

La meitat dels sinistres registrats a aquest punt són col·lisions per darrera

Societat

| Aj. Parets

Dia sí i dia també, el tram de la C-17 al Baix Vallès és protagonista de moltes de les connexions radiofòniques d'informació sobre l'estat del trànsit. Les retencions a Parets i Mollet són habituals, no només pel volum de circulació que s'hi concentra, amb una intensitat mitjana diària (IMD) de 66.830 vehicles al punt quilomètric 14,645 de Parets del Vallès segons dades de 2019, sinó també per la quantitat d'accidents que s'hi registren.

El Servei Català de Trànsit (SCT) considera aquest punt entre els quilòmetres 12, a Mollet, i 20, Lliçà d'Amunt, un tram de concentració d'accidents, tot i que de caràcter lleu. "Es considera un punt negre quan hi ha una proporció notable de sinistres greus amb morts i ferits greus, però no és el cas d'aquest tram on sí que es registren molts accidents, però la majoria lleus", indica Òscar Llatje, coordinador de Mobilitat i Seguretat Viària de l'SCT. Segons les dades facilitades per Trànsit, entre el 2012 i el 2020, es van registrar en aquest tram 716 accidents amb víctimes, dels quals 41 van registrar víctimes mortals i ferits greus (amb una hospitalització superior a 24 hores).

Dels 716 sinistres amb víctimes, poc més de la meitat (360) van ser per encalç, és a dir, col·lisions a la zona posterior d’un vehicle, per part d’un altre que circula darrere d’ell en el mateix sentit. Aquest tipus de col·lisions són més freqüents en ciutat i, tot i que sovint succeeixen circulant a baixa velocitat, és habitual que produeixin al conductor del vehicle davanter lesions cervicals. La segona tipologia d'accident més freqüent en aquest tram és la sortida de via (122), protagonitzades, sobretot, per motocicletes.

Però quin és el motiu perquè sigui un tram amb una concentració tan alta d'accidents? Segons Llatje, les causes són diverses. D'una banda, l'alta densitat de trànsit. "És un tram entre ciutats importants, amb enllaços a vies d'alta densitat com l'AP-7 i la C-33 i amb molta mobilitat obligada", explica Llatje.

Un altre dels motius de la perillositat del tram és l'existència de nombrosos accessos (tant sortides com incorporacions) que no disposen de carrils d'acceleració ni de desacceleració, respectivament, una problemàtica que acabarà amb les obres que s'estan fent del tercer carril i que preveuen eliminar aquests accessos. El fet que moltes d'aquestes entrades i sortides siguin a polígons industrials i fàbriques, fa que la presència de camions de gran tonatge sigui elevada (més d'un 8% del total de vehicles), una situació que es torna perillosa per als usuaris de la via. De fet, l'existència d'aquests accessos és el que provoca que la tercera tipologia d'accidents més repetits al tram sigui la dels fregaments o col·lisions laterals (57).

Un tercer element a destacar és la velocitat inadequada. "No és un tram on els vehicles circulin a una velocitat excessiva sinó que, sobretot els turismes, hi circulen a una velocitat que no s'adequa a la situació del trànsit", diu Llatje. I és que les característiques morfològiques de la carretera, amb punts amb pendents importants, també agreugen aquesta conducció a velocitat inadequada. El tram comprès entre els km 16 i 20, és segons Llatje, el de més accidentalitat a causa del pendent de la carretera que fa difícil frenar. El km 19,5, a Lliçà d'Amunt, és on es concentren més accidents, ja que, al pendent, se suma un revolt en el traçat de la via. Entre els km 16,9 i el 17 (davant de l'espai comercial Iveco) hi ha un pendent local de 25 metres en 100 metres de recorregut. A partir del km 16 en sentit Barcelona el pendent se suavitza i baixa l'accidentalitat.

Edicions locals