Jove, pròxim i reflexiu. Tres adjectius que bé podrien definir l'exjutge degà de Mollet José María Asencio, un alacantí que en tres anys de feina a la ciutat treballant braç a braç amb uns i altres se'n va endur d'aquí "amics" i no sols "excompanys de feina". Així ho assegurava el mateix Asencio dilluns al vespre a la terrassa del Museu Abelló durant la presentació de la seva primera novel·la, En busca de la irrealidad.

Tant és així que professionals d'àmbits ben diversos de la ciutat, així com càrrecs electes de diversos partits, van ser-hi presents en l'acte, que va estar amanit al final amb unes copes de vi i la música de fons d'un disc gravat pel seu pare, homònim seu, amb l'Orquestra Simfònica i en el qual el jutge també canta en un parell de temes. "Quan sentiu algú cantar, és el meu pare; quan sentiu algú bramant, sabreu que soc jo", feia sorna.

La novel·la, la seva primera, va arrencar fa uns cinc anys. "Tenia un foli en blanc al davant i un bolígraf i vaig començar a escriure el que en cap moment pensava que seria aquest llibre. Escrivia sobre allò que veia, sobre les places, les voreres, els bars, la gent... Ho observava tot i cap detall em semblava intranscendent", va apuntar.

Amb tot, el que principalment feia era reflexionar, que és precisament el que fa el protagonista principal de la novel·la, en Manuel, que reflexiona sobre la vida: "Aquest no és un llibre d'històries, tot i que evidentment hi ha una història, que està ambientada a Barcelona; sinó que sobretot són un conjunt de reflexions, que és el que reclamo jo, que comencem a reflexionar, perquè la reflexió és la clau de la vida".

La "crisi del lliurepensament" és un dels aspectes sobre el que més dona voltes el Manuel, i també el José María Asencio. En aquest sentit, l'autor assenyalava que ha intentat "plasmar totes les idees que van dirigides a la defensa de la llibertat i del lliurepensament" i hi compartia un exemple: "Per a molts, la defensa de la llibertat acaba amb les seves idees. Tot el que està d'acord amb mi, és correcte; tot el que no està d'acord amb mi, ha de ser censurat i per descomptat que no és llibertat d'expressió perquè no pensen igual que jo".

Un fort vincle amb Mollet

El vincle amb la capital baixvallesana va ser refermat per Asencio i pel mateix alcalde, Josep Monràs, qui va participar en la presentació. L'exjutge degà de Mollet va admetre que "no hi surt Mollet físicament, però sí que hi ha referències de personatges que vaig conèixer aquí, o que venien als judicis, o que em trobava als passadissos".

Asencio recordava que quan va arribar a Mollet "no coneixia absolutament ningú ni coneixia la ciutat, però progressivament vaig anar estimant cadascun dels seus carrers i de les persones que acudien als jutjats a demandar justícia davant d'aquell noi gairebé sempre sense corbata". Després d'haver-hi passat tres anys treballant ara diu: "Sento que quan soc a Mollet, soc a la meva ciutat". I no només això, sinó que a la Biblioteca de Can Mulà els hi va demanar: "M'agradaria constar-hi com a autor local, perquè jo em sento molletà".

En aquest sentit, deia: "Un filòsof, un d'aquells de bar, considerava que una persona és d'on va fer el batxillerat; però al meu judici jo crec que un és d'on va començar el seu camí professional, i jo el vaig començar a Mollet".

Per la seva banda, l'alcalde va reiterar la importància de l'autor per a la ciutat i el Baix Vallès: "Mollet sempre tindrà un petit deute amb el José María Asencio, perquè és una de les persones gràcies a qui vam poder aconseguir els nous jutjats de Mollet del Vallès. Allà va començar a haver-hi aquesta relació, que no és solament institucional".