La defensa dels CDR de l'Operació Judes denuncia l'aparició d'una causa secreta per inculpar els processats

Alerta Solidària presentarà escrits de nul·litat davant el que consideren una vulneració del dret de defensa

Política

La defensa dels CDR de l'Operació Judes denuncien l'aparició d'una causa secreta per inculpar els processats
La defensa dels CDR de l'Operació Judes denuncien l'aparició d'una causa secreta per inculpar els processats

Mollet del Vallès

Les defenses dels investigats en l'operació Judes presentaran escrits de nul·litat per impugnar la resolució de processament dels tretze CDR processats per terrorisme, entre els quals cinc baixvallesans. Els advocats d'Alerta Solidària asseguren que han detectat incidències, la darrera l'existència d'una causa secreta d'on sorgeixen els indicis per inculpar els investigats i a la qual la defensa no hi ha tingut accés.

Així ho ha anunciat a Mollet l'advocat del col·lectiu, Jordi Busquets, que representa part dels processats per terrorisme i tinença i fabricació d'explosius. Avui l'Audiència Nacional ha començat a comunicar personalment el processament per terrorisme als encausats. Els cinc baixvallesans havien de declarar aquest matí per via telemàtica davant el jutge de l'Audiència Nacional des del jutjat de Mollet, on gairebé un centenar de persones els han donat suport. Els cinc s'han acollit al seu dret a no declarar.

Segons la defensa, s'ha tingut coneixement "per sorpresa" de l'existència d'un altre procediment, previ, i del qual derivaria l'actual, instruït en el mateix Jutjat Central d'Instrucció, num. 6, que tindria com encausades les mateixes persones, un procediment que "mai se'ls ha comunicat", assegura Busquets.

Davant l'existència d'aquesta causa secreta d'on sortirien els indicis i a la qual la defensa no hi hauria tingut accés, l'advocat d'Alerta Solidària ha avançat que aquesta setmana es presentaran escrits de nul·litat. "Això vulnera tots els drets de defensa, pel simple fet d'haver estat ocultat, i pot tenir importants afectacions a la validesa del procediment actual", expliquen des d'Alerta Solidària.

Tot i que es demanarà la nul·litat, Busquets considera: "Ens enfrontem a un judici segur. És difícil que de la manera que ha actuat fins ara Guàrdia Civil, Fiscalia i jutge, que han anat tots a una, ara es trenqui. No saps diferenciar un dels altres perquè el que diu un, els altres ho ratifiquen", diu. L'advocat calcula que al novembre o desembre es pugui disposar de l'escrit d'acusació i dels escrits de defensa cap a finals d'any. Busquets situa la celebració del judici el primer semestre de 2022. "Hi ha interès a jutjar aquestes persones per terrorisme des del principi, amb acusacions que segurament seran molt altes, tot i que la mateixa sala del penal va determinar que no existien ni tinença d'explosius i tampoc organització criminal", diu.

Suport als jutjats

A la porta dels jutjats aquest matí s'hi han aplegat gairebé un centenar de persones per donar suport als processats, amb presència de membres de tots els partits sobiranistes molletans. Entre els presents, Dolors Sabater, presidenta del grup parlamentari de la CUP, qui denunciava: "L'Estat parla de diàleg i el que fa és augmentar la repressió. El terrorisme d'Estat vol desmobilitzar-nos i esborrar el dret a l'autodeterminació amb una escalada repressiva", deia Sabater, qui ha qualificat de "muntatge" la causa. "No hi ha cap gest que faci pensar que l'Estat vulgui resoldre el conflicte amb la via del diàleg de debò".

El magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón va anunciar fa uns dies el processament per pertinença a organització terrorista als tretze presumptes membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR), i a nou d'ells, a més, per tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista.

El jutge considera que aquest grup formava, dins dels CDR, l'anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una cèl·lula integrada pels investigats d'una "gran radicalitat" que va materialitzar algunes de les accions més contundents que van dur a terme els CDR i que pretenien assaltar el Parlament. Segons Busquets, la Fiscalia podria demanar penes que podrien superar els 15 anys de presó.

Edicions locals