Parets homenatja Companys, 'un dels grans referents del nostre passat més present'

A les 18 h va tenir lloc l'acte institucional, i una hora abans Ara Parets ERC hi va fer la seva ofrena floral particular

Política

Parets homenatja Companys, 'un dels grans referents del nostre passat més present'
Parets homenatja Companys, 'un dels grans referents del nostre passat més present'

Sergio Carrillo

El parc de La Linera –davant l’escultura en record de les víctimes i els represaliats del règim franquista– va acollir divendres a les 18 h, un 15 d'octubre més, un acte en record al president afusellat Lluís Companys, per commemorar el 81è aniversari de l'assassinat.

L'Ajuntament de Parets i la Taula de la Memòria Històrica de Parets del Vallès van organitzar aquest acte, que va comptar amb diversos parlaments, així com amb recitals poètics a càrrec de la Ramona i la Gemma Arimon –membres de la Taula de la Memòria Històrica–, així com d'altres representants de l’entitat Niu d’Art Poètic de Parets. La música va anar a càrrec de Jordi Azagra, director de l'Escola de Música de Parets.

Els parlaments del govern van anar a càrrec del número 1 i de la número 2 de l'Ajuntament paretà, Francesc Juzgado i Casandra Garcia.

El batlle va apuntar que Companys és "un dels grans referents del nostre passat més present" i va destacar que, tot i venir "d'una família benestant", el president "va triar, per compromís polític, la defensa del moviment obrer i agrari". Per cloure, va citar una frase de l'homenatjat: "La nostra és una lluita pels valors universals de la pau, del treball i de la justícia".

Pel que fa a la primera tinenta d'Alcaldia, Garcia va fer un ferm al·legat en favor de la democràcia, "el millor dels sistemes, perquè proporciona un entorn de respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals, on tothom té els mateixos drets". També va afegir que les administracions públiques tenen "el deure de fomentar el debat i l'esperit crític que proporcioni noves formes d'organització encara més democràtiques".

Contra els noms de Gual Villalbí i Lluís Piquer

Pel que fa a la Taula de la Memòria Històrica de Parets, Albert Blasco va recalcar que Lluís Companys "representa els ideals republicans de justícia social, de llibertat i sobirania popular pels quals milers de persones van morir i lluitar", així com que cada 15 d'octubre "toca reivindicar totes aquelles persones que ens van donar la seva joventut o la seva maduresa per l'alliberament de la classe treballadora i per l'alliberament nacional del nostre país".

Amb tot, també va reivindicar: "El memorialisme és molt més que homenatjar-los en actes com aquest; és també reivindicar la seva lluita per la democràcia, la llibertat, l'autodeterminació dels pobles, la justícia social i la igualtat. El nostre millor homenatge és continuar la lluita i denunciar l'auge del feixisme i l'extrema dreta, que seu impune a les nostres institucions. Denunciar també que milers de persones estan essent represaliades en ple segle XXI per exercir drets bàsics".

Per tot plegat, va lamentar que la impremta franquista encara no s'hagi esborrat completament del nomenclàtor de la vila: "No deixa de ser estrany que tenint un monument fantàstic com aquest (d'homenatge als represaliats del franquisme, de Josep Plandiura), encara tinguem carrers i una escola dedicats a franquistes reconeguts, com Pere Gual Villalbí i Lluís Piquer. Aquestes persones van ser, en part, responsables de la repressió que van patir molts veïns i veïnes que l'únic que feien era lluitar per un món i un país millor".

Una llei de Memòria Històrica, "sense memòria"

Una hora abans de l'acte institucional del consistori de Parets, Ara Parets ERC organitzava la seva ofrena floral particular al mateix monument. Jordi Seguer, micròfon en mà, retia homenatge a Companys, però també als alcaldes i regidors paretans que van ser represaliats.

També va parlar de la llei de Memòria Històrica, tan d'actualitat al Congrés, una llei de la qual Seguer lamenta que "no té memòria" i que "és molt covarda", ja que "no reconeix el règim franquista d'il·legal, no reconeix que va ser un règim feixista i tampoc vol fer un reconeixement a totes les persones que van ser deportades a camps de concentració".

L'acte va comptar també amb la participació de la Ramona i la Gemma Arimon, mare i filla, recitant dos poemes per separat. La primera, amb una prosa dedicada a l'exalcalde paretà Antoni Arimon, parent de totes dues, i del qual diumenge es van complir 82 anys del seu afusellament al Camp de la Bota; i la segona va recitar el reconegut Vaig guardar silenci, de Martin Niemöller.

Edicions locals