Un conjunt escultòric d'Òscar Moya per recordar el roure centenari de la Font de la Salut i el seu origen

'Homenatge a la vida' es va inaugurar a finals de novembre i és una obra que connecta amb el bosc de la Torre de Malla

Societat

Un conjunt escultòric d'Òscar Moya per recordar el roure centenari de la Font de la Salut i el seu origen
Un conjunt escultòric d'Òscar Moya per recordar el roure centenari de la Font de la Salut i el seu origen

Sergio Carrillo

La plaça Font de la Salut de Parets compta des de finals de novembre amb un conjunt escultòric que rememora el vell roure centenari caigut fa més d'un any i mig i el seu origen. Homenatge a la vida, obra del jove artista paretà Òscar Moya, consta d'un pilar d’acer de 600 x 80 x 25 cm amb sis obertures circulars fetes amb fusta de roure, a excepció d’una d’elles, oberta per poder veure el bosc de la Torre Malla des de la distància. El lloc per veure-ho és des de la part superior del parc, on hi ha una plataforma d’acer de 100 x 100 x 15 cm que conté una porció circular del tronc del roure original.

L'artista explica que volia deixar patent un concepte vertical en la seva creació, ja que és molt representativa d'un arbre. També volia "que la peça fos integrada a l'espai i, aprofitant que és un lloc de reunió, volia que d'alguna forma fos interactiva".

El tòtem té un buit on hi hauria d'anar un tronc més. Es podria entendre que el tronc que s'ha instal·lat a la part alta del parc -aquest sí, original del roure centenari caigut- hi hauria d'anar allà. Però Moya hi ha anat més enllà: "Si la persona fa l'esforç de tenir una mica d'inquietud, potser intentarà mirar pel buit. La persona pot connectar visualment amb l'origen de l'arbre, que és el bosc de la Torre de Malla", ja que precisament aquest bosc arribava fins a l'estació i ocupava l'espai de la plaça actual.

Sobre el buit incorporat a la peça, no volia que mostrés l'absència, sinó que posés en valor "el que ens ha portat fins aquí i mirar el camí recorregut".

Amb tot, Moya vol que cadascú hi pugui fer les seves pròpies interpretacions. De fet, més enllà de la interpretació principal que hi volia donar, l'autor ara en troba una altra. "Fa unes setmanes el meu avi va morir. En el moment en què em vaig adonar que ell no hi seria per veure-la, també la peça per a mi agafa un significat diferent. Aquest buit de la peça, també és el buit que deixa, perquè ha estat una persona molt important per a mi".

Darrere del buit de la peça principal de l'obra es pot veure el bosc de la Torre de Malla

Un "orgull" i una "responsabilitat" fer-ho a casa

La matinada del 22 d'abril de 2020 -en ple primer confinament pandèmic- queia el roure centenari de la plaça de la Font de la Salut. Des del primer moment ja es va advertir que es preveia "impossible" recuperar-lo, però alhora el consistori informava que farien d'aquest roure un element educatiu i històric, així com que hi plantarien un nou exemplar.

Al mateix temps, aquell abril el govern va contactar el jove artista paretà Òscar Moya perquè hi fes una obra per recordar el roure centenari. "Volien algú jove i del poble, i no podia dir que no", diu Moya, qui assegura que crear una escultura per al poble és alhora un orgull i una responsabilitat. "Sembla que hagi començat al revés. A vegades hi ha persones que tenen obres per diferents llocs del món i al seu poble, no", apunta content perquè la seva primera obra a l'espai públic hagi estat a casa i mencionant unes paraules que li va dir l'àvia: "Això és gairebé com si hi tens un carrer amb el teu nom".

Però pel fet que sigui precisament al seu poble també a vegades, durant el procés, li ha "pesat una mica la responsabilitat". Conscient que cap obra "no pot agradar a tothom", creu que "si hagués sigut per a un altre poble, la sensació no hauria estat la mateixa".

Cal destacar que l'obra l'ha treballat al taller de Can Serra d'en Josep Plandiura, per a qui té paraules d'agraïment i amb qui destaca que ha après a soldar.

Vol homenatjar els emigrants de Chilluévar

Moya, que ha realitzat diverses exposicions col·lectives i individuals en espais com Can Rajoler, el Centre Cultural La Marineta de Mollet o el Museu Abelló i ha treballat com a professor de secundària i batxillerat d'assignatures d'art, té dos projectes en ment. "M'agradaria fer una petita peça a Chilluévar, el poble d'on venen els meus avis -i que està agermanat amb Parets-", explica del primer dels seus objectius, amb el qual vol fer "una peça relacionada amb totes les persones que van haver de marxar d'aquell poble per buscar una vida millor, com els meus avis". L'altre objectiu és "fer una residència artística fora d'Espanya, per sortir del circuit d'aquí. M'agradaria estar un temps realitzant algun projecte més personal en un altre ambient".

Edicions locals