Ara Parets ERC i Parets per la República demanen la constitució del consell assessor dels mitjans de comunicació

Sumem Parets i NOPP van ser dos dels partits que el 2016 van demanar aquest mateix ple extraordinari

Política

Ara Parets ERC i Parets per la República demanen la constitució del consell assessor dels mitjans de comunicació
Ara Parets ERC i Parets per la República demanen la constitució del consell assessor dels mitjans de comunicació

Ara Parets ERC i Parets per la República van sol·licitar divendres un ple extraordinari amb quatre punts inclosos en la Llei de Comunicació Audiovisual de Catalunya, entre els quals en destaquen la petició per constituir el consell assessor dels mitjans de titularitat municipal.

Neus Jordà, portaveu de Parets per la República, explicava en roda de premsa dilluns sobre aquest òrgan que no només havia d'estar conformat per representants polítics, "sinó que la mateixa ciutadania hi pot participar, és la manera de ser més transparents i plurals".

El segon punt a aprovar és el nomenament a través del plenari del director dels mitjans audiovisuals municipals. "En aquest mandat anem pel tercer director i les experiències no han estat bones; és el que passa quan esculls a dit. Hi ha uns processos que s'han de seguir i per això volem que quedi regulat d'una vegada per totes", apuntava Jordà en aquest sentit.

La tercera proposta és l'aprovació del contracte programa dels mitjans audiovisuals locals, iniciativa amb la qual es vol "garantir certa qualitat dels mitjans de comunicació públics de Parets i que no estiguem a expenses del pròxim equip de govern que vingui i determini que per exemple vulgui carregar-se mitjans com la ràdio", deia el portaveu d'Ara Parets ERC, Jordi Seguer.

Per últim, totes dues formacions també insten a actualitzar el reglament d'organització i funcionament del servei públic audiovisual local.

Crítiques a la gestió comunicativa

De crítiques cap a la gestió comunicativa del consistori va estar farcida la roda de premsa, i tots dos polítics van admetre que la comunicació durant els 19 mesos que van formar part del govern tampoc va ser idíl·lica.

D'entrada, sobre tvParets, Seguer va lamentar que "no té cap reglament de funcionament i la majoria de vegades funciona sense cap criteri periodístic, el criteri és que pugui sortir l'alcalde –Francesc Juzgado– i la regidora de Comunicació –Casandra Garcia–". Pel que fa a RAP107, també lamentava que "és irrisòria la inversió pública que se n'ha fet en aquesta última dècada".

A més, el regidor d'ERC criticava que "la llibertat periodística evidentment no existeix en aquest ajuntament i fins i tot l'hem patit els regidors del govern municipal i aquest propi alcalde. Jo he estat vetat en mitjans de comunicació municipals, sobretot per part de la regidora de Comunicació".

Tenen responsabilitat aquests dos partits en la gestió comunicativa durant els 19 mesos del govern plural? Tots dos es resten culpes –malgrat que Ara Parets ERC n'ostentava l'Alcaldia–, refermant que Sumem Esquerres a Parets tenia "tot el control" d'aquesta àrea. "Aquesta va ser la condició que van posar en el pacte de govern, malgrat que mai ens haguéssim imaginat que s'hagués utilitzat de manera tan parcial", assenyalava Seguer.

Jordà, per la seva banda, hi afegeix: "Pensàvem que amb el canvi de partit que liderés comunicació –passant del PSC a Sumem– això es podria solventar, però no sabria dir si ha anat a pitjor; la regidora fa servir un mitjà públic com a eina partidista".

Un ple que ja es va celebrar el 2016

Precisament, aquest ple extraordinari és un calc del que ja es va celebrar el juliol del 2016 a petició dels quatre partits que aleshores integraven l'oposició: Sumem Parets i NOPP –que ara formen part del govern com a Sumem Esquerres a Parets–, així com Ara Parets ERC i Ciutadans.

En aquella sessió plenària, l'equip de govern format pel PSC i Convergència va votar en contra dels tres primers punts i només hi va votar a favor del darrer –l'actualització del reglament de funcionament dels mitjans públics locals–, que va ser l'única proposta que va ser, per tant, aprovada. Amb tot, segons lamentaven Seguer i Jordà, aquesta actualització va quedar aturada.

Edicions locals