El govern de Parets destaca la reducció de superfície construïble del projecte del 'plàtan'

L'oposició va criticar que el projecte podria anar en perjudici del comerç local

Societat

El govern de Parets destaca la reducció de superfície construïble del projecte del 'plàtan'
El govern de Parets destaca la reducció de superfície construïble del projecte del 'plàtan'

El ple de Parets va tirar endavant dijous al vespre l'aprovació inicial de la proposta de modificació puntual del Pla General d'Ordenació de Parets del Vallès en l'Àmbit del Sector PE-5, promoguda per la societat Arial Fomento (Sabadell), per urbanitzar l'àrea coneguda com el plàtan. Es tracta d'una aprovació que va reeixir amb el suport dels dos partits del govern (PSC i Sumem Esquerres a Parets) i amb la negativa dels tres partits de l'oposició (Ara Parets ERC, Parets per la República i Ciutadans).

Tal com es podia esperar, uns ho valoraven com una "gran oportunitat" i els altres fins i tot ho definien de "bajanada". En tot cas, la sessió plenària va servir perquè el govern de Parets pogués explicar-se, després que dos dies abans rebutgés fer-ho a petició d'aquest mitjà.

El 2007 es va aprovar el pla especial per desenvolupar l'espai, contemplant-hi la construcció de 117 habitatges i amb un sostre de 12.800 metres quadrats. La crisi econòmica va fer que el sòl passés a mans de la Sareb, qui n'era la propietària fins a l'adquisició recent per part d'Arial Fomento.

Aquesta promotora ha presentat a l'Ajuntament paretà una proposta de modificació d'aquest pla especial i el govern l'ha considerat "coherent".

En aquest sentit, la regidora d'Urbanisme, Rosa Martí, en destacava els tres principals punts positius de la modificació proposada: "Reduir a la meitat la superfície construïda; disposar immediatament de sòl per poder construir 40 habitatges de protecció oficial; i la redacció i execució de la rotonda, que ens millora molt la mobilitat entre el barri antic i l'Eixample".

Pel que fa a la superfície construïble, apuntava que "la meitat serien amb destí comercial i l'altra meitat serien residencials", uns 3.200 metres quadrats per a cadascun.

Alhora, recalcava que es crearan "99 places d'aparcament obert a tothom", mentre que el pla aprovat el 2007 en comptava amb 130 però d'ús privat per al veïnat.

D'altra banda, la portaveu de Sumem Esquerres a Parets, Casandra Garcia, també deia: "És una realitat que aquests camps ja són terreny urbanitzable. Per tant, si un promotor privat volgués executar aquest pla, ho podria fer perfectament. En aquest sentit, millorarem l'espai verd, perquè rebaixarem el sostre d'habitatges".

Garcia, a més, va explicar que durant l'etapa al govern plural el seu partit va voler comprar aquesta àrea per fer-hi habitatge social. "Doncs no va haver-hi manera de què aquesta proposta tirés endavant i evidentment ha vingut un promotor que l'ha comprat", deia la vicealcaldessa.

Dinamitzar o dinamitar el comerç local?

L'àmbit comercial va ser un punt important del debat polític. Si Ara Parets ERC destacava la setmana passada en un comunicat que la previsió era construir-hi "una gran superfície comercial", el govern va assegurar que es tractaria d'una superfície "mitjana".

Amb tot, els dos socis de govern van defensar que aquest projecte podria esdevenir positiu per al comerç local del Barri Antic, argument completament oposat al que proferia l'oposició.

"L'existència d'una part destinada a comercial probablement potenciarà el comerç local, en contra del que de vegades alguns pensen, que pot perjudicar-lo", asseverava Rosa Martí.

Al seu torn, Manuel Losada (Ciutadans) lamentava que amb el desenvolupament d'aquest pla "acabarem amb els petits autònoms, a qui cada dia els costa més obrir la persiana".

Per part d'Ara Parets ERC, Jordi Seguer en mostrava molts dubtes: "No ens han convençut i més amb un projecte que no ha estat consensuat amb els veïns de la zona ni amb el teixit comercial del Barri Antic. Pensem que no ha de tirar endavant".

També sobre l'àmbit comercial, Neus Jordà (Parets per la República) criticava que aquest desenvolupament "dinamitaria" el comerç local, en comptes de dinamitzar-lo.

Troballes arqueològiques a la zona

La intervenció menys previsible va ser la de Jordà, qui va demanar deixar el punt sobre la taula. "Tenim documentació que demostra que ara per ara aquesta zona no seria edificable", deia Jordà.

La regidora i portaveu de Parets per la República –qui va ser l'edil responsable de l'Arxiu durant el mandat del Govern Plural– va assegurar que "el terreny està catalogat com a jaciment", després que entre el 2003 i el 2006 s'hi produïssin unes troballes arqueològiques.

Jordà afirmava que "aquest consistori no pot votar legalment aquesta modificació fins que no hi hagi un informe favorable del Departament de Cultura de la Generalitat". Rosa Martí, però, considerava que tot plegat "no és cap impediment per a un desenvolupament urbanístic enlloc, perquè sinó a Barcelona encara hi hauria els carrers dels romans".

Mobilització de la Resistència Rural Paretana

Per últim, cal apuntar que tant al ple com a l'exterior de la Cooperativa s'hi van aplegar ciutadans convocats per la Resistència Rural Paretana per mostrar la seva negativa al projecte, considerant que el punt que s'aprovava era "un atemptat al comerç local del nostre poble, que ja està desapareixent", i "un atemptat a la mobilitat sostenible, a la nostra qualitat de vida i als espais verds del nostre poble".

 

Edicions locals