Mollet del VallèsLaura Ortiz

La situació jurídica de l'Escola Can Vila és un dels esculls per trobar una solució al conflicte actual. El centre, de titularitat municipal, està gestionat per l'Ajuntament a través de l'Institut Municipal de Serveis als Discapacitats de Mollet i la plantilla de professionals també està contractada a través de l'Ajuntament. Amb tot, les nòmines de mestres i educadors les assumeix el Departament d'Educació. A això se li afegeix el fet que els terrenys on hi ha l'escola són de propietat de l'empresa de la Generalitat Incasòl, que manté amb l'Ajuntament un conveni de cessió d'ús.

Tot aquest entramat ha provocat un creuament de retrets entre l'Ajuntament i el Departament d'Educació pel que fa a qui s'ha de responsabilitzar de les inversions al centre.

El Departament d’Educació s'escuda en el fet que no és titular de l’immoble i que la titularitat de l'activitat és de l'Ajuntament. "Es tracta d'un centre municipal i l'Ajuntament ha de fer-se càrrec dels edificis i del manteniment", deia aquest dimecres el conseller d'Educació, Josep González Cambray, en resposta parlamentària a l'alcaldessa i diputada, Mireia Dionisio. En aquest sentit, el conseller acusava l'Ajuntament de "deixadesa" en el manteniment de les instal·lacions, una responsabilitat que, segons Educació, recau al cent per cent en l'Ajuntament. "El 2017 ja es va notificar per escrit el problema de les esquerdes però el Consistori en aquests anys no ha fet res per solucionar-ho", diu el director dels Serveis Territorials d'Educació del Vallès Oriental-Maresme, Simó López Xirau.

Amb tot, el govern municipal recorda que la Generalitat ja va fer inversió en nous mòduls, tant el 2002 com el 2015, per ampliar les places de l'escola. Des d'Educació, López Xirau argumenta que, en aquells moments, Patrimoni de la Generalitat "va invertir-hi en el marc de la lleialtat institucional, però el conveni entre l'Incasòl i l'Ajuntament no està ben resolt", assegura López Xirau, qui opina que això impossibilita el Departament a invertir com ja es va fer en anys anteriors. "S'ha de ser més rigorós amb la normativa", considera.
En la seva resposta al Parlament, Dionisio reclamava al conseller que "deixin d'escudar-se en excuses legals i assumeixin la responsabilitat d'escolaritzar aquests alumnes", deia, l'alcaldessa, qui, a més, defensava que el fet que dels 160 alumnes només 46 siguin de Mollet i la resta provinguin de més d'una vintena de municipis, converteix el servei en supramunicipal.

En aquest sentit, González-Cambray instava l'Ajuntament a fer convenis amb la resta d'Ajuntaments que tenen usuaris a Can Vila per poder compartir despeses, un model, que durant la reunió mantinguda dimecres amb alcaldes, el batlle de Montornès, José Antonio Montero, ja posava sobre la taula.

La integració, una alternativa

Davant la problemàtica, l'Ajuntament ha obert la porta a una altra alternativa: la integració de Can Vila a la xarxa de centres públics de la Generalitat, una petició feta per escrit divendres passat. "La nostra voluntat era posar tots els elements sobre la taula, i que aquest fet –la titularitat– no fos un impediment per trobar una solució", explica el regidor d'Educació, Raúl Broto, qui afegeix: "Hem activat el procés però no hi ha cap decisió final presa. Caldrà valorar-ho amb totes les parts", assegura.

Sobre aquesta possibilitat, que hauria de validar el Consell Escolar, Educació indica que, abans de res, cal que l'Ajuntament regularitzi el conveni de cessió d'ús amb l'Incasòl, un procés per al qual el Departament està disposat a fer "acompanyament". "Suposant que l'Ajuntament es mantingués en aquesta petició, que Can Vila s'integri en la xarxa de centres permetria que la Generalitat hi intervingués", diu López Xirau. Així doncs, "si es resolgués el tema patrimonial i de personal", els Serveis Territorials, asseguren, treballarien per mantenir el patrimoni pedagògic del centre i els professionals. "Can Vila treballa molt bé i és important mantenir el projecte", admet. En cas que aquesta alternativa tirés endavant, el director dels Serveis Territorials creu que, "treballant fort", podria ser una realitat el curs 2023-2024.