Gairebé tota l'aigua que baixa pel Besòs prové de les depuradores

La sequera ha agreujat la dependència del riu de les aigües provinents de les estacions depuradores, que suposen un 86% del cabal

Societat

Imatge del riu Tenes al seu pas per Parets a l'estiu
Imatge del riu Tenes al seu pas per Parets a l'estiu

El 86% de l'aigua que corre pel riu Besòs prové de les aigües residuals que han passat per les estacions depuradores, un percentatge que, a l'estiu, donada la manca de pluges, va arribar al 100%.

La sequera que es viu al territori els darrers dos anys ha agreujat la situació del riu Besòs i de la resta de cursos fluvials de la conca, com el Tenes i el Mogent, que ja de per si, com a rius mediterranis pateixen d'una manca de cabal natural abundant. Segons dades del Consorci Besòs Tordera, l'any passat al Vallès Oriental va ploure uns 330 litres en tot l'any, quan la quantitat habitual se situa en els 644 litres anuals, i en el que portem de 2022 s'han registrat 430 litres, amb una dada preocupant com els 7 litres de tot el mes d'octubre. "Amb aquestes quantitats de pluja amb prou feines es remulla el terra i l'aigua natural no arriba al riu", explica Manel Isnard, responsable de Medi Fluvial del Consorci Besòs Tordera. "Amb el terra tan eixut i una pluviometria tan baixa el riu viu de les depuradores perquè el percentatge que procedeix de les capçaleres i l'escorrentia natural és mínim", explica Isnard, qui reconeix que "som depuradoradepenents però al cap i a la fi les depuradores són les que estan aguantant la vida del riu".

Malgrat aquesta dependència del Besòs de les aigües procedents de les estacions depuradores, Isnard assegura que el nivell de depuració de l'aigua residual que arriba al riu és molt alt. "Estacions com la de Montornès estan aconseguint eliminar entre un 94% i un 95% de la contaminació de les aigües residuals que després s'aboquen al riu", assegura Isnard. El tècnic posa com a exemple l'amoni, un element que es troba principalment en les femtes humanes que es troba en les aigües residuals domèstiques i que en altes concentracions impossibilita la vida aquàtica. En aquest cas, les aigües que entren a la depuradora de Montornès contenen uns 42,4 mg/l d'amoni i un cop s'han depurat, s'aboquen al riu amb una concentració de només 1,5 mg/l. "Parlem d'un percentatge d'eliminació d'amoni del 97%", destaca Isnard.

Segons estudis elaborats a l'Urban River Lab de Montornès, aquesta descontaminació de les aigües podria fer un pas més amb la introducció de plantes i vegetació al riu que ajuda a eliminar encara més aquests elements tòxics, una iniciativa, però, que encara no comptaria amb la inversió necessària per fer-la possible. "Al Besòs hem aconseguit nivells de depuració molt alts, però tenim un sistema molt fràgil perquè no hi ha dilució natural i depenem molt de les depuradores", adverteix Isnard, qui recorda les conseqüències de l'incendi de l'empresa Ditecsa, amb greus afectacions en la biodiversitat del riu. 

Edicions locals