Cap a l'harmonització de la pressió fiscal als polígons
Montornès i Sant Fost, entre els municipis amb sistemes impositius més elevats de la comarca
En el moment de decidir per la ubicació d’una activitat econòmica industrial, poden arribar a influir-hi molts factors, un d’ells la pressió fiscal a què les companyies hauran de fer front segons el municipi on s’acabin instal·lant. A la comarca del Vallès Oriental hi ha dos municipis baixvallesans entre les cinc localitats on aquesta pressió fiscal per a les empreses és més elevada –Sant Celoni, Granollers, Lliçà de Vall, Montornès i Sant Fost de Campsentelles–. Així ho indica el Manual de bones pràctiques per a l'harmonització fiscal dels PAE que ha elaborat l’Observatori dels Polígons d’Activitat Econòmica (OPAE) del Consell Comarcal.
Una anàlisi efectuada a partir dels tres impostos directes: l'Impost sobre els Béns Immobles (IBI), l’Impost sobre les Activitats Econòmiques (IAE) i l'Impost sobre els Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), sent l'IBI, l'impost que més ingressos representa per a tots els municipis estudiats.
En el cas de Montornès, precisament una de les localitats amb la pressió fiscal més alta a nivell comarcal, la regidora delegada de l'Àrea de Gestió Econòmica, Natalia Segura, justifica els motius d'aplicar un impost alt per a béns immobles d'ús industrial: "L'IBI industrial el tenim molt elevat en comparació a l'IBI urbà, perquè només es cobra aquest tipus elevat a un 10% dels rebuts més alts", explica Segura.
La regidora especifica que van fer un càlcul del valor cadastral de les indústries de Montornès i van valorar que "era just fiscalment, perquè eren empreses que generaven molts diners i nosaltres lluitem per aquesta justícia social de qui més té més paga".
Segura apunta que aquest cobrament també es fa per "igualtat, perquè si no imposem aquest impost a les indústries l'hauríem de pujar als veïns", afirma.
El cas contrari a Montornès és Mollet que es troba en la franja baixa en pressió fiscal. El Coordinador de l'Àrea de Governança, Territori i Acció Climàtica, Raúl Broto, recorda que enguany van decidir congelar les taxes i els impostos pel context d'inflació i de pujada de preus de l'energia: "Crèiem que era el moment de contribuir amb les famílies i empreses que vivien moments complicats".
Així mateix, reconeix que tenir uns impostos no massa elevats és un "tema històric per intentar ser atractius perquè vinguin empreses a la ciutat". Amb tot, el molletà apunta que des que el Consell Comarcal va iniciar aquest estudi, el compromís passa per l'harmonització fiscal: "És cap on hem d'anar, que la comarca sigui competitiva en el seu conjunt, que no entrem en una batalla d'impostos o bonificacions i que intentem ser atractius d'una altra manera", diu.
Reclamacions dels industrials
Des de l'Agrupació d'Industrials del Baix Vallès, consideren que la pressió fiscal no és un dels aspectes més rellevants per les empreses a l'hora de decidir instal·lar-se en un polígon. Ara bé, sí que pot ser un factor per decidir marxar. Pel secretari general adjunt de l'AIBV, Demián Tabbia: "Municipis on l'IBI està molt alt, derivat d'una revisió cadastral feta en el moment més alt de la bombolla immobiliària, pot comportar duplicar el que es paga per aquest impost en un municipi respecte al municipi veí".
Una altra qüestió és la inversió en la conservació dels polígons: "No hi ha una relació amb el que ingressen els ajuntaments i inverteixen. Es tracta de voluntat política", indica Tabbia.