T’escric molt trist, abatut i carregat d’indignació, sabent l’increïble, injust i humiliant empresonament a què estàs sotmès per haver estat fidel al teu poble i al compromís amb els teus electors, per haver dut endavant com a conseller del govern allò que la majoria sobiranista del Parlament us reclamava: la proclamació de la República Catalana, d’acord amb els resultats de les eleccions del 27 de setembre de 2015 i del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. I des d’aquest mitjà de comunicació vallesà com tu mateix, personalitzo en tu el crit d’indignació i el clam de llibertat que dedico igualment als altres presos polítics catalans, víctimes d’aquest Estat de Dret fallit que és la democràcia espanyola: el company i amic Jordi Sànchez, president de l’ANC; el president d’Òmnium, Jordi Cuixart –tots dos empresonats ja des del dia 16 d’octubre, als quals els han carregat delictes d’actes de violència existents només en el cap d’aquells que els voldrien realment–, i a tots i cadascun dels membres del govern legítim de Catalunya, reclosos per ordre d’una Audiència Nacional Espanyola que, amb algunes actuacions, recorda el Tribunal de Orden Público del franquisme: el vicepresident Oriol Junqueras, les conselleres Dolors Bassa i Meritxell Borràs, i els consellers Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull i Carles Mundó.

No em vull descuidar cap nom dels que mereixeu el més sentit reconeixement, que faig extensiu al legítim president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i la resta de consellers del seu gabinet –Meritxell Serret, Toni Comin, Clara Ponsatí i Lluís Puig–, que s’han hagut d’exiliar per internacionalitzar el conflicte polític que viu el nostre país, tot denunciant la impossibilitat real de tenir un judici just a Espanya. Un estat que viu una situació d’excepcionalitat autoritària imposada pel govern i el parlament espanyols, per la via legal del 155, de bracet del PP, el PSOE-PSC i Ciutadans, que han decidit empresonar idees i anhels de democràcia.

Tu i els altres nou empresonats no heu comès cap delicte, com sap la majoria de la gent sensata del nostre país. Ni tampoc l’han comès la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ni la resta de membres de la Mesa que van acceptar debatre-hi propostes de sobirania que els demanava la ciutadania –Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet–, també amenaçats d’entrar a la presó dijous vinent. Sí, una autèntica bogeria.

Però aquesta Espanya que en termes democràtics tant s’assembla a Turquia o fins i tot al Marroc –com em feia notar al mercat un venedor de verdures d’origen marroquí, de qui sóc client–, la discrepància política es tracta així. I ja ho hem vist: si els catalans tornen a votar independència el 21-D, els tornarem a il·legalitzar, a empresonar. Tota una imatge de la seva gran oferta per als catalans: una Espanya-presó.

Amb vosaltres han volgut empresonar els nostres vots, els nostres anhels. I és molt trist comprovar que això es fa amb la tolerància de dirigents polítics tinguts per demòcrates –sí, a la comarca i a la seva capital mateix– que són incapaços de trencar disciplines partidistes que els farien dignes, mentre es fan còmplices, diguin el que diguin, de l’empresonament de persones honrades com vosaltres.

Saps, Jordi, aquesta és una de les coses que més em descoratja aquests dies quan penso amb el que esteu patint vosaltres, les vostres famílies –la teva dona, les teves filles, els teus pares i la resta de familiars–, així com la gentada que pateix al vostre costat, en un malson col·lectiu que es palpa al carrer. Però resistiu amb coratge i amb la dignitat de sempre, que us traurem d’aquí. No esteu sols i ho sabeu. I no dubtis que un dia el poble, la democràcia i la història posarà a cadascú al seu lloc.
Amb una abraçada fortíssima.