Sobre la notícia de la presumpta agressió a Joan Folguera

L'opinió dels lectors

Han publicat “un destacat membre dels CDR ha estat agredit per un espanyolista”. Ni presumptament ni res. Avui a conseqüència d'aquesta afirmació un grup de bones persones s'ha manifestat en la porta del meu domicili, tot creien fil per randa la notícia. He pogut parlar amb algunes persones, coneguts i bons amics i estaven sorpresos de la meva versió. No pretenc fer un judici al meu favor, és absurd. Però si em permeten els diré que l'agredit he estat jo , no gran cosa una esgarrapada i poc més. El gos al que vostès esmenten és un caniche de 5 kg conegut en la comunitat per ser una covarda i escandalosa, sí escandalosa però inofensiva i amb una incapacitat física de poder mossegar una cama d'un home adult. Només llegint el diagnòstic mèdic queda clar que parla d'una abrassió i no d'una mossegada. Tinc la gran sort de comptar amb testimonis tot i que ell ha manifestat a la Policia que no els hi havia, clar no li interessava ja que quan em volia ofendre a mi ofenia a ells també els ofenia ja que parlava de la nostra incultura, lo mascles que som els espanyols, en fi, una lletra coneguda. Ni un sol improperi ni un, va sortir de la meva boca. Ni una sola menció a la política a diferència d'ell, que em mostrava “el capote” com un torero, malgrat a les meves limitacions intel·lectuals no vaig caure, se li veia venir d'una hora lluny. El seu afany de notorietat i autopropaganda vers la seva parròquia li ha portat massa lluny. L'avarícia trenca el sac i l'exageració del seu relat, la magnitud de les suposades lesions i el seu menysteniment a la meva persona li passarà factura, però això ja es veurà. Ara tinc una pila d'insults, afirmacions d’odi gràcies en part a la falta de rigor en la seva notícia i sobre tot a l'atac massiu que ell està portant a terme. Esperem no patir cap altra agressió i no tinguin cap dubte que les llàgrimes i la por que la meva família està patint tindrà la seva resposta en forma de denúncies. Però no us equivoqueu no li feu a Espanya li feu a un català i a la seva família, que estima com el que més la seva terra i que té la llibertat de votar a qui vulgui. Sóc gent de pau i vull els meus drets com a català que sóc, ni bèstia ni tara genètica, normalet. A la vostra disposició i vagi per debant la meva gratitud per els temps dedicat.

J.M. Parets del Vallès
 

Edicions locals