La plaça de la Salut de Parets del Vallès

Regidora de Nova Opció per Parets

La Plaça de la Salut de Parets del Vallès, és una plaça molt maca, que té un arbrat preciós i una lleugera pendent abastable. Els anys 80 s´hi va fer una intervenció encertada que ha donat molt joc, els criteris van ser, fer una actuació poc intervencionista, respectar tot l’arbrat, fer un pas en diagonal situant la font al mig, respectar un espai d’ombra i un altre de sol, col·locar-hi una pèrgola per definir l’eix de la font, uns bancs molt bonics de disseny que reforcen la plaça i una tanca de seguretat perquè els nens que hi juguin i en especial els de l’escola Pompeu Fabra no surtin d’aquests perímetre.

Considerem que la Plaça de la Salut conserva elements de vegetació molt importants i valuosos per l’entorn, que necessiten de la seva preservació, gran part de l’arbrat de la plaça són restes de l’antic bosc de la Torre de Malla que arribava fins aquí com ho testimonien arbrat similar en els solars de l’entorn, les alzines del C/ Llibertat i l’espectacular alzina del restaurant la Salut, molt ben cuidada pels seus propietaris.

Arribem al 2018, i l’equip de govern socialista vol fer coses perquè s’acosten eleccions, tot són presses acompanyades de poques idees perquè no s’han fet projectes amb visió de futur, no hi ha un bon planejament i això fa que ens trobem davant d’improvisacions. Un exemple del que acabem d’esmentar és el nou projecte de la plaça de la Salut, que costarà 400.000 euros. Segurament els diners haurien estat més ben utilitzats projectant el futur de l’Eixample, estudiant com millorar els carrers existents que plantegen problemes de voreres estretes, amb dificultats per conviure amb l’arbrat, però això requereix pensar, estudiar i dissenyar millores amb temps suficient. Potser s’hauria d’haver treballat pensant en fer una vorera més ample que l’altra i només posar arbrat en una, o bé altres alternatives. Però, aquest camí no es practica, perquè requereix treballar durant temps i és més fàcil actuar sobre espais que ja s’hi ha actuat i estan delimitats, es contracten tècnics que no tenen cap problema ni respecte pels espais sobre els quals hi ha projectat un altre professional i reorganitzen un entorn concret, posant-hi una mica de tot com si fos un parc temàtic, és el cas de la plaça de la Salut, que per cert avui té una molt bona salut i per això es fa difícil digerir el perquè de l’actual projecte.

Nosaltres pensem que no hi ha urgència per actuar en aquesta plaça, segurament, com hem dit abans, la plaça Espanya del mateix Eixample avui li convé més un arrenjament.

Del projecte nou no tot ens sembla inadequat, el fet d’incorporar el C/ Independència a la plaça de la Salut, perquè tingui continuïtat amb l’escola Pompeu Fabra creiem que és una bona aportació, l’escola millorarà si en un dels seus costat enlloc d’un carrer i té una plaça, però això no justifica rebentar tot el que hi ha actualment.

El projecte contempla tallar uns quants arbres, en el projecte inicial fins a 21, estimades en part les al·legacions dels grups de l’oposició el nombre s’ha reduït. Un projecte amb molt poc respecte pel medi ambient i per l’entorn, no coneixem que existeixi cap informe d’un tècnic mediambiental que indiqui la necessitat de la protecció dels pins i alzines ni tampoc que avali aquesta tala.

Considerem inadequat l’enderroc del pòrtic que hi ha a la confluència entre els carrers Sant Jaume i Butjosa per innecessari. Quina nosa fa aquest pòrtic? És un element ben col·locat en una de les parts de la plaça que no té arbrat i que no n’ha de tenir a fi de potenciar l’arbrat existent i perquè dóna un punt de referència que orienta.

Estimem que quan és fa un projecte s’ha de ser respectuós amb el que hi ha, sempre hi quan el què hi ha tingui un valor i una raó de ser. No es pot fer un projecte sense haver valorar els elements existents. A més hem de ser més respectuosos amb el medi ambient i generar el mínim de residus, l´enderroc del pòrtic generarà molts residus que caldrà reciclar, sense que hi hagi cap motiu que ho justifiqui. El mateix diem de la tanca perimetral, pensem que és una tanca correcte que evita que els nens i nenes que estan jugant surtin als carrers de l’entorn que hi ha circulació de cotxes i al mateix temps actua de banc perimetral per seure. Per què es vol enderrocar el pòrtic i el mur perimetral de la plaça si són correctes, estan bé i fan servei? Els principis mediambientals de reciclar i reutilitzar en l’espai públic han de ser prioritaris sinó quin exemple dona l’administració. Una tanca que segurament s’enderrocarà i desprès amb el temps quan arribin les queixes dels pares que els nens s’escapen de la plaça s’haurà de tornar a fer.

També considerem que els bancs centrals, molt utilitzats per la gent que gaudeix de l’ombra de l’arbrat existent, que fan una sanefa i estan col·locats ordenadament per senyalitzar el camí en diagonal, són molt bonics i de disseny no estaria malament respectar el valor intel·lectual dels nostres dissenyadors com un valor afegit a l’espai públic, aquests bancs també han marcat una estructura de la plaça que ha aguantat molts anys. Caldria reciclar-los, els que estan malament no, però els que estan bé podrien tenir un lloc dins la pròpia plaça, el mateix diem dels jocs infantils existents que són nous, útils i molt bonics.

Com hem dit al principi hi ha un excés d’intervenció en tot l’espai i sobretot sota els pins i les alzines, una llàstima no respectar l’espai com està ara, net o amb algun joc però sense embafar ni perjudicar l’arbrat.

Tots els raonaments anteriors ens haurien de fer reflexionar sobre l’ús del diners públics, ens caldria a més de sentit comú, algun òrgan que evités projectes poc contrastats i diners públics mal aplicats. Això ha d’arribar sinó anem malament perquè amb els diners públics els governants no poden fer campanyes electorals, hi ha d’haver més programació i més rendir comptes.

Però, mentrestant la plaça de la Salut a Parets és un exemple del que segurament no s’ha de fer, ara bé, l’espai públic ho aguanta tot però podem garantir, sense por a equivocar-nos, que per aquest projecte no ens donaran pas cap premi ni menció, i haurem d’esperar que un dia hi hagi una massa crítica de població que posi en qüestió determinades actuacions de l´administració. Tot arribarà.

Llicenciada en Ciències Químiques, Dret i Farmàcia, va ingressar al PSC l’any 1984, arribant a ser membre de l’executiva nacional i diputada al Parlament de Catalunya entre 1987 i 1995. Alcaldessa de Parets entre 1979 i 1990, des de l’any 2003 encapçala la candidatura alternativa Nova Opció per Parets (NOPP) amb la que és regidora.

Edicions locals