Des que vaig acabar la carrera de Magisteri i em vaig especialitzar en Educació Física, he estat una mestra molt activa en el món laboral. Quan les retallades en educació van començar a ser dures, me'n vaig anar directa a la cua de les oficines d'atur. Per aquest motiu, des que em vaig submergir en l'apassionant món de la política, estant de nou activa com a docent, vaig decidir tenir sempre molt present que les decisions que es prenen des de les institucions afecten directament la vida de les persones.

Ara fa 4 anys que vaig començar la meva tasca com a política a l'Ajuntament de Parets. Per aquells dies molts em desitjaven sort d'una manera una mica peculiar: "molta sort Cassandra, a veure quant dures" o una de les meves favorites, "Et presentes a alcaldessa? T'anirà genial, però això és molt complicat, segur que et canses aviat ", com si la meva aposta per ser alcaldessa fos un caprici inservible. Amb el pas dels anys he pogut comprovar que aquest tipus de comentaris vénen donats per persones que tenen assumit que els càrrecs de responsabilitat són espais destinats per a homes, i quan arriba una dona, en certa manera, es descol·loquen, suposo que per això em van tractar com a una intrusa en un món d'homes.

Avui no vull culpar ningú, vull reflexionar. Falten referents femenins en la política i en molts altres àmbits. A les aules, les nenes veuen grans polítics, científics, enginyers, homes astronautes ... i això també li passa als nens, el que ajuda més aviat poc a fer-los veure que una dona pot aportar a la societat el mateix que un home. I per això és responsabilitat de totes, però també de tots, donar passos cap a una igualtat real. Afortunadament cada vegada som més les dones que ens empoderem, que vam decidir donar un pas endavant i ocupar llocs tradicionalment pensats per a homes i convertir-los en llocs pensats per a persones.

Jo sóc Cassandra García, sóc dona, sóc mare, i sóc, actualment, l'única candidata de Parets a ocupar l'alcaldia del municipi. Només una formació a Parets ha apostat per una dona per a aquest càrrec. Vull ser alcaldessa perquè les dones podem prendre decisions, podem governar i gestionar una institució. Vull ser alcaldessa perquè vull un poble més just, més igualitari, més sostenible, més participatiu, i sí, podem fer-ho des d'una mirada feminista.

El sacrifici que comporta per a les dones arribar a llocs de responsabilitat, com ho és ser alcaldessa, és aclaparador, però val la pena, ni que sigui per l'exemple que li estic donant a la meva filla, i al meu fill, i al meu alumnat. Per tot això, avui escric aquestes paraules per donar suport al feminisme, a la seva lluita, a les dones que lluiten per aconseguir els seus objectius, per dir que Parets pot tenir una alcaldessa dona, mare, jove i responsable, perquè el fet que el sexe masculí sigui diferent al femení no el fa superior, i perquè jo ni renuncio ni renunciaré a ser el que sóc: una mare, una política, una mestra, una dona més entre tantes valentes.