Llums i ombres de l'acord sobre les pensions

Els i les pensionistes han lluitat des de fa anys reivindicant recuperar el poder adquisitiu de les pensions, perdut amb la decisió del Govern Rajoy d’apujar-les només el 0,25%.

Des de l’entrada al govern del PSOE i Unides Podem es va recuperar aquest poder adquisitiu, un assoliment gràcies a la mobilització de les plataformes de pensionistes i els Sindicats, a més a més d’una més gran sensibilització social de l’actual govern.

Ara comencen els meus dubtes: es milloraran les penalitzacions  de la jubilació ANTICIPADA que passa de 63, 64 o 65 anys legalment? Doncs NO es millora. No és segur que s’elimini el factor de sostenibilitat. Es manté l’edat de jubilació a 67 anys? Sí. Es contempla ampliar la pensió mínima a 1.080 euros com demanen alguns col·lectius de pensionistes? No.

Per tot l’anterior veig avenços insuficients per a dir que és un bon acord. Aquest no contempla que si les cotitzacions no arriben per a pagar les actuals i futures pensions, les garanteixin els pressupostos generals de l’estat.

Cal recordar que la guardiola de les pensions ─uns 70.000 milions d’euros─ se la van fondre els governs del PP i en menor mesura el PSOE. I mai més s’ha recuperat.

Tampoc no veig clar que les empreses incentivin els seus treballadors amb plans de pensió privats. Per tant hem de seguir lluitant per aconseguir els nostres objectius que fins ara no s’han assolit.

Governi qui governi, les pensions públiques es defensen. Públiques sí, privades no.

Edicions locals