Tastet de violències

Activista social

A l’article anterior us parlava de les vacances. Vaig obviar una part: les múltiples violències patriarcals que vam viure les que viatjaven amb mi i jo. Ho vaig fer per poder dedicar-li un escrit sencer que, de pas i inevitablement, inclourà alguna més de les indesitjables vivències de l’últim any. Segur que friseu per llegir-les.
Violència núm. 1. Anar passejant pel carrer i atraure mirades com si fossis un maleït imant, sorprenentment i especial dirigides al cul i als pits. Sentir-te afortunada si t’estalvies el xiulet o comentari de l’estúpid de torn. Sensacions: cosificació, incomoditat, tinc micos a la cara?
Doncs comentaven al capítol El espíritu de la escalera del fantàstic programa de ràdio Deforme Semanal Ideal Total, que les dones a partir de l’adolescència ocupem un tant per cent desorbitat que ara no recordo menys l’espai públic que el gènere masculí. Casualitat o correlació?
Violència núm. 2. Anar a la ferreteria o similar a comprar material perquè estàs reformant casa teva de dat a baix amb molta solvència i que et tractin amb paternalisme i condescendència. Que si aquest material no és l’adequat per això, que si aquest diàmetre de tub és insuficient per allò... I perdoneu-me per no conèixer els noms tècnics de tot el vostre catàleg de venda (noti’s la ironia). Sensacions: inseguretat, ràbia i fàstic a parts iguals.
Totundiadeviolències núm. 3.
Part I: el matí. Em podreu dir que és que tinc la pell molt fina i em relliscarà. D’anar a escalar a un poble perdudíssim dels Pirineus amb la meva parella (important: dona) i trobar-se un altre grup de dones enfilant-se. I, ai, quina sensació tan reconfortant, tantes persones de gènere femení ocupant un àmbit absolutament masculinitzat. Sorpresa: apareix una càfila d’orangutans (adolescents) que s’han apropiat del poblet i es dediquen a cridar-se d’un punt a l’altre de l’indret i posar música a dos-cents mil decibels dinamitant tota la pau i calma del lloc. El que totes hi buscàvem.
Part II: el vespre. Anar a uns banys termals naturals a arrodonir el dia: piscinetes a diferents temperatures, despullades en mig del bosc... Sona sublim per estimar-se una estoneta mentre descarregues tensions després de fer esport, no? Si no fos perquè et trobes un grup de nois mamadíssims disposats a increpar-te tan bon punt arribes i comences a desvestir-te i amb qui has d’acabar compartint aigua. O perquè, quan ja et disposes a marxar, t’assalta un paio proposant-te un ménage à trois en remull, emmascarant-ho amb l’aprovació que tingui barba i no me la depili. Tot el que desitjàvem.
I no puc evitar preguntar-me què (no) hagués passat si hi hagués anat amb xicot. Sabeu tot això de com et travessen els diferents eixos d’opressió i tal? Encara sort, que soc blanca i occidental!
I no sé en quin moment m’ha semblat que en tindria prou amb 2.600 caràcters per encabir-ho tot, així que continuarà...
 

Edicions locals