Feines i festes

Entre els drets reconeguts de les persones hi ha el dret a la feina, a disposar dels recursos necessaris per viure dignament; com a complement del dret al treball existeixen els drets al descans i al lleure. Pel que fa a la feina, prou sabem que és un dret amb força exclusió perquè els índexs d’atur fluctuen per diferents variables i la precarietat laboral va en augment, especialment entre la gent jove, les dones i els immigrants. En temps de pandèmia es parla molt dels efectes sobre la feina i l’economia dels sectors de la cultura i de l’oci. Sectors culturals com el teatre i determinats festivals es normalitzen a mesura que les condicions sanitàries milloren; queden lluny els esdeveniments amb molta gent a l’aire lliure i en locals tancats.  Tanmateix són notícia les grans concentracions a les platges i punts emblemàtics de les grans ciutats. Espais de relació i de festa improvisada per milers de joves que no troben altra manera d’omplir les nits en companyia, i si pot ser amb música i amb alcohol, que no hi faltin. Si a aquest conglomerat hi afegim els buscadors de brega, els carteristes i els furtadors de mòbils ja tenim les condicions perfectes perquè el sarau acabi com veiem per les notícies: brutícia, violacions, destrosses i ferits.
Els empresaris de l’anomenat oci nocturn proposen els seus locals com la solució per frenar el descontrol. Volen controlar la gresca com ho feien abans de la pandèmia, amb una divisió classista del consum d’oci. Recordem com anava la cosa. Selectes cocteleries, bars de copes i sales de concerts per qui s’ho pot pagar i  per a la resta, discoteques o carpes a baix preu i amb seguretat a les portes per seleccionar el personal. Qui no recorda  la concentració de locals d’aquesta mena a un polígon industrial de Sabadell, vora la platja a Badalona o a diferents indrets del Vallès? Recordem també les denúncies de brutícia i soroll a les proximitats dels establiments i les baralles, ferits i alguna mort de tant en tant. Fets similars es reprodueixen a festes organitzades per ajuntaments o col·lectius populars. Res de nou, doncs. La qüestió és complexa, ho sé, però si la festa nocturna només és viable amb un consum compulsiu i abusiu d’alcohol tenim un problema com a societat, un problema de salut pública. Hi ha alternatives a aquest model de festa que passa per la presa de consciència cívica i per l’existència, encara que sembli contradictori, d’espais de descontrol autogestionats pels joves. Ja que no tenen poder, fem-los confiança.

 

Edicions locals