Montse Tarrés, un àngel de la guarda

President del Consorci Besòs Tordera

Fa tot just uns dies que hem donat el darrer adéu a una dona molt estimada a la ciutat, la Montse Tarrés. Una notícia molt i molt trista que ens ha colpit fortament. La gran quantitat de persones que vam voler acompanyar-la a ella i a la seva família en el seu darrer viatge demostra la magnitud de la persona que ens ha deixat.
Tothom que passa per la nostra vida ens deixa una empremta, i la Montse a mi em va deixar moltes coses i totes positives. Ella era l’ànima de l’Institut Municipal de Discapacitats de Mollet (IMSD), hi va treballar durant 45 anys, com a professora, com a directora i com a gerent, però per a ella no era només una feina, era la màxima expressió de com era ella, tot cor, i m’ho demostrava cada cop que ens vèiem, que era molt sovint. De fet, vam estar parlant fa tot just un parell de setmanes, i em va comentar que tenia molts projectes i idees per a l’Institut, d’aquí que la notícia de la seva pèrdua sigui encara més dolorosa.
Va començar com a mestre a un centre docent que portava per nom Àngel de la Guarda, i un àngel de la guarda és el que ha estat la Montse Tarrés durant tots aquests anys per a centenars de nois i noies i les seves famílies que al llarg de tots aquests anys han passat per l’Institut Municipal de Serveis al Discapacitats i que ella cuidava i estimava com si fossin part de la seva família. Ha dedicat la vida a fer el que li agradava, era autèntica vocació i, a més amb un grandíssim servei de vocació pública, perquè ajudava no només als nois i les noies, també va ajudar i va donar suport a les seves famílies en tot el que han necessitat al llarg de la seva trajectòria vital.
La Montse era tot cor, estimava sense esperar res a canvi. Sempre afrontava els reptes amb optimisme i un somriure ben gran, era la primera a arromangar-se i posar-se a treballar i la darrera a tirar la tovallola. Notarem molt la seva absència, perquè ens ha deixat un forat enorme.
Ara ens és difícil, perquè ha deixat una gran tristor als nostres cors, però estic convençut que quan el dolor passi el que ens quedarà, a tots i a totes, com a record de la Montse serà el seu somriure, el seu cor i la seva gran força.
Tot el meu suport a la seva família, a tothom qui la coneixia i l’estimava. Descansa en pau, Montse.

Edicions locals