La llengua catalana a Catalunya

Coordinador de l'ANC de Martorelles i Santa Maria de Martorelles

Fem memòria; la denominada Llei Wert del 28 de novembre de 2013 per la qual el govern del PP va intentar “españolizar a los niños catalanes” va ser modificada per l’anomenada Llei Celaá el 19 de novembre de 2020. Amb aquesta modificació el sistema educatiu català semblava que quedava blindat i que s’aturarien les poques demandes d’alguns pares perquè s’impartissin també en castellà matèries que s’estaven fent en català.

Doncs bé, el 29 de març de 2021, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va considerar en dues sentències que la llei Celaá no blinda pas el català com a llengua vehicular a Catalunya, ja que van interpretar que el "caràcter de llengua vehicular del castellà en el model educatiu català deriva directament de la Constitució espanyola".

Què està passant? Per què des de fa uns anys a Catalunya alguns castellanoparlants  es veuen impulsats a prendre accions? Potser hi ha ciutadans catalans que creuen que si es continua com ara impartint les matèries en català a les escoles, la llengua castellana altrament dita espanyol, pot arribar a desaparèixer a Catalunya en l’ús habitual. Potser hi ha altres que deuen creure que si no es posa fre al català, el sentiment  d’espanyolitat de molts catalans acabarà desapareixent, i altres que simplement “porque Cataluña es España y España solo hay una y no 51”.

De moment, i ara com ara, aquests catalans que en el seu cor tenen España com l'única pàtria indissoluble i indivisible –i són catalans únicament perquè viuen a Catalunya, no perquè se sentin catalans i tinguin com a pàtria Catalunya– han trobat en els  tribunals espanyols l’aixopluc i suport necessari per continuar en la seva croada i segons ells la reconquesta.

Els catalans que ens sentim atacats i reprimits per aquests altres catalans no podem cessar en la lluita constant del dia a dia, començant per dirigir-nos a tothom en català; i observarem com ningú ens diu que no ens entén i probablement la majoria dels interlocutors canviaran del castellà al català; tots escoltem cada dia com en el carrer i arreu es parla molt més en castellà que en català sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Per què a molts pobles de Girona  sentim parlar en català gent de fora de la península? Doncs perquè els natius catalans els parlen en català igual que ho fan amb la resta de ciutadans. Doncs fem com fan en aquests pobles, perquè el català és cosa de tots.

 

Nascut a Barcelona l’any 1948, és veí de Martorelles des de 1979. Va ser regidor a l’Ajuntament de Martorelles durant 12 anys. Actualment exerceix de jutge de pau a la població i és president de l'Assemblea Nacional Catalana de Martorelles i Santa Maria de Martorelles.

Edicions locals