Un referent de persona és un model que ens captiva, ens influeix a voler imitar les seves pautes de vida, pensament, idees i si estem en una edat de joventut, tendim positivament a voler imitar aquesta persona que ens serveix de model.
Alexia Putellas com a guanyadora de la pilota d’or, ens mostra un model femení triomfador, malgrat els entrebancs que la societat posa a les dones que volen dedicar-se a l'esport.
Però la imatge i el model que ens mostra l'Alexia va més enllà de la dona futbolista i campiona en un món d’homes.
Ella i les seves companyes influiran decididament a trenar les aspiracions de les nenes quan s’enfronten a un esport i m’atreveixo a dir a la vida.
Perquè el joc és com un esquema del procés vital, on hem d’aprendre potser primer a través d’un somni, però seguidament, fomentant  el sentit competitiu, la consciència de l'estat físic, com ens alimentem, la força física i la potència del nostre cos, la persistència, la disciplina, el respecte a l'adversari i també assumint  el fracàs, les derrotes de la vida.
Aquestes noies han triat una activitat que ha sigut majoritàriament masculina, apoderant-se legítimament del dret de gaudir a través d’aquest joc, que no pertany als rols tradicionals estipulats per a les dones, dins una societat androcèntrica.
L'esperit competitiu de les nenes s’ha de potenciar en la seva educació tant per part de la  família com l’escola, ja que és fals que aquesta qualitat sigui només patrimoni dels homes.
Esperem que els informatius dediquin més espai a les activitats esportistes de les dones. Les grans firmes comercials dels grans sectors i els mitjans, donin cada vegada més visibilitat a les dones dins l’esport, els referents es creen amb la repetició de missatges i això també els pot beneficiar econòmicament. També cal que la classe política es cregui aquest dret malmès de les dones com a referents en els esports. Si deixem que mani l’economia, tot es quedarà en una utopia. Aquesta reivindicació  forma part de l’aspiració de societats més sanes i equilibrades.
Les imatges i el reportatge tan hàbilment realitzat per TV3, ens mostren  els primers inicis de l’Alexia, però les càmeres van captar moltes més coses que les respostes de l’entrevista. Contrastaven, intueixo, una  forta personalitat, la seva fermesa en el seu rostre jove, perfecte, l'atractiu del seu cos i alhora el seu moviment corporal en caminar, mostraven sense paraules una dona que camina sabent el que vol, contenta i feliç, mostrant contingudament el seu triomf, així i tot, també ella sap que la lluita i l’esforç no s’acaba.
El més impactant és analitzar unes fotografies d’ella en ple joc cridant i saltant, mostrant el triomf, suada, forta, la vena del coll inflada, desencaixada, en un gest fantàstic. Alexia ha creat un precedent. La imatge de la dona activa, que treballa pel seu objectiu, més enllà del model perfecte de dona cosificada per la mirada masculina.
Alexia ens dona una lliçó transcendent per a les nenes, noies i dones del futur, però també per als nens, nois i homes. És el crit del triomf femení lliure, de lluitar pel que ens agrada fer i pel que volem ser. Així de senzill.