El mes de gener que estem deixant és maleït en molts aspectes, la pandèmia ens ha fet perdre persones estimades. Una d’elles és la M. Jesús Mulà que ens ha deixat víctima de la Covid.

Amb la Txusa anàvem a col·legi juntes a l’Escola Lluís Piquer de Parets del Vallès, tot i que ella era una mica més petita que jo, però abans als pobles anàvem per grups amplis de diferents edats, no hi havia els nivells actuals. Érem alumnes de les senyoretes Encarna, Consol i Caterina. Vam tenir sort, eren unes bones mestres.

Recordo que la mare de la Txusa a l’hora del pati, molts dies, l’hi portava un got de llet suposo que de petita era mala menjadora. A mi això em sobtava molt, a casa meva, segurament, mai m’haurien portat un got de llet a l’escola, ens deien es menja a les hores i prou.

De jove va perdre al seu germà, el Benjamí, en un accident a la muntanya del Cervino. Com a tothom la vida li ha donat disgustos i alegries, ho acceptava.

En la seva vida ha estat una persona generosa amb tothom, sempre tenia paraules amables, no s’enfadava amb ningú, sempre que podia ajudava, recordo els inicis de la Covid va ser la primera persona que es va plantar a l'Ajuntament per fer mascaretes quan no n’hi havia enlloc, en va fer moltes i va engrescar gent a fer-ne. Després el maleït virus li va fer perdre la vida com si fos una revenja.

Era una marassa i ara era una àvia tot terreny. Molt parladora, bona persona, sempre tenia coses bones per dir, i sobretot generosa amb tothom, una persona que es feia estimar.

Des de feia anys formava part de l’Associació Fotogràfica del nostre poble, una gran aficionada a la fotografia, sempre anava a tot arreu amb la seva càmera, caldrà quan les coses tornin al seu lloc fer una exposició amb les seves fotografies més destacades, aquesta afició també la tenia el seu germà el Benjamí.

L'últim dia que vaig parlar amb ella va ser un dia a la plaça, em va explicar el viatge que havia fet per part de la ruta de la seda, estava molt contenta i ho explicava amb una vehemència envejable, jo li comentava que havia vist les seves fotografies al Facebook i m’havien agradat molt.

La seva família li ha fet un comiat molt entranyable, ens van trobar família i amics el passat 23 de gener al jardí de casa seva per recordar-la.

El seu recordatori recull una cançó que ella sempre recitava als seus fills quan eren petits

“Dalt del cotxe hi ha una nina que repica els cascavells. Trenta, quaranta, l’ametlla amarganta, pinyol madur, ves-te’n tu! Si tu te’n vas, nero, nero, nero. Si tu te’n vas, nero, nero, nas.”

Pertany a les cançonetes de quan es jugava al carrer.

Ara només ens queda esperar que un dia siguem capaços d’inventar un detector d’ànimes per descobrir que està entre nosaltres i només ens ha abandonat físicament.

Descansa en pau i sempre estaràs present en el nostre record.